La Cambra de Comerç pressiona per desviar aigua de l'Ebre a Barcelona
El Govern descarta de nou la interconnexió i argumenta que està treballant en "altres alternatives"
BarcelonaLa Cambra de Comerç considera que la interconnexió del Consorci d'Aigües de Tarragona amb el sistema Ter-Llobregat, una mesura defensada pels enginyers però rebutjada tant pel Govern com pel territori, és "indispensable" per combatre la sequera que afecta Barcelona i la resta de municipis que s'abasteixen de la mateixa conca. Així ho ha expressat aquest dimecres el vicepresident primer de la Cambra, Eloi Planes, en la presentació d'un informe amb mesures urgents per fer front a l'episodi de manca de pluges "sense precedents" que viu Catalunya. En el document, l'ens proposa avançar una dècada les inversions previstes en infraestructures hídriques, que quantifica en 3.200 milions d'euros fins al 2030 i 5.200 milions fins al 2040.
Planes s'ha referit al transvasament entre la xarxa de l'Ebre i el sistema Ter-Llobregat com un recurs puntual i d'emergència, però també com una mesura necessària per garantir el consum d'aigua fins al març del 2025. Amb les últimes actuacions per afrontar la sequera, apunta l'estudi de la Cambra, l'àrea de Barcelona està actualment en un balanç hídric 0, mentre que en els pròxims 12 mesos s'arribarà a un balanç hídric negatiu de 2,5 metres cúbics per segon que es podria cobrir amb el transvasament i altres actuacions al Besòs i al Llobregat. De cara al 2030, l'ens demana augmentar la capacitat actual de les dessalinitzadores i de la regeneració de l'ús de l'aigua. No obstant això, en la roda de premsa posterior a la reunió de la Comissió Interdepartamental de la Sequera, el Govern ha tornat a deixar clar que descarta taxativament aquesta opció. "Tenim alternatives a curt, mig i llarg termini. Estem treballant en elles, i no inclouen la possibilitat de la interconnexió", ha defensat el secretari general d'Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural, Josep Vidal.
En el terreny de les inversions a mitjà termini, la institució empresarial inclou executar les dessalinitzadores pendents, així com una potabilitzadora i regeneradora d'aigua al riu Besòs, amb mesures "urgents" que "cal tramitar avui perquè estiguin acabades a final de la dècada". I al càlcul de les inversions, afegeix l'informe, cal sumar-hi les partides necessàries per a projectes de recerca i desenvolupament (R+D), així com els ajuts directes als agents privats per afrontar situacions d'emergència.
Una estratègia a llarg termini
De cara al 2040, la Cambra exigeix que no es repeteixi l'error de la sequera del 2008, quan, una vegada van arribar les pluges, van caure en picat els pressupostos per millorar el sistema de l'aigua. L'informe indica en aquest sentit que en inversions executades per la Generalitat entre el 2013 i el 2021, es van gastar 24 milions d'euros anuals de mitjana en el sistema de l'aigua, una xifra molt inferior als 385,6 milions anuals del període entre el 2007 i el 2011.
"Si haguéssim fet els deures com a col·lectiu, avui no estaríem en el punt on ens trobem", ha lamentat Planes, que ha afegit que la situació actual és conseqüència d'una "dècada d'inversions no fetes, fluctuacions en les planificacions i manca d'inversions". L'organització també proposa, amb tot, que s'avanci en regulacions més avançades "en positiu" que, en comptes de prohibir, incentivin les millores en l'eficiència hídrica.