BarcelonaEls deures de Catalunya per contribuir a limitar l'escalfament global estan per fer. Tot i els objectius marcats –tant des d'organismes internacionals com del mateix govern– per reduir les emissions de gasos d'efecte hivernacle, la realitat assenyala que la corba continua pujant i no baixant com caldria per complir els límits fixats per al 2030. Malgrat que les dades oficials existents arriben només fins al 2020, un any en què les emissions van disminuir un 9,9% fruit de l'aturada pandèmica, els científics auguren que els anys següents s'ha tornat al camí de l'ascens i, per primer cop, han creat un indicador per calcular el rumb de les emissions i no haver d'esperar anys per tenir algun tipus d'informació.
![](data:image/svg+xml,%3Csvg xmlns="http://www.w3.org/2000/svg" viewBox="0 0 56 56"%3E%3C/svg%3E)
Inscriu-te a la newsletter de peus a Terra
Una mirada al futur ecològic del planeta
Inscriu-t’hi
Oficialment, no hi ha dades ni del 2021 ni del 2022, però el Monitor Públic d'Emissions de Catalunya vol donar alguna pista sobre les tendències i, segons els seus càlculs, el 2021 els gasos d'efecte hivernacle emesos al país van repuntar un 1,9% respecte a l'any anterior, i el 2022 encara van accelerar-se més, fins a un 3,1%. "Per primer cop tenim una estimació de cap on anem", defensa la investigadora experta en polítiques sobre el canvi climàtic, Marta Torres.
Torres és una de les impulsores del panell d'experts que impulsa el Monitor Públic d'Emissions com una eina totalment accessible a ciutadans i administracions perquè en prenguin nota i pugui redreçar o accelerar determinades polítiques d'acord amb els objectius que s'han marcat. "A la gent li falten dades i això és una bona orientació", apunta la investigadora. El càlcul, totalment públic, s'ha fet a partir de l'anàlisi de les dades històriques més significatives i no reprodueix el model de l'inventari d'emissions 100%, sinó que fa una estimació.
Deures per fer
El que prova el repunt que avança el Monitor d'Emissions, subratlla Torres, és que "les transformacions estructurals per reduir les emissions no s'han fet". Perquè Catalunya estigués en disposició de satisfer la reducció d'emissions de cara al 2030 que eviti un escalfament global de més 1,5 °C, les emissions havien d'estar baixant, com a mínim, a un ritme del 5% anual. A partir d'aquest 2023, auguren els experts, la baixada hauria de ser del 6,2% anual per poder seguir aspirant a complir, ja que la data límit cada cop és més a prop.
El panel governamental del canvi climàtic que assessora l'ONU marca al seu informe IPCC l'obligació de reduir un 43% les emissions de CO₂ el 2030 respecte als valors del 2019 per tenir almenys un 50% de possibilitats d'evitar que la temperatura global escali per sobre dels 1,5 °C i es disparin els riscos associats a aquest escalfament. L'Acord de París, a més, marca que els països desenvolupats han de fer un esforç més gran per contribuir a aquesta rebaixa de les emissions, uns deures que impacten directament en la feina que toca fer a Catalunya i al global de l'Estat.
El full de ruta que segueix la Generalitat es proposa una reducció d'emissions de CO₂ del 36% respecte al 2019, una xifra inferior a la que fixa l'IPCC i més proper al 39% de reducció que es marca la UE, segons els experts. Tot i que a Catalunya s'ha avançat en planificació, recalca Torres, encara hi ha molta feina a fer. "S'està treballant en el pla marc de mitigació dels efectes del canvi climàtic i en els pressupostos de carboni que, malgrat tot, encara estan lluny d'aprovar-se", apunta. Per això, el Monitor Públic d'Emissions vol ser una eina també disponible perquè les administracions tinguin indicadors avançats de cap on van les emissions sense haver d'esperar dos anys fins que siguin dades tancades per actuar o impulsar polítiques.
Espanya hauria de pagar prop de dos bilions de dòlars d'aquí a l'any 2050 per les emissions excessives de CO₂
Els països industrialitzats que emeten nivells excessius de diòxid de carboni (CO₂) haurien de pagar un total de 170 bilions de dòlars en indemnitzacions o reparacions fins a l'any 2050 per garantir el compliment dels objectius de lluita contra el canvi climàtic, segons un estudi internacional en què ha participat l'Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals de la Universitat Autònoma de Barcelona (ICTA-UAB). L'estudi, liderat per la Universitat de Leeds i publicat a la revista Nature Sustainability, situa la factura d'Espanya en els 1,9 bilions de dòlars fins al 2050, uns 1.310 dòlars per càpita cada any.
En la cimera de la COP27 d'Egipte l'any passat, de fet, ja es va acordar crear un fons de pèrdues i danys per als països afectats pel canvi climàtic. Ara els autors de l'estudi han desenvolupat un sistema de compensació basat en proves a prop de 170 països. Els investigadors han desenvolupat una pàgina web interactiva que permet explorar quins països podrien tenir dret a rebre compensacions i en quina quantia, i quins països haurien de pagar-les. “Es tracta del primer sistema que evidencia que els països històricament responsables de les emissions excessives de CO₂ tenen l'obligació de finançar compensacions”, indica Jason Hickel, investigador de l’ICTA-UAB i coautor de l’estudi.
El sistema de compensació es basa en la idea que l'atmosfera és un bé comú. Per fixar un valor monetari a les pèrdues patides pels països amb baixes emissions de carboni, els investigadors van obtenir primer els pressupostos de carboni restants mundials més recents estimats pel Grup Intergovernamental d'Experts sobre el Canvi Climàtic (IPCC). Fent servir els preus del carboni dels darrers escenaris de l'IPCC, els investigadors van assignar un valor monetari a l'excés d'emissions de cada país en un escenari mundial per sota dels 1,5 °C.
La xifra total pujava a 192 bilions de dòlars (dins una forquilla d'entre 141 i 298 bilions), dels quals el 89 % (170 bilions) corresponia al nord i la resta als països del sud, especialment els productors de petroli, com l’Aràbia Saudita i la Unió dels Emirats Àrabs. El Regne Unit hauria de pagar 7,7 bilions de dòlars fins al 2050, mentre que les xifres dels Estats Units pujarien a 80 bilions de dòlars.
Segons aquest sistema, aquests diners es repartirien entre els països amb baixes emissions de carboni en funció de la part de l'assignació que perdrien. Un grup de 55 països amb emissions baixes, la majoria de l'Àfrica subsahariana, tindria dret a rebre una compensació mitjana de 1.160 dòlars per càpita a l'any, en un món que mantingui l'escalfament global per sota d'1,5 °C. L'Índia, un país històricament poc emissor de CO₂, tindria dret a rebre una compensació de 57 bilions de dòlars o gairebé 1.200 dòlars anuals per càpita fins al 2050, al Brasil li correspondrien 6,3 bilions de dòlars i a Mèxic, per exemple, 1,5 bilions.
