“Sabem on vivim... i estem encantats del poble”

La Pobla de MafumetAls veïns de La Pobla de Mafumet (Tarragonès) ningú no els hi ha d’explicar res. Tots han treballat a la Petroquímica o bé tenen família que ho ha fet. Coneixen perfectament els riscos de viure a tocar de la indústria que més produeix i més contamina de Catalunya però també en coneixen els avantatges. “El meu pare va arribar d’un petit poble d’Extremadura i al cap de poc temps va treballar a la refineria, on s’hi va estar fins que es va jubilar”, explica Joan Ignasi Llerena, veí el poble que treballa en un taller. Al principi vivien en un pis, però les coses van anar prou bé i ara ja tenen una casa. Des del fabulós parc infantil on estan jugant els seus fills, la Maria i el Thiago, fins a la indústria petroquímica hi ha un quilòmetre a tot estirar. “El meu pare sempre diu que si un dia peta, no tindrem temps ni d’agafar les coses... però hi ha moltes mesures de seguretat”, diu tranquil. “Sabem on vivim i estem encantats del poble”, conclou. 

Inscriu-te a la newsletter de peus a Terra Una mirada al futur ecològic del planeta

Inscriu-t’hi

La seva cunyada, la Natàlia Fernández, també viu al poble “de tota la vida”. Està estudiant un cicle superior d’Educació i la meitat del cost l’assumeix l’ajuntament. “L’escola també la paguen tota i els llibres...”, diu. I això no és res. “Cada any per 120 euros anem a Andorra a esquiar. Hi ha una cua per apuntar-se... Amb aquest preu entra el transport, dues nits en un hotel de quatre estrelles, mitja pensió i el forfet”, explica. Amb aquestes condicions, s’omplen quatre autocars cada any. Entre d’altres ajudes, l’Ajuntament també premia econòmicament els alumnes que han tret millor nota a primària, secundària, batxillerat i universitat o cicles superiors. A diferència de la immensa majoria d’ajuntaments d’arreu, a la Pobla de Mafumet no fan gaire promoció de totes les ajudes que donen, per no provocar un afecte crida. “Hi ha qui es pensa que no paguem ni llum, ni aigua”, diu fent broma una veïna. 

Dels 11 regidors que hi ha en joc en aquest poble de 4.000 habitants, a les eleccions municipals de 2023 nou van ser per a Units amb Sardà per la Pobla, que és el partit de l’alcalde, Joan Maria Sardà. És el batlle des de l’any 1995. “Hi ha un acord entre la Pobla i l’empresa química: nosaltres els donem suport i ells avancen contínuament en seguretat i mesures mediambientals”, explica l’alcalde, i conclou que “el balanç és positiu”. 

Controls de l’aire

En bona part, Sardà es refereix a l’Observatori de la Qualitat de l’Aire que l’any 2018 va impulsar Repsol i del qual formen part l’Associació Empresarial Química de Tarragona (AEQT), l’Institut Cerdà i la Universitat Rovira i Virgili (URV). L’objectiu d’aquest observatori és avaluar les immissions (el que respira una persona) de compostos orgànics volàtils (COV) al Camp de Tarragona. En total hi ha instal·lats 22 punts de mostreig en 11 municipis que analitzen la presència de 75 COV que emet la indústria. Un dels més perillosos i l’únic regulat per la llei és el benzè. “S’ha comprovat que el valor mitjà anual en les diferents poblacions durant el 2023 no supera el valor de mitjana anual d’1,5 μg/m3, molt per sota del valor recomanat de 5 μg/m3”, descrivia a l’informe anual el director de l’estudi i catedràtic de química analítica de la URV, Francesc Borrull. Segons aquestes dades, les immisions de benzè a la Pobla de Mafumet (0,90μg/m3) són gairebé idèntiques que les de Barcelona (0,89μg/m3). Pel que fa als COV, els sensors han detectat concentracions molt elevades a la Universitat Laboral (82,4 μg/m3) i La Pineda (58,1 μg/m3), entre d’altres punts del Camp de Tarragona. En aquest valor, Barcelona (44,4 μg/m3) supera àmpliament els COV registrats a la Pobla (24,6 μg/m3).  

“És legal, però tòxic”

El portaveu de l’entitat Cel Net, Adrià Pallejà, coneix perfectament aquestes dades i no les posa en dubte, però té claríssim que qui ha de fer aquesta feina és l’administració pública i no les empreses que emeten aquests compostos. “L’observatori no és un actor vàlid”, diu, i critica que alguns valors “són legals, però tòxics”. Segons denuncia, “les mostres són correctes, però la interpretació de les dades no és científica”. I posa un exemple: “Sempre fan la comparació amb Barcelona i l’àrea metropolitana, però és que allà són més de tres milions de persones i aquí som 200.000”, diu, en al·lusió a tot el Camp de Tarragona. També denuncia que l’observatori no analitza la presència d’alguns components molt tòxics, com l’òxid d’etilè. 

Un dels compostos que més preocupaven és l’1,3 butadiè, que es va avaluar de manera contínua el passat 2023. Aquest compost, que es desprèn per la combustió dels vehicles i per l’activitat industrial, no està regulat per llei i es fa servir el mateix criteri que aplica el ministeri de Medi Ambient d’Ontario (Canadà) i que fixa un valor màxim de 2 μg/m3 de mitjana anual. Segons les dades de l’observatori, el valor mitjà de les immisions d’1,3 butadiè durant el 2023 va ser inferior a aquest topall, tot i que en alguns punts hi ha valors preocupants, com a la Universitat Laboral (1,73 μg /m3), el Morell (1,67 μg/m3) o Constantí (1,62 μg /m3). A més, en l’1% dels 17.000 registres van detectar puntes que superaven els valors límits de referència, que se situen en els 20 µg/m3. De fet, es van arribar a captar alguns episodis superiors a 100 µg/m³, amb un pic màxim de quasi 200 µg/m³ a finals de març de l’any passat. A la Pobla de Mafumet, els valors d’1,3 butadiè són més de quatre vegades superiors als de Barcelona.

Dossier Radiografia de la contaminació industrial a Catalunya i Espanya

Següent

Radiografia de la contaminació industrial a Espanya

Anterior

1.300 milions d’euros l’any de cost per a la societat catalana

Vés a l’ÍNDEX