La crisi que Trump nega
El 2024, amb tragèdies com la DANA, va batre el rècord de fenòmens meteorològics extrems en un sol any
BarcelonaEra una amenaça des del primer dia de la campanya electoral i s'ha materialitzat un cop Donald Trump ha arribat a la presidència: els Estats Units tornen a abandonar l'Acord de París. Aquesta notícia, nefasta i d’efectes imprevisibles per a la lluita contra l’escalfament global, arriba quan encara no ens hem recuperat de les alarmants dades climàtiques del 2024. L'any passat va tornar a batre tots els rècords i va ser el més càlid de la història des que es tenen registres al planeta i a Europa, segons el balanç anual del programa europeu Copernicus. Però el més preocupant és que, per primer cop, es van superar els fatídics 1,5 ºC d'increment mitjà anual respecte al període preindustrial, marcats com a línia vermella precisament en l’Acord de París.
La sortida d’una potència mundial com els Estats Units d’aquest compromís climàtic arriba en el pitjor moment i significarà un retrocés just quan comença a esgotar-se el temps per intentar revertir la situació. Segons els experts, d’aquí a cinc anys es podria arribar a un punt de no retorn.
No només el futur és incert, sinó que el present ja dona senyals com per amoïnar-se: el 2024 es va batre el rècord de fenòmens meteorològics extrems en un sol any, segons l’informe anual de World Weather Attribution (WWA). Un d’ells va ser la devastadora DANA a València, que també s’ha fet un lloc en el rànquing mundial de les deu catàstrofes climàtiques més costoses de l’any passat. Així ho indica l’informe Counting the cost 2024, de l’organització britànica Christian Aid, que valora en 228.000 milions de dòlars els danys causats per aquests fenòmens a tot el món el 2024.
L’escalfament global està darrere d’aquests esdeveniments cada cop més violents i freqüents. ‘’El que més sorprèn és l’impacte que han tingut les onades de calor pel que fa a la mortalitat i a la morbiditat’’, assegura en declaracions a l’ARA Elizabeth Diago, investigadora de l’Institut de Salut Global de Barcelona (ISGlobal), que recorda que la calor extrema va causar prop de 108.000 morts a Europa entre el 2022 i el 2023, unes 19.000 de les quals van ser a Espanya. ‘’Ens hem de preparar perquè les previsions són clares: cada cop patirem més i pitjors onades de calor i fenòmens meteorològics més extrems’’, afirma Diago.
Els desastres climàtics ja estan colpejant el món, els Estats Units inclosos. Els huracans Helen i Milton van devastar especialment l’estat de Florida durant la tardor passada, que van provocar més de 270 morts. El Milton va ser el segon huracà més intens registrat mai al golf de Mèxic, ja que va assolir ràpidament la màxima categoria de perillositat a causa d'una aigua de mar més calenta del normal.
L'any 2025 ha començat amb nous episodis extrems derivats de la crisi climàtica en territori estatunidenc. Els incendis de Los Angeles, a Califòrnia, han estat extraordinaris a ple hivern, atiats per uns vents extremadament forts, secs i reescalfats combinats amb la greu sequera que arrossega la zona. I just després va caure una nevada històrica i de rècord totalment fora de lloc a la costa subtropical del sud-est del país, als estats banyats pel golf de Mèxic. Tot i que sembla contradictori, l’escalfament global també fa més violents els temporals hivernals.
Amb tots aquests senyals en territori propi, costa de creure que Trump continuï negant el canvi climàtic i, a més, surti de l’únic camí acordat internacionalment per poder fer-hi front i intentar frenar el seu avenç. És una mentalitat del segle XIX en plena crisi del segle XXI que obvia totes les evidències científiques. I la inacció i l’augment de les emissions de gasos d'efecte hivernacle dels Estats Units afectaran tot el planeta, especialment zones molt vulnerables a l’escalfament global com el Mediterrani.
Una crisi que s’acarnissa a casa nostra
La temperatura global del mar ha pujat 0,6 ºC els últims quaranta anys, segons dades de Copernicus. Però l’aigua del Mediterrani s’escalfa més de pressa i ja acumula un augment proper als 1,5 ºC en l’últim mig segle a la costa catalana, segons dades del topògraf i observador de l’Estartit Josep Pascual. El desgel provoca un augment del nivell del mar de més de 3 mil·límetres cada any, i acumula un total de 10 centímetres els darrers trenta anys.
I els últims tres anys han estat els més càlids de la història a Catalunya. Segons dades del Meteocat, el nostre país ja s’ha escalfat gairebé 2 ºC els últims setanta anys, molt per sobre de l’augment més moderat del conjunt del planeta (1,19 ºC). Però un estudi recent de la UPC conclou que a Espanya la temperatura ha pujat 3,27 ºC des dels anys 70, xifra que l'informe augura que s'elevarà fins als 4,5 ºC a mitjan segle amb un clima semidesèrtic. Totes aquestes dades evidencien la vulnerabilitat del Mediterrani en aquesta crisi.
Per tant, en paral·lel a la lluita contra el canvi climàtic, cal actuar per mitigar els seus efectes inevitables. Per exemple, millorar la gestió forestal i la planificació urbanística, o prevenir la població davant de determinats episodis. ‘’És important tenir mecanismes i protocols que avisin amb temps la població quan hi ha situacions meteorològiques extremes; hi ha d’haver bona coordinació i col·laboració entre tots els organismes", assegura Diago, que destaca la ‘’sorprenentment baixa preparació ciutadana’’ en situacions com per exemple la DANA. Segons l’últim Eurobaròmetre, el 80% de la població espanyola i el 65% dels europeus no estan preparats ni informats sobre com actuar en casos de temps extrem. Males xifres per entomar una crisi que ja tenim a sobre.
![Imatge de Carlo Buontempo, director del servei de canvi climàtic de Copernicus.](data:image/svg+xml,%3Csvg xmlns="http://www.w3.org/2000/svg" viewBox="0 0 7500 5000"%3E%3C/svg%3E)
![La retirada dels Estats Units de l'Acord de París alentirà la lluita contra la crisi climàtica, però no l'atura.](data:image/svg+xml,%3Csvg xmlns="http://www.w3.org/2000/svg" viewBox="0 0 16 9"%3E%3C/svg%3E)
