Els països de l'Amazònia fracassen en l'intent de comprometre's a aturar la desforestació el 2030

BarcelonaEn el Dia Internacional dels Pobles Indígenes, les tribus amazòniques han tingut aquest dimecres una celebració agredolça. La IV cimera de l'Organització del Tractat de Cooperació de l'Amazones (OTCA), que reuneix des d'ahir dimarts els líders dels vuit estats que formen part del bioma amazònic a la ciutat brasilera de Belém, esperava tancar un acord històric per aturar la desforestació a l'Amazònia el 2030. Però al final els vuit governs no s'han pogut posar d'acord i l'anomenada Declaració de Belém només es compromet a combatre la destrucció de l'Amazònia però deixa llibertat a cada estat per fixar objectius temporals concrets. La declaració tampoc no fixa cap termini per acabar amb la mineria il·legal d'or, tot i que els vuit països es posen d'acord en cooperar per combatre els crims mediambientals.

El nou president del Brasil, Luiz Inácio Lula da Silva, pretenia un acord conjunt per aturar la desforestació el 2030, un compromís que ell mateix ha adquirit davant de l'ONU. Però no ho ha aconseguit. Ni tan sols l'empenta del president de Colòmbia, Gustavo Petro, que ha assumit el mateix compromís i que té una ambiciosa agenda mediambiental, ha fet el miracle. Durant la cimera, Petro havia proposat crear una "OTAN amazònica" per lluitar contra els crims mediambientals, que sovint deriven també en crims contra les poblacions indígenes. "Si el motor de l'Amazònia és cada cop més il·legal i representa un crim contra la humanitat, com defensarem la vida? Amb raons, però també amb armes", va dir dimarts. També va proposar crear un tribunal internacional mediambiental i va remarcar que aturar la desforestació "ja no és suficient" perquè cal "descarbonitzar" i absorbir emissions de CO₂. "La solució és deixar el petroli, el carbó i el gas", ha recalcat.

Però aquest punt de l'explotació dels hidrocarburs va ser motiu d'intensa discussió dins de la cimera. El mateix Lula hi arribava amb els deures fets només a mitges. D'una banda, les noves dades del juliol indiquen que la desforestació al Brasil s'ha reduït respecte al juliol anterior, de manera que s'ha aturat la devastació dels quatre anys de Bolsonaro. Però, de l'altra, Lula no descarta encara del tot alguns megaprojectes d'explotació petroliera a l'Amazònia, un fet que ha generat tensió dins del seu propi govern. Petro el va interpel·lar sobre aquest tema durant les primeres hores de la cimera: "¿Permetrem explorar hidrocarburs a la selva amazònica? ¿Hi ha la riquesa o la mort de la humanitat? És una decisió que hauríem de prendre en comú".

El lideratge dels governs progressistes del Brasil i de Colòmbia s'esperava que donés resultats tangibles en aquesta cimera, en què participaven també els presidents de Bolívia, el Perú i Guyana, mentre que l'Equador, Surinam i Veneçuela hi van enviar altres alts representants. El veneçolà Nicolás Maduro, de fet, s'esperava que hi assistís, però va anunciar a última hora que no hi aniria perquè patia una otitis. També hi eren presents representants de fins a 140 organitzacions indígenes del Brasil, Bolívia, Colòmbia, l'Equador, el Perú i Veneçuela. Però les dades no són favorables: el 2022 la desforestació a tota l'Amazònia va arribar als 20.000 quilòmetres quadrats, un 21% més que el 2021, la xifra més alta des del 2004, amb el Brasil, Bolívia i el Perú al capdavant de l'estadística, segons Efe.

L'última vegada que es va reunir l'OTCA va ser el 2009. Lula es va comprometre durant la campanya electoral de l'any passat a convocar-la, en el marc del seu intent de marcar distàncies amb el seu predecessor, Jair Bolsonaro. "Debatrem i promourem una nova visió del desenvolupament sostenible i inclusiu a la regió", va dir Lula dimarts, en la inauguració de la cimera.

En la vigília de la trobada, dilluns a la nit, es va fer públic al Teatre Da Paz de Belém el nou cens de poblacions indígenes. Segons les noves dades, el Brasil té 1,69 milions d'indígenes, gairebé el doble dels que reconeixia l'últim cens, del 2010: 896.917. Funcionaris del govern i experts explicaven, però, que l'augment del 88% es deu als canvis de metodologia dels equips de cens, que van viatjar a pobles remots de la selva amazònica per comptar la població indígena per primera vegada.