El consum d'aigua a les llars cau fins a un 10% quan s'emet una alerta per sequera
A l’àrea metropolitana de Barcelona va baixar un 8,2% entre el febrer i l'abril, quan estava en fase d'emergència
BarcelonaEl comportament d'un català davant l'escassetat d'aigua canvia substancialment quan es declara oficialment l'entrada del seu municipi en una situació de sequera. N'hi ha que modifiquen l'hàbit de consum de manera immediata i d'altres que triguen una mica més, però, en general, les llars catalanes redueixen la despesa d'aigua entre un 5% i un 10% quan se'ls anuncia que han entrat en fase d'alerta o emergència per estrès hídric. Això és el que es desprèn d'un informe de CaixaBank a què ha tingut accés l'ARA, fet a partir de les dades dels rebuts d'aigua domiciliats de centenars de milers de clients entre el 2021 i el 2024.
L'anàlisi, signada pels economistes Josep Mestres i Zoel Martín, volia confirmar si l'entrada dels municipis en diferents nivells de sequera –prealerta, alerta, excepcionalitat i emergència– havia modificat la despesa d'aigua i, per tant, l'ús que fa la població d'aquest bé escàs. I segons els resultats d'aquest informe, quan una localitat que depèn de les conques internes de Catalunya –s'exclouen els abastits per la Confederació Hidrogràfica de l'Ebre (CHE) perquè no van patir una situació comparable– ha entrat en alguna fase de sequera, la població ha abaixat la seva despesa d'aigua.
En concret, el mes següent a la declaració el consum als domicilis de ciutats i pobles afectats per l'escassetat d'aigua ja baixa fins a un 5% respecte al de quan no hi havia cap restricció. La davallada continua i sis mesos després el consum se situa fins a un 10% més baix respecte a les dades habituals. Només un cop s'assoleix aquest pic, i fins als 12 mesos posteriors a l'anunci, el patró es va normalitzant gradualment. "Aquest és el comportament típic que té una llar catalana amb l'aigua durant la sequera", afirma Martín.
La dada publicada per CaixaBank coincideix amb una que ha facilitat l'Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) a l'ARA: només entre els mesos de febrer, març i abril d'enguany, quan es va declarar la fase d'emergència I –la més greu assolida fins ara a Catalunya, amb l'excepció de l'Alt Empordà, que va arribar a la fase II–, la disminució en el consum va ser d'un 8,2% als municipis que s'abasteixen del sistema Ter-Llobregat. És a dir, Barcelona, la corona metropolitana i part de les comarques de Girona, on en total viuen uns 6 milions d'habitants.
"Efecte conjunt"
La mostra de CaixaBank parteix de la informació anonimitzada dels seus clients –l'edat i el gènere, si viu sol o amb més persones, el nombre d'habitacions que té al domicili, si té una piscina o no en té, etc.–; el mes en què es va emetre la factura i el seu valor; el municipi on resideix el titular del compte i les condicions climàtiques de la zona –si plou o no–, i el preu que ha anat posant cada companyia per al període estudiat. “Inicialment veure si hi havia un canvi de consum no era ni evident ni fàcil d'estimar”, admet Mestres.
Però els economistes diuen que el resultat es manté si es tenen en compte altres factors, com la renda mitjana del municipi, els preus de l'aigua o el mes de l'any i els factors climàtics. En aquest últim cas, val a dir que no es detecta cap canvi significatiu en el consum de les llars durant tres anys per l'evolució de les pluges. En canvi, amb la declaració de la fase de sequera el comportament canvia a la baixa. En el moment en què es va fer l'anunci governamental, expliquen els economistes, les restriccions associades a l'alerta i l'emergència tenien més pes en el sector de l'aigua i l'industrial i, tot i això, s'observa un efecte directe en el consum domèstic.
Sobre els motius que han dut els catalans a reduir el consum gairebé immediatament per les declaracions de sequera, els autors de l'estudi admeten la impossibilitat de distingir una única causa. D'una banda, hi ha l'opció que sigui un efecte producte de les restriccions –com prohibir omplir piscines i limitar el consum a llars, comerços i serveis a 200 litres per dia i habitant– o per un grau més alt de sensibilització davant la falta d'aigua.
En aquest sentit, Martín planteja un “efecte conjunt”: el d'una campanya institucional molt forta i unes mesures vigents. El fet és que el gran gruix de la població ja restringia el seu ús d'aigua abans. El 2023 la mitjana de consum domèstic (tot el que gestiona un Ajuntament) a Catalunya era de 117 litres al dia per habitant (a l'AMB, de 105 litres), molt per sota del que es demana en situació d'emergència.
Embassaments al 34%
A hores d'ara les conques internes estan a un terç (34%) de la seva capacitat. De fet, els embassaments principals tenen més aigua que fa un any –Sau està al 19% i Susqueda al 35%, i estaven a l'11% i al 19%, respectivament–, però encara caldria molta pluja perquè el gruix del país pogués sortir de la fase d'alerta per sequera només amb l'aigua que cau del cel.