Crisi climàtica

Radiografia de la contaminació industrial a Espanya

Amb el desmantellament de les tèrmiques de carbó, les de gas natural i les refineries de gas i petroli passaran a encapçalar el rànquing d’instal·lacions que més contribueixen a la crisi climàtica

Una plataforma de descàrrega de petroli  a la refineria de Repsol YPF a Tarragona.
Helena Rodríguez
12/07/2024
7 min
Dossier Radiografia de la contaminació industrial a Catalunya i Espanya Desplega
1
10 instal·lacions emeten el 70% de la contaminació industrial
2
1.300 milions d’euros l’any de cost per a la societat catalana
3
“Sabem on vivim... i estem encantats del poble”
4
Radiografia de la contaminació industrial a Espanya
5
El cost de la contaminació industrial per a Espanya: 13.000 M€, la 5a despesa més cara d’Europa
L'Editorial
El repte de la indústria neta

BarcelonaNomés cinc instal·lacions van generar una cinquena part de les emissions de gasos d’efecte hivernacle industrials d’Espanya entre el 2007 i el 2022. Aquestes grans contribuïdores a l’emergència climàtica van ser quatre centrals tèrmiques de carbó i una siderúrgica. A més, també van estar en el rànquing de les majors emissores d’alguns contaminants de l’aire nocius per a la salut humana i el medi ambient, com les partícules en suspensió PM10, els òxids de nitrogen (NOx) i els òxids de sofre (SOx). Però aquesta fotografia ha canviat en els últims anys amb el progressiu abandonament de la crema de carbó, i les tèrmiques de gas natural, les refineries de petroli i les siderúrgiques encapçalen el nou rànquing de les indústries més contaminants.

Inscriu-te a la newsletter de peus a Terra Una mirada al futur ecològic del planeta
Inscriu-t’hi

Així ho indiquen les xifres de les grans instal·lacions recollides al Registre d’Emissions i Transferència de Contaminants (PRTR), publicades pel ministeri de Transició Ecològica i Repte Demogràfic i enviades anualment a les institucions europees, que les compilen en un únic registre. Amb aquestes dades, l’ARA ha analitzat les instal·lacions industrials que han emès més gasos d’efecte hivernacle, en el marc d’una investigació europea coordinada per CORRECTIV.Europe en diversos països de la Unió Europea (UE). A nivell europeu les instal·lacions incloses en aquest registre representen aproximadament el 20% de les emissions contaminants atmosfèriques globals de la UE i al voltant del 40% de les de gasos d'efecte hivernacle (GEH), segons estimacions de la Comissió Europea.

Les instal·lacions industrials espanyoles que més gasos d’efecte hivernacle han emès en aquests 16 anys han sigut la central tèrmica de carbó d’Endesa d’As Pontes (La Corunya), seguida de la siderúrgica d’ArcelorMittal a Gijón; la central tèrmica de carbó d’Aboño d’EDP, també a Gijón; la tèrmica de carbó d’Almeria d’Endesa, i la d’Andorra (a Terol), també d’Endesa. Tres d’aquestes quatre centrals de carbó ja estan tancades i l'única que encara està operativa, la d’Aboño, està previst que tanqui el 2025. Així, si no es compten les tèrmiques de carbó, la instal·lació més contaminant seria la siderúrgica d’ArcelorMittal a Gijón, que produeix acer i llauna, i que és també la principal emissora de partícules PM10.

Territorialment, Andalusia, Astúries, Catalunya i Galícia van concentrar el 55% de totes les emissions GEH del registre 2007-2022. Les instal·lacions catalanes en van suposar el 10%. A nivell de companyies, Endesa Generación va liderar les emissions GEH acumulades de la indústria (15%), seguida de Repsol Petróleo (6%) i EDP Espanya (5%), percentatges que no tenen en compte les emissions de companyies subsidiàries d’aquestes empreses, que apareixen per separat en el registre.

