BarcelonaLes emissions atmosfèriques industrials van costar a la societat espanyola 13.000 milions d’euros l’any 2021, i van situar Espanya com el cinquè país amb més costos associats a aquest tipus de contaminació de la Unió Europea. Tant en l’àmbit europeu com en l’espanyol, la major part dels danys provenen d’un reduït nombre de grans instal·lacions industrials i energètiques. L’ARA, en col·laboració amb la xarxa de periodisme CORRECTIV.Europe, ha analitzat les dades sobre la contaminació industrial europea, centrant-se en les instal·lacions, regions i activitats amb més costos associats.
Inscriu-te a la newsletter de peus a Terra
Una mirada al futur ecològic del planeta
Inscriu-t’hi
Al conjunt de la UE, la factura de l’impacte de la contaminació industrial s’eleva als 200.000 milions d’euros, una xifra equivalent aproximadament al 2% del PIB de la UE, i més alta que la producció econòmica total de molts estats membres d’aquell any. L’encapçalen les emissions provinents de la indústria i la generació elèctrica d’Alemanya, Polònia, Itàlia i França, amb Espanya tancant el grup. Exceptuant Polònia, aquest rànquing coincideix amb els cinc PIB més grans de la UE. Amb tot, els països que comparativament van contaminar més per unitat de producció econòmica van ser Bulgària, Polònia, Estònia, Grècia i Xipre.
Així ho indica el càlcul anual realitzat per l’Agència Europea de Medi Ambient (EEA), que monetitza l’impacte de les emissions de contaminants que contribueixen a l’escalfament global, danyen ecosistemes, infraestructures i cultius, i afecten la salut humana causant morts prematures, malalties cardiovasculars i respiratòries i càncers. Segons l’EEA, la contaminació atmosfèrica derivada del transport, l’agricultura, la indústria i l’ús energètic domèstic és el risc més gros per a la salut a Europa, ja que provoca al voltant de 360.000 morts prematures anuals.
Aquesta contaminació atmosfèrica no impacta a tothom igual. Tal com expliquen des de l’EEA, tot i que els costos externs es distribueixen geogràficament de manera àmplia, els impactes finals sovint afecten de manera desproporcionada els grups més vulnerables i desfavorits, a causa de problemes de salut preexistents, edat avançada i desigualtats socioeconòmiques.
Concentració Menys del 2% de les instal·lacions sumen més de la meitat de danys
Mentre l’EEA destaca que “la indústria ha aconseguit un progrés significatiu al reduir els seus impactes mediambientals i climàtics, disminuint els costos externs gairebé un 35% en la darrera dècada”, també apunta que “un nombre reduït d’instal·lacions industrials són responsables del 50% dels danys causats per la contaminació atmosfèrica”.
Aquest nombre reduït són concretament 179 plantes industrials: l’1,9% del total de les 9.398 instal·lacions comptabilitzades genera més de la meitat dels costos per emissions. D’aquestes, el grup més gran prové d’Alemanya (50), seguit de Polònia (33), Itàlia (17) i els Països Baixos (15). La majoria són centrals tèrmiques que utilitzen carbó per produir electricitat, refineries de gas i petroli i plantes siderúrgiques.
El sector energètic és el que més costos externs genera, seguit per la indústria mineral. No obstant això, el sector energètic ha vist una reducció del 80% dels costos externs en l’última dècada “gràcies a la implementació de millors tècniques disponibles i l’ús de combustibles menys contaminants”, d’acord amb l’EEA.
Set refineries
A Espanya, el sector energètic també va generar les externalitats més grans, i les centrals tèrmiques i altres grans instal·lacions de combustió van concentrar el 23% dels costos totals, seguides de prop per les refineries (18%). Junt amb cimenteres i siderúrgiques, aquestes quatre activitats industrials van suposar gairebé dos terços dels impactes. Territorialment, Andalusia és la comunitat que més costos va registrar, amb el 20% del total, seguida d’Astúries (14%) i Catalunya (11%), amb el País Basc en quart lloc (8%).
Com al conjunt de la UE, també un nombre molt reduït d’instal·lacions industrials i energètiques generen la majoria de costos socials i ambientals espanyols. Només 38 plantes, un 1,5% de les 2.465 instal·lacions, van generar la meitat dels costos, que van sumar més de 6.500 milions d’euros. La proporció més gran dels costos generats per aquestes 38 plantes més contaminants (el 36%) prové de vuit refineries, set de les quals es troben entre les deu instal·lacions més costoses d’Espanya.
La planta siderúrgica d’Arcelormittal a Avilés i Gijón (Astúries) encapçala el rànquing de les deu instal·lacions més costoses d’Espanya, que juntes van representar gairebé el 30% del total dels danys. Aquesta instal·lació de producció d’acers va tenir un impacte ambiental i per a la salut valorat en més de 900 milions d’euros, la 24a més costosa d’Europa.
Set refineries continuen la llista: la de Petronor a Muskiz (Biscaia), diverses de Repsol (Cartagena, Tarragona, Puertollano) i de CEPSA (Palos de la Frontera, Gibraltar-San Roque), així com la de BP a Grao (Castelló). La planta de fabricació de cel·lulosa d’Ence a Navia (Astúries) va ser la novena, mentre que la planta gallega per a la producció d’alumini d’Alcoa Europe - Aluminio Español SA a Lieiro (Lugo) va tancar el top 10. Aquestes dues últimes van generar costos per sobre dels 170 milions d’euros cadascuna.
Contactades per l’ARA, les empreses propietàries de les instal·lacions ressalten la seva contribució econòmica, asseguren que compleixen amb la legislació vigent en matèria de qualitat de l’aire i remarquen les seves inversions per reduir les seves emissions de contaminants atmosfèrics i progressivament descarbonitzar les seves operacions. Però, per exemple, segons l’anàlisi realitzada per l’ONG Reclaim Finance, Repsol encara inverteix més en energies fòssils que en alternatives netes.
En el marc del Pacte Verd Europeu, la UE s’ha compromès a assolir la neutralitat climàtica el 2050 i “zero contaminants”. En aquest context, el març del 2024 el Parlament Europeu va aprovar una revisió de la directiva sobre emissions industrials que preveu que els principals contaminants de l’aire es redueixin fins a un 40% abans del 2050.
Nota metodològica
Per estimar els costos, l’EEA modela la dispersió química atmosfèrica per entendre on és probable que acabi la contaminació de les 10.000 instal·lacions sota estudi. Seguidament, calcula l'extensió en què la població i el medi ambient estan exposats als diferents contaminants i avalua com és de probable que afectin la població (mortalitat i morbiditat) i el medi ambient. Finalment, realitza un càlcul del valor monetari d'aquests impactes. Els costos estan calculats a partir del valor de l’euro del 2021.
L’EEA alerta que per al 2021 no hi ha dades reportades per Txèquia, Malta, Lituània i Eslovàquia.
![Una plataforma de descàrrega de petroli a la refineria de Repsol YPF a Tarragona.](data:image/svg+xml,%3Csvg xmlns="http://www.w3.org/2000/svg" viewBox="0 0 16 9"%3E%3C/svg%3E)
