10 instal·lacions emeten el 70% de la contaminació industrial

BarcelonaEl 70% de la contaminació atmosfèrica industrial de Catalunya prové de deu instal·lacions dels sectors energètic, químic i mineral, sobretot per les seves altes emissions de CO2. Tres d’aquestes plantes, a més, estan en una mateixa població: la Pobla de Mafumet, de 4.000 habitants. Ho indiquen les dades agregades del Registre d’Emissions i Transferència de Contaminants (E-PRTR) de l’Agència Europea de Medi Ambient, que es van començar a recopilar l’any 2007 i arriben fins al 2022. Amb aquestes dades, l’ARA ha analitzat les instal·lacions industrials que han emès més gasos d’efecte d’hivernacle, en el marc d’una investigació europea en diversos països coordinada per CORRECTIV.Europe.

L’E-PRTR registra la contaminació originada a les grans instal·lacions industrials i ramaderes de tota la Unió Europea. Aquestes emissions són de dos grans tipus: les de gasos d’efecte hivernacle com el CO₂, el metà o l’òxid nitrós (N₂O), principals causants de la crisi climàtica, i les de substàncies tòxiques per als humans i el medi, com l’amoníac, l’òxid de sofre (SOx), els òxids de nitrogen (NOxₓ) i les partícules fines en suspensió (PM10). La contaminació industrial europea representa un 20% de tota la contaminació atmosfèrica en general i un 40% de les emissions de gasos d’efecte hivernacle (GEH), segons dades citades per la Comissió Europea. En aquest article ens centrarem en els gasos d’efecte hivernacle, els més nombrosos, i en concret en el CO₂ i el metà, ja que les dades per a N₂O d’aquest registre estan molt incompletes. 

Les tres instal·lacions catalanes que més CO₂ emeten (emissions acumulades 2007-2022) són la refineria de petroli de Repsol a la Pobla de Mafumet, la química de Dow Chemicals de la mateixa població i la fàbrica cimentera de Molins a Sant Vicenç dels Horts.

La Pobla de Mafumet (Tarragonès) és un punt negre. Hi ha tres de les cinc instal·lacions més contaminants de Catalunya, que se situen també entre les 30 més contaminants d’Espanya, segons les dades agregades de l’EEA. A més d’encapçalar el rànquing català, la refineria de Repsol de la Pobla és l’onzena d’Espanya en emissions de CO₂, i la 5a en N₂O, un altre gas d’escalfament global. La refineria també lidera en emissions d’alguns gasos contaminants nocius per a la salut i el medi ambient a Catalunya i a nivell estatal: és tercera en emissions d’òxids de sofre (SOx), 7a en compostos orgànics volàtils diferents al metà i 13a en emissions de NOxₓ de tot l’Estat.

Entre el 2007 i el 2022 la refineria de Repsol del Camp de Tarragona va emetre 29.170 milions de tones de CO₂, el doble de la quantitat emesa per la següent empresa més contaminant, Dow Chemicals (15.543 milions de tones). I això malgrat que al registre europeu –que agafa les dades dels governs estatals– hi manquen les emissions de Repsol durant els anys 2018, 2020, 2021 i 2022. Repsol, però, assegura que les han facilitat. No és l’única entre el top 10 que presenta forats en les dades de CO₂ del registre: també tenen forats les tèrmiques de Naturgy i Endesa a Sant Adrià de Besòs i la de Naturgy al Port de Barcelona, la d’Iberdrola (Tarragona Power) a la Canonja i la d’Alpiq a Vandellòs i l’Hospitalet de l’Infant (Plana del Vent-Grup2), així com la cimentera de Cemex a Alcanar. 

L’obligació de declarar les dades

Les instal·lacions incloses al registre estan obligades a declarar les emissions a les autoritats autonòmiques, que les reporten a les estatals, i aquestes a Europa quan superen els límits d’informació pública establerts per la regulació. En l’àmbit català, és la direcció general de Canvi Climàtic i Qualitat Ambiental qui s’encarrega de recollir les dades. Fins a la data de publicació, l’ARA no ha rebut una explicació per part de cap autoritat sobre la falta d’aquestes dades. 

