1.300 milions d’euros l’any de cost per a la societat catalana
Catalunya representa el 10% de despesa de l’Estat en salut i medi ambient fruit de la pol·lució industrial
BarcelonaLa contaminació industrial emesa per les deu instal·lacions més contaminants de Catalunya –encapçalades per Repsol, Dow Chemical, Ciments Molins i Naturgy– costen a la societat catalana 990 milions d’euros l’any. És el càlcul anual que ha fet l’Agència Europea de Medi Ambient (EEA) basant-se en la seva contribució a l’escalfament global i els danys als ecosistemes i al clima, però també per les morts prematures, malalties cardiovasculars, respiratòries i càncers causats pels principals contaminants de l’aire.
El diari ARA ha analitzat aquestes dades obtingudes fruit de la col·laboració amb la xarxa de periodisme local europeu CORRECTIV.Europe, fundada pel mitjà de periodisme d’investigació alemany Correctiv.
El total de costos de la contaminació industrial a Catalunya suma uns 1.300 milions d’euros per al 2021, que corresponen a un 10% del total d’Espanya, que puja a 13.000 milions d’euros. A tot l’estat, la instal·lació industrial que més costos genera per la seva contaminació és la planta siderúrgica de fosa d’acers bruts d’Arcelormittal, a Avilés i Gijón (Astúries), malgrat que la que més contaminants emet (sobretot CO₂) és la planta tèrmica d’Endesa a Pontes de García Rodríguez (Galícia). La planta d’Astúries va causar el 2021 un impacte ambiental i per a la salut humana xifrat en més de 900 milions per l’EEA, que la situa com la 24a més costosa d’Europa.
A tota la UE, la factura de l’impacte de la contaminació industrial s’eleva fins als 200.000 milions d’euros l’any 2021, i l’encapçala la tèrmica més gran d’Europa: la central de carbó de Bełchatów, al centre de Polònia, que té els dies comptats després que, fruit d’un litigi climàtic, les autoritats poloneses s’han compromès a desmantellar-la l’any 2036.
A Catalunya, el rànquing el lidera de nou la refineria de la Pobla de Mafumet. Les emissions d’aquesta planta durant el 2021 van tenir un impacte de més de 270 milions d’euros en costos de salut i ambientals per a la societat catalana. Això la converteix en la cinquena instal·lació que va generar més costos a la societat a escala estatal, i la 126a de la UE. L’any 2022, Repsol va guanyar 4.251 milions d’euros, un 70% més que en l’exercici anterior i el benefici més alt de la seva història sense extraordinaris.
El sector energètic
El que més costos de salut i medi ambient genera
Per sectors, l’energètic és el que més costos per a la salut i el medi ambient va generar l’any 2021, tant a nivell català com espanyol i europeu, seguit pel de la indústria mineral en tots tres casos. La producció i processament de metalls ocupa el tercer lloc a tot Espanya i Europa, mentre a Catalunya la química pren aquesta tercera posició, donat el gran pes que té a Tarragona. Tant a Espanya com a Catalunya, la gestió de residus ocupa la quarta posició, per les altes emissions de metà dels abocadors, seguida dels costos generats per la ramaderia intensiva.
En volum, la majoria d’emissions industrials comptabilitzades són de CO₂, el principal causant de l’escalfament global. Segons el president de la Comissió d’Economia Circular i Canvi Climàtic del Col·legi d’Enginyers Industrials de Catalunya, Marc Oliva, “la concentració de les emissions de CO₂ en aquests sectors és normal perquè els processos d’aquestes indústries són els que generen més emissions, ja sigui per la crema de combustibles fòssils o pel procés de producció mateix, com és el cas de les cimenteres, mentre que encara no hi ha una tècnica alternativa igual d’eficient per a la producció”.
La directiva europea
El març d’aquest any el Parlament Europeu la va revisar
Tot i que la contaminació industrial és preocupant, ja fa temps que la indústria hi treballa i s’estan aplicant mesures per adoptar la regulació europea”, diu Oliva, i afegeix: “així com iniciatives de la mateixa indústria”.
Com a part del Pacte Verd, al març del 2024 el Parlament Europeu va aprovar la revisió de la normativa per reduir la contaminació industrial i de les granges, que encara no inclou les emissions de les granges de bestiar boví. Però les autoritats europees es plantegen incloure-les l’any 2026. La nova directiva tindrà els previstos límits d’emissions més estrictes i també l’opció que els ciutadans puguin demanar una compensació econòmica pels danys de salut patits per la contaminació.
Els estats membres tenen vint-i-dos mesos per aplicar la directiva revisada al dret nacional després de la seva entrada en vigor. Segons les estimacions de la Unió, s’espera que abans de l’any 2050 es redueixin fins a un 40% els principals contaminants de l’aire.
Des de la direcció general de Canvi Climàtic i Qualitat Ambiental de la Generalitat especifiquen que “en el marc de la revisió de la directiva d’emissions industrials està previst fer una nova llei catalana de prevenció i control de la contaminació”. I afegeixen que, d’altra banda, “el nou pla de millora de la qualitat de l’aire, en l’horitzó 2027 i amb totes les mesures que s’aplicaran, ha fixat els seus objectius a fi de complir l’any 2023 la nova directiva d’aire”.