La COP28 arrenca amb la creació "històrica" d'un fons per compensar els països pobres pels desastres climàtics
Els països rics fan una primera aportació de 500 milions a un fons que haurà de tenir 100.000 milions anuals a partir del 2030
BarcelonaLa decisió era esperada, però ha sorprès la rapidesa com s'ha aprovat. Aquest dijous ha arrencat oficialment la COP28 –la cimera de l'ONU contra el canvi climàtic, que té lloc aquest cop a Dubai– amb la creació del nou fons de pèrdues i danys que es va acordar al final de la cimera de l'any passat a Egipte, la COP27. Cap dels representants dels 197 països presents a Dubai hi ha posat inconvenients i l'acord s'ha aprovat en qüestió de minuts, durant la mateixa sessió d'obertura de la trobada. Es posa així en marxa un mecanisme que els països pobres portaven 30 anys demanant per poder fer front econòmicament als desastres que els ocasiona l'emergència climàtica.
La creació d'aquest fons va ser l'únic èxit de la COP27, però en aquella cimera només es va decidir que es posaria en marxa. Es va crear un grup de treball, que durant aquest 2023 s'ha reunit cinc cops i que ha arribat a Dubai amb una proposta concreta, que ha costat força de gestar. L'aprovació de la proposta en el ple inicial de la COP significa que, des d'aquest dijous, ja està operatiu aquest nou fons, que oferirà ajudes financeres als països més vulnerables que han de fer front als pitjors embats de la crisi climàtica. És a dir, que seran ajudes que rebran per gestionar crisis concretes provocades per l'emergència climàtica, com grans inundacions o tempestes, per exemple, en un fons diferenciat de la resta de finançament climàtic (que reben per adaptar-se preventivament o per reduir emissions).
La proposta aprovada diu que el fons "almenys ha de tenir 100.000 milions de dòlars anuals el 2030", tot i que els països més pobres han deixat clar que les necessitats reals estan més en la línia de 400.000 milions anuals. El fons s'obre amb sis primeres aportacions. La més gran la farà la Unió Europea i seran 270 milions d'euros, seguida dels Emirats Àrabs Units, que hi posen 100 milions de dòlars, i Alemanya, que hi posa 100 milions de dòlars més. El Regne Unit hi posa 40 milions de lliures, els Estats Units 17 milions de dòlars i el Japó, 10 milions. En total, uns 537 milions de dòlars que queden encara molt lluny de les necessitats reals, però que són una primera pedra per inaugurar el fons. Queda per negociar encara algunes qüestions, com quins països tindran dret a rebre ajuda d'aquest fons, ja que haurien de ser els més vulnerables.
Reticències amb el Banc Mundial
El Banc Mundial en serà el gestor almenys durant quatre anys, malgrat l'oposició inicial dels països més pobres, que veuen aquest organisme massa alineat amb els interessos dels grans inversors i es queixen que sovint vehicula els ajuts com a préstecs. "Els països rics han pressionat perquè el Banc Mundial aculli aquest fons amb el pretext de garantir una resposta ràpida", ha dit Harjeet Singh, de la Climate Action Network (CAN), la xarxa d'ONG climàtiques que actuen d'observadores a la COP. I ha advertit que "la responsabilitat recau ara en les nacions riques per complir amb les seves obligacions financeres de forma proporcional al seu paper en la crisi climàtica".
Tot i així, tant Singh com els representants d'altres ONG climàtiques presents a la cimera han coincidit a admetre aquest acord com un pas "històric". El projecte per crear el fons va ser el gran èxit de la COP27 d'Egipte, i s'ha posat en marxa en només un any des de llavors, un temps rècord per als tempos de les Nacions Unides. "Això demostra que aquest organisme de l'ONU pot actuar ràpidament quan els països treballen junts", s'ha felicitat aquest dijous Mohamed Adow, director de Power Shift Africa.
El mateix president de la COP28 i directiu de la petroliera estatal dels Emirats Àrabs Units (EAU), Sultan al-Jaber, s'ha congratulat pel que ha definit de forma insistent com una "fita sense precedents", la d'aconseguir un acord important de forma tan ràpida i en el mateix dia d'inici de la cimera. "Estem determinats a aconseguir mantenir l'objectiu dels 1,5 °C", ha dit Al-Jaber, que malgrat la polèmica sobre els suposats acords petroliers que busca a la cimera ha aconseguit una arrencada de les negociacions del tot suau i favorable.