Les pluges ens tornen al 2022, i a Barcelona ja ha plogut més que en tot l'any passat

BarcelonaA principis de març es va assolir el mínim històric de reserves d'aigua (14,41%) de Catalunya, però una primavera com les d'abans, amb pluges freqüents, està capgirant la situació d'extraordinària sequera. L'episodi de xàfecs i tempestes dels últims dos dies, sobretot al centre i al nord del país, ha nodrit els embassaments fins a arribar a uns nivells que no es veien des del novembre del 2022. A més, en alguns municipis ja s'ha acumulat més aigua en aquests sis mesos de l'any que en tot el 2023. Aquest és el cas de l'històric Observatori Fabra de Barcelona, que registra dades des de fa 110 anys i que enguany ja porta acumulats prop de 320 l/m². Així, no només s'ha superat tota la pluja registrada l'any passat (311 l/m²), sinó que ja s'està igualant la del 2022 (321 l/m²).

A més de les dades del Fabra de Barcelona –un patró que es repeteix en diversos barris de la capital catalana –, hi ha altres observatoris del centre i del nord del país que també han registrat ja més pluja aquest any que en tot l'any 2023. Aquest és el cas de Figueres, Roses i el pantà de Darnius-Boadella (Alt Empordà); Sabadell i Sant Cugat del Vallès (Vallès Occidental); Orís i Viladrau (Osona) i Malgrat de Mar (Maresme), entre d'altres. Ara, l'aigua que ha caigut a dojo es dirigeix ja cap a uns embassaments que s'han disparat pel damunt del 35%, amb més de 230 hm³ emmagatzemats. El sistema Ter-Llobregat ha estat clarament el més beneficiat i ja supera el 36%.

L'any 2023 va ser el pitjor any de la sequera i, segons va confirmar el Meteocat, l'any més sec a Catalunya des que es tenen registres. Va ploure un 40% menys de l'habitual. En canvi, només dimecres es van acumular entre 30 i 60 l/m² en alguns punts, però gairebé 100 l/m² de forma local a la Garrotxa i el Berguedà, i aquestes precipitacions han provocat que els principals rius de les conques internes baixin ben plens. Destaca el riu Ter, que al seu pas per Roda de Ter (Osona) va passar d'un cabal de 16 m³/s a 283 m³/s dimecres a la nit, una dada que no es registrava des de feia més de quatre anys. Una pujada impensable fa tan sols uns mesos i que continuarà els pròxims dies.

Des que es va tornar a obrir l'aixeta de les pluges al mes de març, ja han caigut més de 500 l/m² en algunes de les capçaleres dels principals rius de les conques internes del nord del país. I les quantitats acumulades en els últims tres mesos també són destacades en el recorregut de la majoria de les conques, especialment del sistema Ter-Llobregat. Aquestes pluges expliquen la crescuda contundent i continuada dels embassaments. I la imatge més espectacular torna a oferir-la el pantà de Sau, que ha passat de l'1% a principis de març a més del 38% actualment (un 7% del qual assolit tan sols des de dimecres), de manera que ja supera el seu germà gran, el pantà de Susqueda, que es troba al 34%. L'aigua arriba ja a la base de l'emblemàtica església de Sant Romà de Sau, imatge i termòmetre de la sequera a Catalunya.

Un altre dels pantans que més han pujat és el de la Baells, que ha passat del 19% a finals d'hivern a fregar actualment el 49%. Per tant, podríem dir que ha plogut allà on més falta feia. Però malauradament, les precipitacions no han caigut de la mateixa manera a tot el país i han passat de puntetes pel sud i Ponent. D'aquesta manera, trobem clares excepcions, com el sistema Siurana-Riudecanyes, que es manté per sota del 3% i aliè a l'espectacular pujada de la resta d'embassaments de les conques internes. També cal destacar el pantà de Darnius-Boadella que, tot i pujar fins al gairebé 23%, està encara massa baix. En canvi, els embassaments catalans de la conca de l'Ebre estan en un gran moment i ja superen el 62%.

Més pluja durant el juny

La primera meitat del juny ens ha portat força pluja a moltes comarques, i sembla que les precipitacions ens tornaran a visitar al llarg de la segona quinzena de mes. Ara arriba una treva d'uns dies, però els models meteorològics indiquen que a mitjans de la setmana que ve podríem tornar a regar gran part del país, cosa que ajudaria a mantenir la pujada constant dels embassaments. Els mapes a llarg termini ja indicaven un juny plujós, especialment al Pirineu i al Prepirineu. Tot plegat sense cap calorada a la vista, tot i que les temperatures es normalitzaran després de la fresca atípica de les últimes hores.