BarcelonaDesprés de dos anys i mig de negociacions, i d'una setmana de cimera d'alt nivell a la ciutat de Busan (Corea del Sud), els governs del món han estat incapaços d'aprovar un tractat internacional vinculant per posar fi a la contaminació per plàstics. El gran escull és, encara, la divisió entre els països que volen que l'acord aturi la producció de plàstics d'un sol ús i els països (sobretot els petroliers) que volen que el tractat se cenyeixi exclusivament als residus plàstics però no en reguli en absolut la producció.
Inscriu-te a la newsletter Cimeres climàtiques sí, en països petroliers noUna mirada al futur ecològic del planeta
Inscriu-t’hi
La trobada, organitzada per l'ONU per acordar "un instrument legalment vinculant sobre pol·lució per plàstics, inclosa la del medi marí", va acabar aquest diumenge sense acord i amb la decisió de seguir negociant per mirar d'aprovar el tractat durant el 2025. El president de la cimera, el peruà Luis Vayas, va fer públic un últim esborrany aquest divendres que hauria de servir de base per continuar la negociació en els pròxims mesos. El text, però, encara conté infinitat de claudàtors; és a dir, hi ha opcions diverses per a cada article, especialment en els que intenten definir quins "productes plàstics" regula aquest tractat. Aquesta carpeta és la que parlaria de la "producció" o l'"abastiment" de plàstics i que part dels governs no volen ni tan sols que aparegui en el tractat. També estan sota la lupa els articles que haurien de definir també com es finança tot plegat.
En realitat el desacord impera fins i tot en l'article inicial sobre "l'abast" del tractat en si, que en l'últim esborrany publicat diumenge abans de tancar la cimera ja ni tan sols apareixia. Molts estats demanaven que deixi clar que el tractat ha d'abastar "tot el cicle de vida dels plàstics" per tal de protegir el medi ambient, també l'ecosistema marí, on van a parar cada any tones de residus plàstics nocius.
La cimera acaba, malgrat tot, amb una declaració formal que reclama "ambició" en el futur tractat i que està signada per 85 països que donen suport al fet que el futur document reguli també la producció de plàstic. Entre aquests 85 hi ha tots els governs de la Unió Europea més el Regne Unit, però no hi ha estats clau com els Estats Units o la Xina. Durant tota la cimera els estats petroliers han estat dificultant la negociació fent servir fins i tot tacticismes per retardar els procediments de presa de decisions, segons expliquen diversos mitjans presents a la cimera.
L'esborrany final publicat per la presidència de la cimera imposa com a "objectiu" del tractat "protegir la salut humana i el medi ambient de la contaminació per plàstics, incloent-hi el medi marí", però deixa encara entre claudàtors, com una opció no segura, l'afegit de "basat en un enfocament ampli que abordi tot el cicle de vida dels plàstics". En versions anteriors l'objectiu estava formulat d'una altra manera: "Acabar amb la contaminació per plàstics per protegir la salut humana i el medi ambient". No està clar encara quan es reprendran les negociacions ni on. Hi ha diverses opcions sobre la taula que van des del juliol fins a l'agost del 2025.
"Negociacions segrestades pels petroestats"
"Aquestes negociacions han estat segrestades per les indústries del plàstic i petroquímica i els seus països alineats, que no tenen cap intenció d'abordar la contaminació per plàstics ni deixar que altres ho facin. Davant d'aquest obstruccionisme, grans grups de països diversos lideren les crides per un tractat ambiciós", denunciava la cap de la campanya d'Oceans de l'Agència d'Investigació Mediambiental, Christina Dixon. S'hi afegia també el representant del Centre per a la Llei Internacional Mediambiental, David Azoulay, que també va denunciar que la cimera havia estat "torpedinada pels petroestats i els seus esforços per bloquejar" la negociació, però es va felicitar pel fet que "més de 100 països de totes les regions" hagin expressat el seu "suport a un tractat que elimini els productes químics tòxics, controli la producció de plàstic i ofereixi els mecanismes financers i procedimentals necessaris per garantir que es pugui implementar".
Els països que s'oposen a la inclusió de la producció de plàstic en el tractat, que s'uneixen en aquestes negociacions sota el concepte de like-minded [del mateix pensament], es van queixar durant el plenari de cloenda pel que consideren un esforç per fer anar el mandat de l'Assemblea de l'ONU pel Medi Ambient més enllà del que li pertoca i remarcaven que això està "soscavant la confiança i la inclusió" en la negociació.
Vista històrica al Tribunal de l'Haia per la justícia climàtica
El Tribunal Internacional de Justícia de la Haia ha encetat aquest dilluns una vista històrica que durarà dues setmanes i que servirà per sentir els arguments de 100 països diferents sobre justícia climàtica. Es tracta de debatre quines són les obligacions legals dels governs del món en la lluita contra l'emergència climàtica, i l'objectiu és que el Tribunal de la Haia emeti una "opinió" al respecte, que, tot i no ser vinculant, sí que té molt pes polític en el dret internacional i podria determinar diversos processos judicials oberts arreu del món per reclamar més ambició en la lluita contra l'escalfament global. Després d'escoltar tots els arguments al llarg d'aquestes dues setmanes, el tribunal té previst emetre la seva opinió l'any 2025.
Una setmana després del fracàs de l'última cimera de l'ONU contra la crisi climàtica, la COP29 de l'Azerbaidjan, la vista del Tribunal de la Haia ha arrencat amb la crida del representant de Vanuatu, una de les illes del Pacífic que desapareixeran amb la pujada del nivell del mar. "Ens trobem a la primera línia d'una crisi que no vam crear, una crisi que amenaça la nostra mateixa existència", denunciava Ralph Regenvanu, que ha reclamat al tribunal internacional que dictamini que els estats responsables de la crisi climàtica, els que han emès CO₂ durant dècades, han de reparar els danys que això ha ocasionat i ocasionarà en pobles com el seu.