La gran sequera

Els embassaments es tornen a desplomar sense haver superat els nivells del 2022

L’ACA tem haver de declarar l’estat d’emergència si no plou abans del novembre i creix la preocupació a les conques de la Ribagorçana i Pallaresa

LleidaLes pluges de juny i juliol, excepcionals, no han resolt ni de bon tros el dèficit de reserves d’aigua a Catalunya. Amb el repunt de la calor i l’augment de la demanda d’aigua a l'estiu, els nivells de tots els embassaments catalans, sense excepció, tornen a dibuixar una corba descendent. Ni tan sols amb les últimes precipitacions s’han arribat a assolir els nivells del 2022, quan l’estat de sequera ja era preocupant. A les conques internes, l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) ja ha llançat els primers avisos. Si no hi ha pluges generalitzades i generoses els pròxims mesos, augmentaran les restriccions del consum d’aigua a finals de la tardor.

Inscriu-te a la newsletter Cimeres climàtiques sí, en països petroliers noUna mirada al futur ecològic del planeta
Inscriu-t’hi

“Les darreres precipitacions ens van permetre guanyar fins a cinc punts de capacitat –admeten els tècnics de l’ACA–, però no han estat generals i, si no plou més abans de novembre, haurem d’aplicar mesures més restrictives”. El mes de maig, el Govern va estendre l’estat d’excepcionalitat a gairebé totes les conques internes catalanes, cosa que va afectar 495 municipis entre les demarcacions de Barcelona i Girona (que representen 6,6 milions d’habitants). Les pluges de juny i juliol no han resolt res. “Vam fer una revisió de l’estat, però no tenia cap sentit modificar-lo en ple estiu”, expliquen els mateixos tècnics.

Cargando
No hay anuncios
L’estat dels embassaments
Volum embassat del 30 de juliol, capacitat total i diferència respecte al mes anterior. Dades en hm3

L’escenari d’excepcionalitat suposa mantenir la reducció del 40% de l’aigua per a usos agrícoles i el 15% per a usos industrials, la prohibició del reg de zones verdes i de la neteja viària amb aigua potable i limitar la dotació mitjana per habitant i dia a 230 litres. Si la cosa no canvia d’aquí a novembre “es decretarà l’estat d’emergència i es reduirà el consum màxim a 200 litres per habitant i dia”.

Cargando
No hay anuncios

Entre els dies 10 i 12 de juliol es va assolir, al conjunt de Catalunya, el pic de l’ona creixent de la majoria d’embassaments. Per aquelles dates, el conjunt de les conques internes va superar el 30% de reserves (al maig havien caigut fins al 25%), però és encara un índex que queda per sota de l’any passat (que va ser superior al 40% en ple estiu). Aquest cap de setmana, els nivells estan tornant a caure i ja arribem al 27%.

Els casos més preocupants són precisament els dels embassaments més importants (Susqueda, Sau, Llosa del Cavall i Boadella) que, malgrat ser la principal font d’abastiment del sistema Ter-Llobregat, es troben gairebé a un quart de la capacitat. El subministrament d’aigua a Barcelona i tota la seva àrea metropolitana, des de l’Alt Penedès fins al Maresme i la Selva, està compromès. I la previsió és que la davallada vagi a més. Amb l’augment de la calor i el pic del turisme a l’agost, fonts de l’ACA confirmen un augment de la demanda que accelerarà la disminució de les reserves.

Cargando
No hay anuncios

Contenció i preocupació

De la greu situació actual, se'n treu una bona notícia: encara hauria pogut ser pitjor. No sols gràcies a les pluges, sinó perquè també els pics de calor d’enguany no són (de moment) tan prolongats com els de l’estiu del 2022. Malgrat les altes temperatures d’aquest juliol, la conca de l’Ebre ha vist reduïda la capacitat sols un 45% (a principis de mes) al 41% actual. Això suposa una pèrdua del voltant d’uns 120 hectòmetres cúbics en tres setmanes. L’any passat, amb la llarguíssima onada de calor, es va consumir pràcticament el doble en el mateix període.