Els principals emissors de gasos d'efecte hivernacle
Dades acumulades entre el 2007 i el 2022 a Espanya, en tones de CO₂ equivalent. Emissions sumades de CO₂, metà i N₂O

El top 10 acumulat

Les centrals tèrmiques de carbó han sigut les principals responsables del CO₂ d’origen industrial emès a l’estat espanyol: set de les deu instal·lacions més contaminants entre el 2007 i el 2022 cremaven carbó per produir electricitat, i juntes van suposar el 22% de les emissions d’efecte hivernacle. Una siderúrgica i dues refineries completen el top 10, que conjuntament va representar el 30% dels GEH comptabilitzats en el registre. A més, aquestes instal·lacions tèrmiques, refineries i siderúrgiques van trobar-se entre les majors emissores d’NOx, SOx i PM10, substàncies tòxiques per a la salut i el medi ambient que s’alliberen al cremar combustibles fòssils. 

El carbó és, de fet, el combustible fòssil més contaminant i el principal responsable de les emissions que escalfen el planeta. Però en els últims anys les centrals de carbó, a Espanya i a Europa en general, han anat tancant perquè els requisits de reducció d’emissions no les feien rendibles. D'acord amb les previsions del Pla Nacional Integrat d’Energia i Clima (PNIEC) 2021-2030 del ministeri per a la Transició Ecològica (Miteco) sobre la descarbonització del sector elèctric, les centrals de carbó deixaran d’aportar energia al sistema abans del 2030.  

D’entre les set plantes de carbó que més gasos d’efecte hivernacle han emès, cinc d’elles són propietat d’Endesa, amb la tèrmica d’As Pontes a La Corunya (Galícia) encapçalant la llista. L’any 2019 aquesta central era la 15a planta més contaminant d’Europa, d’acord amb l’última classificació de l’organització Beyond Fossil Fuels. El 4 d’octubre del 2023 la central va apagar per sempre la caldera. Actualment està pendent de desmantellar. 

La companyia preveu la finalització del desmantellament de les seves altres tèrmiques de carbó, Litoral i Compostilla, per a finals del 2025, mentre que la tèrmica de carbó d’Andorra (Terol) ja està desmuntada i als seus terrenys hi ha una planta solar operativa i una altra en construcció. La tèrmica d’Es Murterar de Gas y Electricidad Generación (filial d’Endesa) a Alcúdia, Mallorca, va tancar dos dels seus grups l’any 2022, i manté en operació els altres dos amb un funcionament restringit a emergències per necessitat energètica amb un màxim de 500 hores a l'any. Tot i així, l’empresa s’ha compromès a finalitzar l'any 2030 la totalitat de la generació amb carbó. 

La central tèrmica d'Andorra, a Terol, els últims dies de funcionament, abans de ser enderrocada.
Un alt forn d'ArcelorMittal

La segona instal·lació industrial espanyola que més va contribuir a l’escalfament del planeta entre el 2007 i el 2022 va ser la siderúrgica d’Avilés i Gijón d’ArcelorMittal, a Astúries, que produeix acer i llauna. Considerant només les emissions del 2022, va ser la instal·lació que més va contribuir a la crisi climàtica, gairebé doblant les emissions GEH de la següent més contaminant, la central de gas natural de cicle combinat de Repsol de Cartagena, Múrcia. També ho va ser els anys 2019 i 2021. A escala estatal, també va ser la planta que més partícules en suspensió (PM10) –un agent contaminant perjudicial per a la salut humana– va emetre en tot el període registrat. 

Contactada per aquest diari, ArcelorMittal s’ha limitat a fer referència al seu informe de sostenibilitat 2022, que destaca que el seu “major repte industrial continua sent la descarbonització” i, per tant, el seu plantejament industrial “passa per la substitució dels forns alts tradicionals per instal·lacions alimentades per energia verda”. 

