La UE endureix els límits de contaminació de l'aire de cara al 2030

Brussel·les / BarcelonaDesprés de vint anys de retard, els estats membres i el Parlament Europeu han arribat a un acord provisional aquest dimecres per endurir els límits a la contaminació de l’aire rebaixant els nivells màxims permesos de partícules que són perjudicials per a la salut, els ecosistemes i la biodiversitat. Concretament, la revisió de la directiva europea que regula la qualitat de l’aire imposarà uns topalls més estrictes, per exemple, per al diòxid de nitrogen (NO2) i per a les partícules fines PM2,5 a partir del 2030. En aquests casos, la reducció serà almenys de la meitat: el límit de NO2 passarà dels 25 µg/m³ als 10 µg/m³ i els de PM2,5 i PM10 dels 40 µg/m³ als 20 µg/m³.

L’objectiu de les reduccions dels topalls de contaminació de l’aire és acabar totalment amb aquestes emissions el 2050. De fet, la directiva avança que les normes es revisaran abans del 31 de desembre del 2030 i, a partir d’aleshores, cada cinc anys per tal que aquests límits es vagin reduint. A més, la norma aconsella tenir en compte les recomanacions de l’OMS i els seus estàndards sobre la qualitat de l’aire, que són encara més estrictes, amb un màxim de 10 µg/m³ tant per al NO2 com per a les PM2,5. 

Després de l’acord polític d’aquest dimecres entre el Consell i el Parlament Europeu, ara només falta que les dues institucions el ratifiquin formalment. A partir d’aleshores, les administracions estatals tindran dos anys per transposar la modificació de la directiva en la seva legislació. “És un pas important en els nostres esforços per garantir un futur més net i saludable per a tots els europeus”, s’ha congratulat el portaveu de la iniciativa del Parlament Europeu, l’eurodiputat català Javi López (PSOE).

Els estats membres també estaran obligats a aprovar un full de ruta sobre com millorar la qualitat de l’aire entre el 2026 i el 2029 si els seus nivells de contaminació superen els topalls que s’han acordat per al 2030, especialment en aquelles zones més crítiques. En aquests casos, a més, es poden prendre mesures d’emergència, com la restricció de la circulació de cotxes o la suspensió d’obres de construcció. L'acord també permet que els estats membres puguin sol·licitar que el termini del 2030 es posposi fins a deu anys si es compleixen condicions específiques i estrictes.

"Una bona notícia que arriba 20 anys tard"

L'Eurocambra recorda que la mala qualitat de l’aire continua sent una de les principals causes de mort a la Unió Europea: cada any provoca unes 300.000 morts prematures. Aquest és un dels motius pels quals el professor d'investigació de l'Institut de Diagnosi Ambiental del Consell Superior d'Investigacions Científiques (CSIC) Xavier Querol qualifica aquest acord de "molt positiu". "Ara bé, la primera directiva proposava que els valors que ara entraran en vigor el 2030 estiguessin vigents el 2010. És una bona notícia, però arribem vint anys tard", subratlla. L'expert ha recordat que l'OMS recomana rebaixar els llindars de contaminants des del 2005. "Tot plegat ha fet que molts estats no prenguessin les mesures que calien –perquè pràcticament no s'han fet coses per reduir els llindars– i que la població hagi estat exposada dues dècades [a tòxics]", explica Querol. 

L'investigador destaca que Espanya, sobretot Madrid i Catalunya, incompleix els nivells recomanats i recorda que el 2022 el Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) ja la va condemnar per haver superat els límits màxims de pol·lució anual de manera "sistemàtica" entre 2010 i 2018 i per no desplegar "mesures adequades". "El tribunal no va imposar cap sanció, va ser un avís, però ara la Comissió Europea està avaluant el seguiment d'aquestes operacions", afegeix l'expert. 

Així, i tot i que la sentència no preveu cap sanció econòmica, la multa pot ser milionària si segueixen els incompliments a partir d'ara i la Comissió Europea decideix recórrer a aquesta via. "Quan es va fer l'avaluació de la directiva anterior, Europa es va adonar que un dels grans esculls era la lentitud a l'hora d'advertir o sancionar els països incomplidors" afirma el professor. La nova llei ha d’afavorir també l’accés a la justícia i garantir el dret dels ciutadans a indemnitzacions pels danys causats per la contaminació. 

Segons l'acord assolit aquest dimecres, també s'establiran índexs comparables a tots els estats membres. "L'article 10 proposa el mateix que fem al projecte RI-Urbans per millorar l’avaluació de la qualitat de l’aire a les ciutats europees", subratlla Querol. L’objectiu és aconseguir una xarxa de superestacions d’investigació atmosfèrica centrada en les nanopartícules fines, el carbó negre i els amoníacs que, tot i que encara no estan regulats, són rellevants per a la salut. "Que l'acord inclogui aquest punt permetrà que en futures revisions s'obligui a mesurar aquests elements també i, així, avançar en possibles noves limitacions", conclou.