Des de Repsol argumenten que cal tenir en compte la mida de la instal·lació i el volum de producció a l’hora de valorar les xifres. “El clúster petroquímic de Tarragona produeix el 25% de la capacitat total petroquímica d’Espanya i el 50% a Catalunya”. A més, afirmen que “el complex industrial de Tarragona compleix la legislació vigent en totes les matèries, inclosa l’ambiental”. L’empresa assegura que “el complex de Tarragona, alineat amb l’objectiu de Repsol de zero emissions el 2050, compta amb un pla de transformació industrial i descarbonització basat en la millora de l’eficiència energètica i l’electrificació de grans màquines”. 

De fet, la refineria de la Pobla de Mafumet ha passat d’emetre 2,76 milions de tones de CO₂ el 2007 a 1,9 milions el 2022, segons dades del departament d’Acció Climàtica del règim europeu de comerç de drets d’emissions (RCDE), un altre registre que comptabilitza les emissions de CO₂, però ho fa en un altre marc regulador (l’ETS) i seguint sistemes de càlcul diferents. Ha comptabilitzat emissions inferiors a les PRTR, segons han aclarit fonts del registre espanyol a l’ARA. La conselleria assegura també que la contaminació industrial al Camp de Tarragona està molt controlada gràcies a 9 estacions de mesura de qualitat de l’aire, una xifra “molt per sobre del que demanen les directives europees”.

La química de Dow Chemical Ibèrica, situada a la Pobla de Mafumet, és la segona planta que emet més CO₂ de Catalunya. Es dedica a produir materials plàstics bàsics (polímers, fibres sintètiques i fibres basades en cel·lulosa, entre altres) a escala industrial. Des de l’empresa asseguren que, per les característiques del seu procés, “qualsevol iniciativa en matèria d’electrificació o millora de l’eficiència energètica únicament suposaria una disminució màxima del 20%”. D’acord amb l’empresa, “la reducció més significativa només podrà venir si les autoritats reconeixen el paper que la reutilització de gasos de procés i la captura i l’emmagatzematge de carboni poden jugar en la transició industrial”. “Si s’habilitessin aquestes palanques, el decreixement de les emissions del cracker podria incrementar-se fins al 80%”.

Molins Industrial, a Sant Vicenç dels Horts, és la tercera planta que va emetre més CO₂ durant el període registrat, seguida per Ciments Portland Valderrivas, a Santa Margarida i els Monjos. 

Fonts de Molins puntualitzen que “els valors absoluts 2007-2022 estan estretament relacionats amb la producció”, d’aquí la seva posició al rànquing. I destaquen millores i avenços en sostenibilitat, entre els quals els seus “factors d’emissió per tona de producte”, que “milloren cada any”, i en el cas del CO₂, “un valor per sota de la mitjana del sector”, la qual cosa ha permès que el seu clínquer “estigui categoritzat com a sostenible segons la taxonomia europea”. L’ARA també s’ha posat en contacte amb Pòrtland Valderrivas, però l’empresa no ha volgut fer cap comentari al respecte.  

Una altra química, la de Repsol, ocupa el cinquè lloc en emissions de CO₂. Completen el top 10 de CO₂ quatre plantes tèrmiques –una de Naturgy i Endesa, una altra de Naturgy, una d’Iberdrola i una d’Alpiq– i la cimentera de Cemex a Alcanar. La instal·lació de Naturgy que hi apareix, de fet, comptabilitza les emissions de dues plantes ubicades al mateix polígon de Sant Adrià, una de les quals és propietat d’Endesa. Les centrals de cicle combinat com aquestes fan de back up del sistema elèctric, una funció actualment molt difícil de suplir amb les renovables, apunten des del sector.   

El metà dels abocadors

Quant al metà, gas d’efecte hivernacle que dura menys a l’atmosfera però que escalfa 20 cops més que el CO₂, les instal·lacions que més n’emeten a Catalunya són els abocadors de residus. Segons les dades d’aquest registre europeu, el 91% del metà emès al país prové de gestió de residus i aigües residuals, amb el dipòsit controlat dels Hostalets de Pierola al capdavant (47 milions de kg de metà acumulats). Des de la DGCCQA, matisen que aquest dipòsit és el més gran de Catalunya, i per tant, “emet de manera proporcional a la seva capacitat d’abocament”, mentre que aquesta instal·lació de disposició “té les vies de gestió del biogàs més diversificades de tot el nostre territori”. 