A la mateixa comunitat autònoma d’Astúries hi ha la tercera planta més contaminant: la tèrmica de carbó d’Aboño, a Gijón. Propietat d’EDP Espanya i Corporación Masaveu, és la principal generadora de l’energia elèctrica de la comunitat. La mateixa EDP és propietària d’una altra tèrmica del rànquing: la de carbó de Los Barrios, a Cadis. L’empresa s’ha compromès públicament a abandonar la producció amb carbó el 2025. Ha sol·licitat el tancament dels seus grups de carbó i està avançant en la conversió del grup 2 d’Aboño, que el 2025 passarà a usar gas natural, a més dels gasos siderúrgics que ja revaloritza. Segons les seves estimacions, aquesta conversió suposarà una reducció mitjana del 30% d’emissions de CO₂.

Dues refineries tanquen el top 10, mentre que la instal·lació catalana més contaminant, la refineria de Repsol a Tarragona, se situa en l’11è lloc en l'àmbit estatal –tot i que cal tenir en compte que al registre hi manquen les dades de les seves emissions durant els anys 2018, 2020, 2021 i 2022–. L’empresa afirma haver reportat totes les dades. L’ARA encara no ha rebut una explicació per part de cap autoritat competent sobre la falta de dades al registre.

Així, d’entre les deu que van ser més contaminants en el període acumulat, només continuen en funcionament la meitat: la siderúrgica d’ArcelorMittal a Gijón, les tèrmiques d’Aboño i Los Barrios (que tancaran pròximament) i les dues refineries –la de Petronor a Muskiz, Biscaia, i la de Repsol a Cartagena, Múrcia–; mentre que es manté parcialment en funcionament de reserva la tèrmica d’Alcúdia.

Després del carbó

Si mirem només les dades més recents (2022), sis tèrmiques encara es trobaven al top 10, però només tres cremaven carbó: les tres d’EDP (Aboño, Los Barrios i Soto de Ribera), que van suposar el 7% del total d’emissions GEH industrials d’aquell any. Tres altres tèrmiques, les d’Endesa a Granadilla i Barranco de Tirajana (Canàries), i la de cicle combinat de Naturgy a Cartagena (Múrcia) utilitzaven fuel i gas natural, i gas natural i vapor d’aigua respectivament. La siderúrgica d’Arcelormittal encapçalava el rànquing, i tres refineries també es trobaven entre les majors emissores de gasos d’efecte hivernacle.

Ara bé, si descomptem les tres de carbó perquè en principi tancaran d’aquí al 2025, sis refineries se situarien en el top 10 de més contaminants: quatre propietat de Repsol –una de la seva filial Petronor– i dues de Cepsa. 

De fet, per empreses, l’any 2022 Naturgy Ciclos Combinados va ser la companyia que sumava més emissions de GEH registrades al PRTR (8% del total), seguida de Repsol Petróleo i ArcelorMittal España, mentre que Endesa Generación havia baixat al 6è lloc. Ara bé, si se sumen les emissions de Repsol Petróleo a les de Petronor (filial de Repsol), Repsol encapçala la llista. Confrontada amb aquestes dades, Repsol destaca a l’ARA la importància de “posar en context la mida de les seves instal·lacions i el volum de producció”, mentre ressalta que defensen “la necessitat de descarbonitzar el mix energètic, al mateix temps que es garanteix un subministrament fiable i assequible d'energia”.

Més gas i més renovables

Segons declaracions a aquest diari del ministeri per a la Transició Ecològica, “el tancament del carbó ha contribuït decisivament al fet que les emissions de gasos d'efecte d'hivernacle del sistema elèctric espanyol s'hagin reduït a la meitat en només cinc anys, així com les emissions per produir cada MWh d'electricitat (la intensitat d’emissions del sistema elèctric)”. 

