Catalunya tindrà un clima semidesèrtic l'any 2050
Un estudi de la UPC vaticina que les zones més afectades seran Lleida i les Terres de l'Ebre
BarcelonaL'emergència climàtica és una realitat global, però hi ha zones del món que la pateixen de forma més acusada i accelerada, com l'àrea del Mediterrani i la península Ibèrica, que s'estan escalfant molt més ràpidament que la resta del planeta. Són el que es coneixen com a hotspots ("punts calents" en anglès). Això és el que passa a casa nostra i només en algunes altres zones del planeta, com l'Àrtic. Ara un nou estudi de la UPC ha analitzat durant dos anys les dades de les últimes dècades i ha fet una projecció del clima que hi haurà a tot l'Estat l'any 2050. Les primeres conclusions són contundents i ens toquen de prop: hi haurà una pujada de la temperatura molt més forta del que es preveia inicialment que abocarà Catalunya, així com les Balears, a un clima cada cop més semidesèrtic. Les zones més afectades seran Lleida, les Terres de l'Ebre i Mallorca.
"El canvi climàtic l'estem experimentant en un termini molt curt de forma acusada, i amb aquest estudi volem advertir que la situació és molt greu", explica Josep Roca, investigador del Centre de Política de Sòl i Valoracions (CPSV) de la UPC i coautor de l'estudi. El projecte s'ha basat en les dades del clima recollides pel programa europeu Copernicus des del 1971 i ha fet una projecció de l'evolució de les temperatures i de les precipitacions fins al 2050. Mentre la temperatura mitjana al món ha pujat 1,19 °C des dels anys 70, a l'Estat l'ascens s'ha disparat fins a 3,27 °C més en aquest mateix període. Segons això, l'estudi preveu que des d'ara fins a mitjan segle encara pugi 1,5 °C més i, per tant, que l'ascens total acumulat sigui de més de 4,5 °C.
Les previsions auguren que cada cop farà més calor i hi haurà més sequera, amb precipitacions més puntuals però torrencials i amb fenòmens meteorològics més extrems. "Passarem d'un clima mediterrani tradicional a un clima estepari o, en alguns casos, desèrtic", apunta Roca. A Catalunya les zones més afectades seran les de Ponent i l'interior de les Terres de l'Ebre, on el clima a mitjan segle podria ser "gairebé desèrtic". Només el Pirineu se salvaria del clima estepari i semidesèrtic previst a tot el país, tot i que la crisi climàtica també hi farà pujar les temperatures i hi reduirà les nevades i pluges.
Per exemple, a Barcelona la precipitació mitjana anual normalment és de prop de 600 l/m², però aquesta xifra ja fa anys que no s'assoleix. "Aquesta dada ja és una llegenda", afirma Roca. El treball de la UPC estima que la mitjana de pluja anual en el conjunt de l'estat espanyol caurà els pròxims anys fins als 417 l/m². "Amb aquest estudi volem sensibilitzar la població i les administracions públiques per tal d'actuar de forma immediata contra els efectes del canvi climàtic; no volem alarmar, sinó prevenir", explica el coautor del projecte. Des del 1971 els estius s'han allargat 36 dies a Espanya, amb un augment de més de 30 nits tropicals a la costa mediterrània i un increment de les onades de calor.
Solucions a escala mundial
Les xifres d'aquest estudi són demolidores i superen totes les previsions, fins i tot les fetes pel Grup Intergovernamental d'Experts sobre el Canvi Climàtic (IPCC) de les Nacions Unides (ONU). Ells ja preveien un escalfament accelerat a l'àrea del Mediterrani a causa dels efectes dels corrents globals i pel fet que és un mar tancat i calent. "La novetat és que el nostre estudi planteja un escenari de cara al 2050 a casa nostra malauradament pitjor que el que preveia l'ONU", afirma Roca. Aquestes dades també superen de llarg els crítics 1,5 °C fixats a l'Acord de París com a topall d'escalfament global aquest segle respecte a la mitjana del període preindustrial.
Els últims anys molts municipis i països estan prenent mesures per tal de reduir les emissions de gasos d'efecte hivernacle, però Roca assegura que amb això no n'hi ha prou. "Per molt que Catalunya prengui mesures decidides contra el canvi climàtic, el problema és global; cal una aposta molt ferma a escala mundial per revertir la situació", explica l'investigador, que destaca que Europa, la Xina i els Estats Units són els principals emissors de gasos d'efecte hivernacle. "S'estan començant a prendre mesures i hi ha esperança, però de moment les emissions continuen creixent i cal una conscienciació planetària", afegeix.
En aquest sentit, Roca explica que, a més de prendre mesures per tal de reduir l'escalfament global, els països s'han d'adaptar a la nova situació de canvi climàtic per tal de minimitzar-ne l'impacte. "El nou plantejament urbanístic ha de comptar amb edificis energèticament més sostenibles i més zones verdes que tinguin l'aigua garantida per tal de reduir l'escalfament de les ciutats", conclou Roca.