Darrere dels residus, on es produeix més metà és en la ramaderia intensiva. Ara bé, cal tenir en compte que en aquest registre només hi apareixen instal·lacions ramaderes de porcs i pollastres, ja que les granges del sector boví estan exemptes de presentar dades d’emissions. Tenint en compte que segons dades de la UE la cria d’animals, sobretot bous i vaques, genera el 54% de les emissions de metà, la manca d’aquestes dades és significativa. Si les granges de vaques estiguessin incloses en aquest registre, la xifra total d’emissions de metà pujaria i probablement el rànquing de les 10 o 30 instal·lacions que més n’emeten variaria i no estaria format totalment per abocadors.

Per valorar el potencial d’escalfament global que suposen aquestes emissions de metà comparades amb altres gasos d’efecte hivernacle s’utilitza la mesura mètrica del CO₂ equivalent (CO₂e). Així, les emissions acumulades de metà de tots els abocadors i la resta d’instal·lacions emissores d’aquest gas a Catalunya sumen 3,9 milions de tones de CO₂e. És a dir, totes juntes no suposen ni una setena part de les emissions acumulades de la major emissora industrial de CO₂.

Entre les principals mesures de la Generalitat per reduir aquestes emissions, la DGCCQA destaca la revisió de les autoritzacions dels abocadors per adaptar-les al nou reial decret 646/2020 que regula l’eliminació de residus en dipòsits controlats en un context d’emergència climàtica i l’establiment de mesures més estrictes per a la captació i valorització del biogàs. A més, recentment s’han destinat 1,2 milions d’euros del Fons Climàtic per mesurar les emissions difuses dels dipòsits controlats, amb l’objectiu de recollir dades empíriques i implementar accions preventives i correctores.

Totes aquestes dades no tenen en compte altres fonts significatives de contaminació com el trànsit i el consum d’energia domèstica. “La indústria sol ser un gran emissor de contaminants”, admet el president de la Comissió d’Economia Circular i Canvi Climàtic del Col·legi d’Enginyers Industrials de Catalunya, Marc Oliva. Matisa, però, que “el vincle amb l’impacte en la salut humana no és tan directe com en les emissions urbanes provinents del transport rodat” perquè a la indústria les emissions “estan molt controlades i normalment els focus estan conduïts perquè és puguin dispersar i les concentracions es redueixin ràpidament”.

Altres partícules contaminants

A més dels gasos d’efecte hivernacle, el registre europeu recull altres substàncies tòxiques per a la salut. La refineria de Repsol a la Pobla també lidera el rànquing de contaminació industrial catalana per NOx, SOxₓi compostos orgànics volàtils diferents del metà (COV), tres contaminants nocius per a la salut i el medi ambient. Alhora, la instal·lació química de Repsol també de la Pobla és la tercera en NOx i SOx, mentre que Molins Industrial a Sant Vicenç dels Horts i Ciments Portland Valderrivas, a Santa Margarida i els Monjos, ocupen el quart i cinquè lloc en òxids de nitrogen, i emeten altres contaminants com partícules fines i amoníac. 

El 70% de les emissions de PM10, que incrementen la mortalitat i el risc d’afeccions respiratòries i cardiovasculars, provenen de la indústria mineral, eminentment cimenteres i fàbriques de vidre, fibra de vidre i productes ceràmics, amb Portland Valderrivas com la que més n’emet. Dow Chemical Ibèrica, a la Pobla, és la cinquena en SOx i la setena en NOx, que en altes concentracions inflamen les vies respiratòries i contribueixen a la formació de partícules nocives i d’ozó a nivell del sòl a l’atmosfera.

El registre també inclou les emissions d’amoníac, substància eminentment provinent del sector de la ramaderia intensiva. De fet, com a gran potència ramadera i primer país de la UE en producció porcina, Espanya és el tercer país de la UE que més emissions d’amoníac concentra des de fa més de dues dècades, només darrere de França i Alemanya. 

D’acord amb les dades acumulades de l’E-PRTR, el 25% d’aquestes emissions d’amoníac espanyoles són d’instal·lacions i macrogranges catalanes, font del 99% d’aquest gas a Catalunya, principalment pels purins dels animals i l’ús de determinats fertilitzants, segons l’ISGlobal. Des de l’Agència de Salut Pública indiquen que l’amoníac pot tenir un paper significatiu com a precursor de partícules secundàries (pot reaccionar amb altres substàncies químiques i produir partícules), i contribuir als efectes sobre la salut de les PM2,5. D’altra banda, l’alliberament d’amoníac a les masses d’aigua és molt tòxic per als organismes aquàtics, i Espanya ha estat reiteradament sancionada per la UE per contaminació de nitrats generats per l’amoníac.