Setge a l'ozó, el contaminant de Barcelona que castiga la plana de Vic
El pla de qualitat de l'aire inclourà per primer cop una estratègia per abaixar els nivells alts i sostinguts en molts indrets del país
BarcelonaEstiu rere estiu no és estrany veure avisos sobre pics de contaminació per ozó troposfèric. Aquest calorós agost, sense anar més lluny, n'hi va haver una desena sobretot per l'alta concentració a la plana de Vic, però també a l'àrea de Barcelona o al Camp de Tarragona, on es va registrar el pic màxim de 199 micrograms/m3 (el llindar per llançar un avís a la població són 180), concretament a Alcover. L'ozó és un contaminant que necessita, per proliferar, la presència d'altres contaminants, com són els òxids de nitrogen (NOx) i els compostos orgànics volàtils (COV). Tot plegat, combinat amb una bona dosi de radiació solar, en dispara la presència, que en altes dosis suposa una amenaça per a la salut humana i pot desencadenar malalties respiratòries com asma, i també per a la vegetació i l'agricultura, ja que minva la productivitat de les collites.
Les dades apunten a una disminució del nombre de pics màxims que obliguen a donar recomanacions preventives a la població els últims anys: fins a mitjans de setembre n'hi ha hagut 17 i sobretot han estat concentrats al juliol i a l'agost, que és quan la calor propicia que es disparin els registres, segons el departament d'Acció Climàtica. Però la presència d'aquest contaminant al llarg de tot l'any es manté sostingudament alta: fins a 406 cops s'ha sobrepassat el límit màxim de 120 micrograms/m3 que dicta la normativa europea. La dada implica que a Catalunya, de manera sistemàtica en algun indret, se supera aquell llindar per a la protecció de la salut a llarg termini. Tenint en compte que les dades arriben només fins al 15 de setembre, encara amb tot un trimestre al davant, el Govern preveu en el millor dels casos una baixada "molt discreta" respecte a les 595 superacions del 2022, segons la directora general de Qualitat Ambiental i Canvi Climàtic, Mireia Boya.
Una de les particularitats de l'ozó és que normalment viatja i afecta zones que poden estar ben allunyades dels focus principals d'emissió. A Catalunya es veu clarament quan s'observa que les zones més afectades per valors alts són la plana de Vic, les comarques del sud de Girona i fins i tot zones del Prepirineu. En canvi, les zones on s'emeten els contaminants precursors de l'ozó són principalment a la costa, l'àrea metropolitana de Barcelona o la zona de Tarragona. Els corrents de vent fan la feina de transportar aquest contaminant terra endins, i així s'explica que les emissions metropolitanes acabin concentrades en forma d'ozó a la plana de Vic o que el que es genera al voltant del polígon petroquímic tarragoní impacti, per exemple, al Priorat.
El contaminant més "complex"
Fer front a l'ozó requereix atacar els contaminants que desencadenen que es dispari a l'atmosfera. Per la banda dels òxids de nitrogen, els principals emissors es troben en els vehicles de combustió, tant el parc d'automòbils terrestre com transports aeris i grans vaixells, explica l'investigador de l'Institut de Diagnosi Ambiental i Estudis de l'Aigua del CSIC Xavier Querol. En el cas dels compostos orgànics volàtils, aquests provenen de múltiples fonts com la indústria (la petroquímica és molt emissora), activitats que impliquen l'ús de pintures dissolvents o resines, així com de la mateixa evaporació de la benzina dels automòbils. També hi ha compostos (COV) que s'emeten de manera natural perquè són d'origen vegetal, tot i que s'utilitzen molt en ambientadors i detergents amb fragàncies de pi o de llimona, per exemple.
L'estratègia del Govern per reduir aquest contaminant s'inclourà per primer cop en el nou pla de qualitat de l'aire que Acció Climàtica preveu presentar abans que acabi l'any, explica Boya. De fet, una sentència del Tribunal de Justícia de Catalunya (TSJC) de principis d'any obligava la Generalitat a fer plans específics per combatre'l. Les mesures en què treballa la Generalitat per reduir els NOx i els compostos afecten sobretot el transport (amb iniciatives com les zones de baixes emissions que ja estan desplegant-se en diversos municipis), la producció d'energia i la indústria, a qui ja s'han abaixat els topalls d'emissions permesos, subratlla la directora de Qualitat Ambiental i Canvi Climàtic.
Atacar aquestes fonts amb mesures que limitin les emissions és efectiu, segons l'investigador. "L'estiu del 2021 gairebé vam complir la legislació per primer cop a la història; el trànsit ja només estava un 7% per sota que abans de la pandèmia, però llavors encara no hi havia ni tants avions ni tants creuers", resumeix Querol. Tot i això, remarca que encara falta recerca per avançar en el comportament d'aquest contaminant, que es veu influït per la meteorologia i que també arriba a Catalunya des d'altres països, tant propers com llunyans, via els corrents globals, com els que ens van portar fins a Europa emissions dels incendis del Canadà, exemplifica. "El metà o el monòxid de carboni, a llarga distància, també són generadors d'ozó", afegeix.
