La boira, una aliada inesperada contra la sequera

BarcelonaCatalunya ja arrossega més de tres anys de sequera històrica i, amb la crisi climàtica, aquests episodis seran cada cop més llargs i extrems. Tot plegat obliga a impulsar noves mesures i solucions per garantir en un futur l’aigua de boca i de reg i evitar la desaparició de la vegetació actual. Tot i que ja estan en marxa projectes per potenciar encara més la dessalinització i regeneració d’aigua els pròxims anys, últimament s’ha posat sobre la taula un altre element que podria ser un nou aliat contra la sequera: la boira.

Inscriu-te a la newsletter de peus a Terra Una mirada al futur ecològic del planeta

Inscriu-t’hi

Antigament, les regions àrides aprofitaven les gotes de la boira per generar aigua. I ara s’està tornant a recuperar aquesta tècnica ancestral, millorada amb les eines i la tecnologia actuals. Això és el que s’ha estat fent aquests últims anys amb el projecte europeu Life Nieblas, en què ha participat el Centre de Recerca Ecològica i Aplicacions Forestals (CREAF). Els investigadors instal·len captadors de boira amb l’objectiu de reforestar amb l’aigua recol·lectada tres zones àrides i de difícil regeneració: un bosc de l’illa de Gran Canària, una pedrera del Garraf i un bosc arrasat per un incendi a Portugal.

Els resultats finals són molt prometedors, ja que s’ha assolit una supervivència al voltant del 87% de les desenes de milers d’arbres plantats en aquestes zones gràcies a aquesta tècnica; és a dir, el doble que en els processos de reforestació tradicionals. De fet, els nous captadors utilitzats sobretot a Gran Canària han demostrat que es poden recollir entre 300 i 400 l/m² d’aigua anuals.

En el cas de la pedrera del Garraf, no només s’ha aprofitat l’aigua de la boira per regenerar un terreny castigat per l’explotació humana, sinó que sobretot s’ha fet ús de la produïda per la rosada de la humitat. “L’èxit ha estat rotund en aquesta primera prova”, explica a l’ARA Vicenç Carabassa, investigador del CREAF que ha liderat la part científica del projecte Life Nieblas.

Les dades obtingudes obren la porta a la possibilitat que algunes zones del país i d’arreu del món puguin aprofitar la boira per ajudar a fer front a una sequera hídrica cada cop més accentuada. “Aquesta tècnica no recapta grans quantitats d’aigua com una dessalinitzadora i no pot abastir grans nuclis urbans, però sí que pot ser una ajuda per a zones remotes, petites poblacions o plantacions de secà no gaire extenses”, afegeix l’investigador.

No tota la boira és aprofitable

Quan parlem de boira a Catalunya ens ve al cap el pla de Lleida o la plana de Vic, dues zones on habitualment es produeix aquest fenomen. Però curiosament aquest tipus de boira estancada en planes i fondalades interiors no serveix. “Necessitem boira, però també vent que la impulsi a través dels captadors per tal d’atrapar les microgotes i generar aigua, i aquestes condicions no són tan habituals a casa nostra”, afirma Carabassa, que apunta que algunes de les zones que compleixen aquests requisits són l’Altiplà Central o la serralada Litoral. A més, la humitat del Mediterrani genera molta aigua de rosada que els aparells també poden recol·lectar.

L’èxit obtingut en la reforestació de la pedrera del Garraf ha fet que la mateixa empresa Promsa, propietària dels terrenys, hagi volgut replicar el procés en una altra pedrera ubicada a la Riera de Gaià, al Tarragonès. Carabassa explica que des del CREAF ja s’ha fet la petició de nous fons europeus per finançar més projectes amb captadors de boira a Catalunya, com ara la reforestació d’una pedrera del Bages o la garantia del reg de plantacions d’oliveres a la vall d’Àger.

“La captació d’aigua de boira és un element més que ens ha de permetre afrontar amb millors garanties un futur que es presenta sec”, explica Carabassa. I conclou: “Més enllà de trobar noves fonts d’aigua, com a societat hem de reduir i adaptar el nostre consum desmesurat a la nova realitat climàtica”.

Diferents tipus de captadors

Diverses zones àrides del món han tornat a posar en pràctica aquesta tècnica recentment, com ara el desert d’Atacama de Xile. Hi ha diferents tipus de captadors que s’utilitzen segons les condicions climatològiques de cada àrea. Els més habituals són unes malles verticals que acumulen l’aigua de la boira que les travessa en un dipòsit o en un sistema de reg.

A Gran Canària alguns dels aparells emprats són innovadors, ja que imiten les fulles d’un arbre anomenat garoé que els avantpassats de la zona ja utilitzaven per recollir aigua. En canvi, al Garraf s’ha utilitzat un tipus d’estructura que rodeja cada arbre plantat individualment i que sobretot capta la humitat ambiental. “Es tracta d’una tècnica amb una eficiència energètica molt alta, ja que pràcticament no genera emissions i fa servir materials reutilitzables i biodegradables”, conclou Carabassa.