Els pagesos estan en contra de la lluita climàtica?

BarcelonaLa pagesia europea està en peu de guerra, i l'extrema dreta en treu rèdit polític per posar bastons a les rodes de la lluita contra l'emergència climàtica. Les consignes contra el pacte verd (green deal) de la Unió Europea es repeteixen a les manifestacions camperoles de França, Alemanya, Bèlgica, Itàlia i Espanya. Arreu d'Europa, sembla que les reivindicacions dels agricultors xoquen amb el procés de descarbonització i transició ecològica impulsat per l'Acord de París. Però són realment contradictoris els reclams de la pagesia i la lluita contra el canvi climàtic?

L'agricultura (i, dins d'aquesta, sobretot la ramaderia) és responsable del 20% de les emissions de gasos d'efecte hivernacle a escala global. Si es mesura tot el sistema de producció d'aliments, inclosa la distribució, el transport i la venda, puja al 26%. La transformació del sector és ineludible per poder complir l'Acord de París, però aquesta transformació "no es pot fer a través de la tecnologia o d'imposar un sistema més burocràtic de control fitosanitari i ecològic" que ofega a les explotacions petites, "sinó que requereix una revisió completa de l'actual model de producció del sistema agroalimentari", remarca Federica Ravera, ambientòloga, experta en economia ecològica i investigadora de la Universitat de Girona. De fet, tal com apunta Ravera, "l'impacte que té l'agricultura sobre el canvi climàtic està relacionat amb el sistema industrial", i no el de la petita i mitjana pagesia, que és la que majoritàriament ha sortit al carrer.

Alguns discursos de la protesta pagesa donen a entendre que l'agricultura està en contra de la protecció de la natura. Alguns col·lectius revoltats demanen fins i tot l'eliminació de l'Agenda 2030 de desenvolupament sostenible. Però, igual que passa amb el canvi climàtic, l'impacte negatiu de l'agricultura en la biodiversitat ve principalment de les explotacions agràries intensives o de pràctiques de monocultiu extensiu impulsades per les grans empreses. El problema és que tant l'Agenda 2030 com la política climàtica de la UE s'estan aplicant d'una forma que penalitza la pagesia familiar i de petita escala, diuen els experts, quan hauria de posar el focus en l'agroindústria.

"El Pacte Verd Europeu ha plantejat uns objectius que no són realistes i ha provocat molta tensió al camp", assegura l'investigador del Centre d'Economia, Geografia i Demografia del CSIC Tomás García Azcárate, que parla fins i tot del "despotisme científic il·lustrat" de l'exvicepresident europeu i responsable del pacte verd, Frans Timmermans.

"Ningú pot negar la necessitat d'adaptació i mitigació del canvi climàtic", remarca l'expert, però critica que aquesta lluita climàtica ha tingut dos grans problemes a la UE. "Primer, va arribar tard, quan la nova política agrària comuna (PAC) ja s'havia llançat dos anys abans [sense tenir en compte aquests preceptes], i, segon, la Comissió va fixar uns objectius quantitatius sense cap anàlisi de la seva factibilitat o impacte", afirma. "Tot això ha fet que els defensors de la transició agroecològica, del pacte verd i de la política «de la granja a la taula», com jo mateix, tinguem problemes per a defensar-la", afegeix.

Un diàleg imprescindible, però que fa tard

El pacte verd preveu mesures com elevar al 25% l'agricultura ecològica per al 2030 –a l'estat espanyol ronda el 8%, mentre que països com Àustria ja estan al 22%–, regenerar el 20% dels ecosistemes danyats –que inclou indicadors de biodiversitat obligatoris per a les zones de cultiu–, a més de la reducció del 55% de les emissions de CO₂ per al 2030, cosa que obliga a abandonar combustibles fòssils com el dièsel (del qual la pagesia n'és encara massa dependent). Brussel·les ja ha fet marxa enrere de l'objectiu de reduir en un 50% l'ús de pesticides més perillosos el 2030. Tot i que la presidenta de la Comissió, Ursula von der Leyen, ho va vendre com una concessió als pagesos aquest febrer, en ple pic de tractorades arreu d'Europa, aquesta norma ja havia quedat estancada al Parlament Europeu al desembre i probablement no hauria tirat endavant igualment.

Ara, Von der Leyen ha decidit impulsar un "diàleg estratègic per al futur de l'agricultura a la UE", en què farà seure a la mateixa taula pagesos, ecologistes, consumidors, empreses i altres sectors implicats, una iniciativa que "demostra bon criteri, però és el que s'hauria d'haver fet dos anys abans", remarca García Azcárate. "No hi ha agricultura verda en números vermells: quan els agricultors es manifesten demanant preus justos, els ecologistes haurien d'estar allà amb ells portant la pancarta", insisteix. "Hi ha un divorci cultural entre el món ecològic i el món agrari que cal solucionar", conclou.

El gran reclam de la pagesia a la Unió Europea, diu l'investigador, no és que aturi l'agenda climàtica sinó que l'apliqui "amb acompanyament, assessorament, formació i ajudes perquè a la classe mitjana de la pagesia" pugui adaptar-se a les noves normatives mediambientals. I pugui adaptar-se també a "la gran revolució tecnològica" que està vivint el sector agrícola, i que beneficia sobretot les grans empreses que sí que poden assumir-la. Tot i que alguns col·lectius agraris europeus sí que demanen directament derogar el pacte verd (sovint amb el suport de l'extrema dreta), n'hi ha d'altres, com el de la pagesia catalana, que han volgut deixar clar que la seva oposició no és a la lluita climàtica sinó a la forma com s'està aplicant.

Ravera afirma fins i tot que "el Pacte Verd Europeu és poc ambiciós, perquè hauria de redissenyar tot el sistema agroalimentari i protegir tots els esglaons de la cadena alimentària per fer-la de proximitat". Un sector primari ecològic i de proximitat resoldria la crisi ecològica i climàtica i alhora ajudaria la pagesia local. A més, resoldria un altre greu problema dels agricultors, que és la competència que representen els productes importats de fora de la Unió Europea, cultivats amb unes normatives mediambientals molt més laxes que permeten un preu molt més barat.

"En l'agricultura convencional el productor rep el 25% del preu final. En l'ecològica la quota és més gran i també genera més ocupació", explica Daniel López García, també del CSIC i especialitzat en agroecologia. Segons l'investigador, elevar la quota d'agricultura ecològica com demana la UE pot beneficiar els mateixos agricultors, però necessiten ajuda per fer-ho. "Hem fet estudis que demostren que la renda agrària de les explotacions més grans, les de grans empreses que contracten temporers i no els importa la sostenibilitat, està creixent molt, mentre que l'agricultura familiar, majoritària a l'estat espanyol per exemple, només veu com va baixant la seva", apunta López. "A les mobilitzacions de la pagesia no hi ha una sola veu, però el lobi del sector agroquímic o de la gran agroindústria sí que té una sola veu", afegeix.