Al mateix temps, el gas natural va superar la contaminació provinent de la crema de carbó a partir del 2019, d’acord amb l’Inventari Nacional d’Emissions GEH publicat pel ministeri. L’any 2022 aquest combustible fòssil amb emissions un 40-50% més baixes que el carbó va arribar a ser el responsable del 60% del CO₂ provinent de les plantes de generació d’electricitat. Per aquest motiu, organitzacions com Greenpeace alerten que el gas natural és avui un dels principals contribuïdors a les emissions de diòxid de carboni i metà i, per tant, no és una solució sostenible. Per això reclamen un gir cap a un sistema 100% renovable.

El Pla Nacional Integrat d'Energia i Clima 2021-2030 preveu un creixement significatiu de les renovables a Espanya per arribar el 2030 al 74% en l'àmbit elèctric i al 42% sobre l'ús final. Segons Red Eléctrica, el 2023 l'energia renovable va superar el 50% de generació anual per primera vegada en la història.

Sobre el registre i la metodologia:

Aquesta investigació forma part d’una cooperació del diari ARA amb CORRECTIV.Europe, una xarxa de periodisme local que practica la recerca periodística basada en dades i la investigació amb redaccions locals de tot Europa. CORRECTIV.Europe forma part de la redacció d’investigació sense ànim de lucre CORRECTIV, que es finança amb donacions.

-A nivell europeu, l’E-PRTR registra la contaminació de 30.000 plantes industrials i 20.000 grans explotacions ramaderes de 91 contaminants diferents quan superen determinats llindars d’informació pública. Si un any no s’arriba a aquests llindars, aquestes emissions no s’inclouen, i per tant, els còmputs globals aquí indicats infraestimen la quantitat total d’emissions. A Espanya, les comunitats autònomes són les autoritats competents per recollir aquestes dades, validar-les i enviar-les al registre PRTR-Espanya.

-A través de CORRECTIV.Europe, l’ARA ha tingut accés a les dades de contaminació per a vuit substàncies diferents. Tres d’aquestes substàncies són gasos d’efecte hivernacle (GEH) –CO₂, metà (CH4) i òxid nitrós (N₂O)– que es poden sumar perquè es poden convertir en xifres equivalents de CO₂. En canvi, les dades dels contaminants nocius per a la salut i el medi ambient local, com les partícules fines PM10, l’amoníac, els òxids de nitrogen (NOx), els òxids de sofre (SOx) i els compostos orgànics volàtils no metànics (NMVOC), no es poden sumar amb els gasos d’efecte hivernacle (ni entre elles) i els seus impactes són ben diferents: no escalfen el planeta, però perjudiquen la salut i els ecosistemes. Així doncs, l’ARA ha decidit separar els dos grups i aquest article se centra en les instal·lacions que emeten més GEH i, per tant, contribueixen més a l’escalfament global.

-Ens hem trobat amb alguns forats a les dades i hem demanat tant a empreses com a administracions per què faltaven i que les completessin. Hem completat les dades de les emissions de CO₂ d’Aboño pels anys 2007 i 2021, que faltaven tant al registre espanyol com a l’europeu, amb les dades proporcionades per EDP. Igualment, falten dades de Petronor del 2020 i de la refineria de Repsol de Tarragona dels anys 2018, 2020, 2021 i 2022. Tot i que les empreses propietàries han assegurat haver-les reportat, no ens les han fet arribar. Alhora, tot i que hem preguntat als organismes competents de compilar aquestes dades a nivell estatal i enviar-les a Europa, encara no hem obtingut resposta.

-Tot i no disposar de dades per a l’any 2022 de la refineria de Repsol Tarragona, l’últim any del qual en tenim (2019) va emetre 2,2 milions de tones de CO₂ equivalents. Si les seves emissions fossin similars o s’haguessin reduït fins a un 25% (i fossin d’1,6 milions de tones), aquesta refineria també entraria al rànquing del 2022. Per això l’hi hem inclòs.


Dossier Radiografia de la contaminació industrial a Catalunya i Espanya
Vés a l’ÍNDEX
stats