Tala d'arbres per contenir "la pitjor campanya d'incendis" de la història

Cap de CreusCada dia, de gener a juny, desenes de treballadors forestals de la Generalitat desbrossen els boscos de Catalunya amb l'objectiu de prevenir possibles incendis de cara a l'estiu. Formen part del Grup Especial de Prevenció d'Incendis (GEPIF), que s'encarrega de netejar franges estratègiques que han estat marcades sobre el mapa pels tècnics de cada comarca. L'objectiu és garantir perímetres d'hectàrees de seguretat que permetin als bombers treballar en un futur i contenir els focs que s'hi puguin declarar. Aquest mes de març, per culpa del mal estat de la vegetació per la sequera i les altes temperatures, el departament d'Acció Climàtica ja té en plantilla tots els reforços de les brigades que normalment s'incorporen a l'estiu. Tota prevenció és poca. Els treballs que s'hi fan són molt intensos perquè les circumstàncies són molt adverses: si no plou, es preveu la "pitjor campanya d'incendis" de la història recent, adverteix el Govern.

“Som al mes de març i el bosc està esgotat, es nota amb tota la pols que aixequem a l’hora de treballar. Abans tallàvem branquillons i eren tendres, mentre que ara, només amb el canvi de color, ja es veu que la cosa va malament”, radiografia Eduard Ortega, que treballa al GEPIF de l’Alt Empordà. L’ARA acompanya el seu equip que, en aquesta ocasió, s’ha traslladat fins al cap de Creus. Aquestes setmanes, concentren els esforços sobretot al massís de l’Albera i al parc natural, amenaçat pels incendis de tramuntana. Tot i no tenir una vegetació extremadament densa, acapara quilòmetres de muntanyes verdes assolades pel vent fins a arribar al mar. “La sequera es nota de seguida, és encara més exagerat que l’any passat: tenim els esquelets dels matolls a la vista i tot plegat és un polvorí potencial després de tres estius sense pluja”, assegura Ortega. 

La comarca altempordanesa és una de les regions on menys ha plogut de Catalunya per la sequera i on, darrerament, s’han produït els incendis més importants del país, com els de Colera i Portbou de l’estiu passat. Es calcula que a tot Catalunya, prop d'unes 10.000 hectàrees de vegetació estan en situació molt crítica, comptant-hi la Catalunya Central i a la zona del Baix Llobregat, a Barcelona, però sobretot al nord de la demarcació de Girona.

“L’any passat, encara no sé com, ens va sortir barat, però aquest no sé com ho farem”, admet Ortega. Sota la base militar del Pení, per exemple, entre Roses i Cadaqués, nou operaris actuen per talar una esplanada de matolls alts amb tractors picadora, un braç per obrir camins, una grua i desbrossadores. Després d’aquesta acció estratègica, queda a la vista un camp estassat rodejat de pistes de fàcil accés, fonamental perquè els bombers puguin frenar les flames des d’una zona de seguretat. Un cop feta aquesta actuació per mantenir els espais com més nets millor, la Generalitat procura que hi rondin pastures.

La importància de talar arbres

"Els arbres s'estan morint, estan molt debilitats per la temperatura i la sequera, són cada vegada més vulnerables a les plagues", defensa Mirian Villar, enginyera tècnica forestal a l'Alt Empordà: "Tot això, sumat a l'abandonament forestal, perquè els boscos no s'han gestionat amb cura durant molt de temps i tenim masses en molt mal estat, augmenta de manera exponencial el risc d'incendi". L'enginyera remarca també la importància de sacrificar arbres, no pas per anar contra el medi, sinó al contrari, per reduir combustible i preservar l'entorn amb més seguretat. "A la gent li costa entendre que talar un arbre pot ser bo, però no necessitem més boscos, sinó masses amb menys densitat i menys càrrega per als incendis", avisa. Villar conclou: "La gestió sostenible dels boscos, que fem conjuntament amb la direcció del Parc del Cap de Creus, beneficia la biodiversitat de les espècies i els seus hàbitats".

L'objectiu de tot aquest seguit d'actuacions no és evitar que es produeixin incendis, sinó ajudar els bombers a extingir-los i que no hagin d'arribar a una situació límit d'enfrontar-se a focs descontrolats com els que els últims estius s'han viscut a Grècia i Portugal. "Els incendis s'apaguen a l'hivern", no es cansa de repetir el conseller David Mascort. De fet, durant l'hivern i la primavera el cos de prevenció de la Generalitat fa treballs forestals sempre que no hi hagi risc puntual d'incendi, segons els mapes que cada dia analitza Protecció Civil.

Si hi ha perill, el grup no engega les màquines al bosc i es dedica a la vigilància, com fa durant tota la temporada d'estiu. "En aquests incendis grans i que es propaguen ràpidament per la sequera és molt important la vigilància i la primera intervenció, que també s'encomana al GEPIF, perquè si estem voltant el territori hi ha més possibilitats d'arribar-hi abans que els bombers i començar a treballar per evitar que el foc creixi més", destaca el coordinador del grup, Enric Sapés.

Les Gavarres, un altre focus

A les comarques gironines, més enllà del cap de Creus i l’Albera, un altre punt crític és el massís de les Gavarres, amb una vegetació frondosa i arbres secs i morts per la sequera. Des del mes de gener, també s'hi fan actuacions estratègiques per facilitar la feina dels bombers en prop de 4.000 hectàrees, una desena part de la superfície del massís. Hi operen els treballadors de la Generalitat i també els propietaris del consorci forestal de la zona, que han rebut 20 milions de subvenció pública, repartits en quatre anys, per fer tasques de neteja a les seves finques.

En aquest conjunt muntanyós del litoral gironí, el risc d'incendi és molt alt i els esforços s'han de dirigir especialment a desforestar el sotabosc, perquè és molt espès. En cas de foc, el massís té una continuïtat de combustible molt gran i les flames podrien connectar fàcilment amb les copes dels arbres. Per això, l'associació de gestors forestals de les Gavarres demanen celeritat i més actuacions urgents a l'administració abans de la campanya d'estiu.