Els embassaments pugen, però les fotos de Sau enganyen

BarcelonaDes que el cap de setmana del primer de maig va arribar una primera tongada de pluja fins ara, les precipitacions han anat caient de forma gairebé ininterrompuda. Només hi ha hagut un o, a tot estirar, dos dies de xàfecs extensos, però les tempestes han sigut molt insistents en comarques del Pirineu i de la Catalunya Central.

Després d’una primera fase en què les pluges gairebé ni tan sols es notaven en les reserves d’aigua, durant les últimes tres setmanes els embassaments, ara sí, han començat a notar les tempestes freqüents d’aquest tram final de la primavera.

Des que va començar a ploure durant el cap de setmana llarg del Primer de Maig i fins a la tongada de pluja del 25 de maig els embassaments només havien anat fent petites pujades i baixades i amb prou feines s’aconseguia mantenir el nivell amb tota l’aigua que s’anava consumint, però arran de la ploguda més abundant del dia 25 la situació va fer un tomb i, des de llavors, els embassaments de les conques internes han pujat més de quatre punts percentuals, i segurament encara pujaran una mica més els pròxims dies. Els cabals actuals fan pensar a l’Agència Catalana de l’Aigua que encara que ara s’estronquin les tempestes les reserves podrien arribar al 30%, però difícilment la inèrcia de les pluges donarà per a gaire més. Els pantans de les conques internes han tornat, si més no, al nivell que tenien a finals de gener.

Sens dubte l’embassament més icònic de Catalunya és el de Sau, del qual veiem constantment fotografies als mitjans de comunicació, sobretot gràcies a la vigilància constant dels observadors. La comparació entre les fotografies de fa tres setmanes i les d’ara pot induir, però, a un optimisme que no s’ajusta a la realitat.

El pantà de Sau ha passat en tres setmanes del 7% al 27%, és clarament el que més ha augmentat, però això és en bona part gràcies al fet que està connectat al de Susqueda i que el flux d’aigua entre l’un i l’altre es pot regular. A finals de febrer l’Agència Catalana de l’Aigua va decidir buidar Sau expressament i acumular l’aigua a Susqueda, per evitar que un nivell massa baix de reserves malmetés l’aigua en contacte amb el fang del fons.

Amb l’arribada de les pluges gairebé tota l’aigua que arriba s’acumula a Sau i molt poca es traspassa a Susqueda. Mai s’ha tallat del tot la connexió entre els dos pantans, però el cabal es va limitar a 0,5 m³/s i, arran de les pluges, s’ha incrementat a 1 m³/s. En anys d’abundància com el 2018 o el 2020 el flux entre embassaments ha arribat a ser d’entre 30 i 45 m³/s a mitjans de juny.

Això fa que mentre que Sau ha passat del 7% al 27%, Susqueda ha baixat en aquest temps del 38% al 32%. Si s’analitzen les dades en conjunt, el resultat és que el sistema Sau-Susqueda ha passat del 25% a gairebé el 30%. Per tant, el fet que l’aigua ja estigui a punt de començar a tapar l’església de Sant Romà de Sau és una bona notícia però no és un reflex de la recuperació real de les reserves dels embassaments.

Les reserves també augmenten als embassaments de la conca de l’Ebre. Des de finals de maig fins ara, el pantà de Camarasa ha passat del 47% al 58% i el d’Oliana, del 42% al 73%, segons dades de la Confederació Hidrogràfica de l'Ebre. El de Rialb, que va arribar a estar al 5% a finals d’abril, ara està per sobre del 10%. En general, a Catalunya maig i juny han sigut mesos amb superàvit de pluja, però des que va començar l'any arrosseguem un dèficit de precipitació de gairebé el 30%, segons càlculs de l'ARA a partir de dades de 86 estacions del Meteocat.