Els països industrialitzats que emeten nivells excessius de diòxid de carboni (CO₂) haurien de pagar un total de 170 bilions de dòlars en indemnitzacions o reparacions fins a l'any 2050 per garantir el compliment dels objectius de lluita contra el canvi climàtic, segons un estudi internacional en què ha participat l'Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals de la Universitat Autònoma de Barcelona (ICTA-UAB). L'estudi, liderat per la Universitat de Leeds i publicat a la revista Nature Sustainability, situa la factura d'Espanya en els 1,9 bilions de dòlars fins al 2050, uns 1.310 dòlars per càpita cada any.
En la cimera de la COP27 d'Egipte l'any passat, de fet, ja es va acordar crear un fons de pèrdues i danys per als països afectats pel canvi climàtic. Ara els autors de l'estudi han desenvolupat un sistema de compensació basat en proves a prop de 170 països. Els investigadors han desenvolupat una pàgina web interactiva que permet explorar quins països podrien tenir dret a rebre compensacions i en quina quantia, i quins països haurien de pagar-les. “Es tracta del primer sistema que evidencia que els països històricament responsables de les emissions excessives de CO₂ tenen l'obligació de finançar compensacions”, indica Jason Hickel, investigador de l’ICTA-UAB i coautor de l’estudi.
El sistema de compensació es basa en la idea que l'atmosfera és un bé comú. Per fixar un valor monetari a les pèrdues patides pels països amb baixes emissions de carboni, els investigadors van obtenir primer els pressupostos de carboni restants mundials més recents estimats pel Grup Intergovernamental d'Experts sobre el Canvi Climàtic (IPCC). Fent servir els preus del carboni dels darrers escenaris de l'IPCC, els investigadors van assignar un valor monetari a l'excés d'emissions de cada país en un escenari mundial per sota dels 1,5 °C.
La xifra total pujava a 192 bilions de dòlars (dins una forquilla d'entre 141 i 298 bilions), dels quals el 89 % (170 bilions) corresponia al nord i la resta als països del sud, especialment els productors de petroli, com l’Aràbia Saudita i la Unió dels Emirats Àrabs. El Regne Unit hauria de pagar 7,7 bilions de dòlars fins al 2050, mentre que les xifres dels Estats Units pujarien a 80 bilions de dòlars.
Segons aquest sistema, aquests diners es repartirien entre els països amb baixes emissions de carboni en funció de la part de l'assignació que perdrien. Un grup de 55 països amb emissions baixes, la majoria de l'Àfrica subsahariana, tindria dret a rebre una compensació mitjana de 1.160 dòlars per càpita a l'any, en un món que mantingui l'escalfament global per sota d'1,5 °C. L'Índia, un país històricament poc emissor de CO₂, tindria dret a rebre una compensació de 57 bilions de dòlars o gairebé 1.200 dòlars anuals per càpita fins al 2050, al Brasil li correspondrien 6,3 bilions de dòlars i a Mèxic, per exemple, 1,5 bilions.