Cargando
No hay anuncios

“És un any molt atípic”, recorda el secretari de la comissió d’aigües del Col·legi d’Enginyers Agrònoms de Catalunya, Ignasi Servià. No sols atípic per unes pluges en ple estiu, sinó també perquè la campanya de regs ha estat especialment continguda. El fet més històric ha estat protagonitzat pel Canal d’Urgell, la infraestructura de reg més gran de Catalunya, que s’ha vist obligada a aturar el reg a manta. Els embassaments dels quals es nodreix, Oliana i Rialb, s’han recuperat lleugerament gràcies a aquest esforç. Oliana s’ha omplert 45 hectòmetres cúbics i Rialb 81 més. Però la preocupació no ha desaparegut: els dos embassaments estan pràcticament a la meitat dels registres dels últims cinc anys. “Les pluges havien compensat la sequera dels mesos anteriors, però el dèficit hídric del riu Segre persisteix”, expliquen els tècnics de la CHE. L’organització estatal va declarar fa més d’un any l’estat d’emergència per a tota aquesta conca i encara no l’ha desactivat.

Però ara les preocupacions s’estenen també a les conques de la Noguera Pallaresa i, sobretot, la Noguera Ribagorçana. Són les que nodreixen altres regs importants de Lleida (com el de Pinyana i l’Aragó-Catalunya). La CHE manté l’estat d’alerta d’aquestes dues conques perquè els registres no paren de baixar. El cas més angoixant és el de l’embassament de Canelles (per sota del 15%), però els ulls també estan fixats en Escales (poc més del 30%) i Santa Anna (67%). Les diferents comunitats de regants han reduït el consum entre un 25% i un 30% per allargar les reserves i assegurar aigua per a la campanya del 2024.

Cargando
No hay anuncios

La zona hidrogràfica del Baix Ebre, que afecta especialment els arrossars del Delta i les àrees turístiques de la Costa Daurada, també es troba en estat d’emergència i la CHE avisa que la situació no canviarà els mesos vinents. I és que l’embassament de Mequinensa, el més important de la zona, està a poc més del 40%, vint punts per sota del que és normal.

Calen més embassaments”

La irregularitat pluviomètrica que està causant el canvi climàtic global obliga el nostre país, segons l’enginyer Ignasi Servià, a apostar encara més pels embassaments. “Necessitem una bona capacitat de reserva per recollir el màxim d’aigua possible quan plogui i estirar més els episodis de sequera”, argumenta Servià. Però, segons les seves dades, Catalunya no està fent els deures. En els últims deu anys, sols s’ha construït l’embassament de l’Albagés (80 hm3). “Just al costat, a la província d’Osca, s’han guanyat 300 hectòmetres cúbics d’embassament amb la construcció de San Salvador i, ben aviat, d’Almudévar”.

Cargando
No hay anuncios

I una última mala notícia: el pantà de Mequinensa, una infraestructura de més de seixanta anys, ha vist reduïda la capacitat en 161 hm3 per culpa d’uns càlculs erràtics i de la baixada persistent de sediments. La dada es farà oficial a partir de l’1 d’octubre.

Últims torns de reg a manta a Lleida

Aquest cap de setmana han finalitzat els últims regs que la CHE concedeix a la comunitat de regants del Canal d’Urgell per salvar part de la collita de la fruita (s’han sacrificat els cultius de cereals i farratges). Es tracta d’una “partida” de 50 hectòmetres cúbics procedents dels embassaments d’Oliana i Rialb que es van acordar després de les pluges de juny i juliol i que s’han d’anar repartint durant tota la campanya. De moment, segons càlculs de la comunitat de regants, s’ha utilitzat la meitat d’aquesta dotació, a part dels 15 hm3 destinats a l’abastament de les poblacions per a aigua potable (121 municipis, més de 10.000 habitants i 2.000 granges). “Confiem poder obrir comportes novament una vegada més a l’agost i una altra al setembre”, afegeix el director general de la comunitat de regants, Xavier Díaz. Cal recordar que el Canal d’Urgell, que rega 70.000 hectàrees amb el sistema tradicional a manta (per inundació), sol consumir més de 500 hectòmetres cúbics quan té una dotació plena.

Per la seva banda, el Canal Segarra-Garrigues, que es proveeix dels mateixos embassaments, disposa aquesta campanya de 8 hm3 addicionals per als seus cultius, aquests regats amb sistemes pressuritzats de degoteig.