La declaració d'emergència per sequera: crònica d'una mort anunciada

BarcelonaLa declaració d’emergència al sistema Ter-Llobregat és a tocar, després d’un mes de gener que ha deixat pluges prou destacables en moltes comarques del sud i de Ponent però que ha tornat a deixar de banda les capçaleres dels rius més importants de les conques internes.

L’entrada en vigor de l’emergència està prevista pel Pla de Sequera quan els embassaments que componen el sistema Ter-Llobregat baixin del 16%, un fet que, tot i que és imminent, podria no produir-se encara la setmana que ve. Amb dades fins divendres al matí, els embassaments del sistema Ter-Llobregat estan al 16,43%, i en l’última setmana el ritme de descens de les reserves ha sigut del 0,03% per dia, de manera que fent un càlcul de traç gruixut es pot preveure que aquest llindar se superaria al voltant del 8 de febrer. Fins llavors no hi ha prevista cap situació de pluja que pugui endarrerir una mica més la declaració.

En els últims mesos no hi ha hagut cap ploguda important que hagi permès respirar i empènyer gaire enllà l’horitzó de l’emergència. L’últim repunt mínimament destacable de les reserves, tenint en compte que acceptem com a destacable un increment del 0,2%, es va produir a finals d’agost. Les altres tongades de pluja que hi ha hagut durant la tardor i l’hivern no han fet més que frenar puntualment la baixada de les reserves alguns dies: va passar amb la tongada de pluges de finals d’octubre, amb la de principis de desembre i amb el desgel de les nevades de principis de gener que va provocar la forta pujada de temperatura de la setmana passada. Petites empentes que han anat posposant una declaració d’emergència que s'esperava al gener i que acabarà sent probablement a principis de febrer.

El límit del 16%

Si se segueixen habitualment les dades dels nivells dels embassaments s’haurà comprovat que, en general, els embassaments de les conques internes ja han baixat del 16% aquesta setmana, però el sistema Ter-Llobregat no el componen exactament tots els embassaments de les conques internes, en queden al marge el pantà de Darnius-Boadella i els del Catllar, Siurana i Riudecanyes, que són els que estan més secs.

El pantà de Darnius-Boadella ja ha arribat al 12%, els de Siurana i Riudecanyes al 3%, i el del Catllar està gairebé buit (1%). Al Sistema Ter-Llobregat un dels pantans més grans, el de Sau, ja està per sota del 5%, però això és en part perquè està connectat al de Susqueda i la seva aigua s’està acumulant allà. El pantà de Susqueda, el de més capacitat del sistema, es manté al 21% i, de fet, ha pujat un punt percentual en l’últim mes per aquest motiu.

El gener ha sigut profitós si més no pels conreus i boscos de moltes comarques interiors i del sud. A Lleida han caigut 40 l/m², una pluja que no s’acumulava en un mes des del juny. Tàrrega, Mollerussa o les Borges Blanques també són capitals de comarca que han rebut més de 40 l/m² i han tingut el mes més plujós des de l’estiu passat, però a les capçaleres del Ter, del Llobregat, del Fluvià i de la Muga les dades han sigut molt pitjors: a Núria han caigut només 27 l/m² aquest mes, a Sant Pau de Segúries 14, a Guardiola de Berguedà 13 i al pantà de Darnius-Boadella amb prou feines s’ha arribat als 5. Són dades que en alguns casos no arriben ni al 30% de la pluja esperable si s’agafa com a referència el període 2009-2020. Agafant com a indicador aquest mateix període, a Catalunya no hi ha un mes clarament plujós des del juny de l’any passat, i el gener es tancarà amb un dèficit del 30%.