Només el 0,01% del mar català està totalment protegit

Dossier Radiografia de la costa catalana Desplega

1

Només el 0,01% del mar català està totalment protegit

2

Josep Pascual, mig segle recollint les proves del canvi climàtic al mar català

3

El vaixell que avalua la salut dels mars i oceans europeus amarra a Barcelona

L'Editorial

La protecció del mar funciona, per què no fem una passa endavant?

BarcelonaEl mar Mediterrani s'està tropicalitzant. La temperatura de l'aigua a les nostres costes ha pujat almenys 1,5ºC, com demostren els mesuraments històrics de Jordi Pascual, i estan batent un rècord rere un altre. L'escalfament global amenaça els ecosistemes marins catalans, en un moment en què ja estan molt malmesos per l'impacte de la sobrepesca i la contaminació. Ara que Barcelona acull la Conferència del Decenni de l'Oceà 2024, per debatre les estratègies –científiques, civils i polítiques– que han de permetre salvar la vida marina a nivell planetari, cal que constatem també el mal estat de salut del nostre mar.

L'ONU va declarar aquest com el Decenni de la Ciència pels Oceans: entre el 2021 i el 2030 cal posar en marxa el procés de recuperació d'uns oceans que són cabdals per a la vida a la Terra. Generen la meitat de l’oxigen que respirem i capten una quarta part del nostre CO₂. Aquest esforç, liderat per la Unesco i que té com a acte central la conferència global que té lloc a Barcelona, coincideix també amb altres iniciatives globals per salvar els oceans. Una de les més importants és l'objectiu acordat per l'ONU de protegir el 30% de la superfície marina (i també de la terrestre) el 2030. La Unió Europea ha adoptat ja aquest objectiu i ha afegit una restricció més: un 10% dels mars europeus han de ser àrea marina protegida de forma estricta, és a dir, totalment tancada a la pesca i altres activitats humanes nocives.

Àrees Marines protegides

Les àrees marines protegides (AMP) són una eina cabdal "perquè excloure algunes activitats humanes impactants, com la pesca o el transport, augmenta la resiliència de les comunitats marines envers el canvi climàtic", remarca la investigadora de l'Institut de Ciències del Mar (ICM), Marta Coll. "A terra és molt clar que una onada de calor no té el mateix impacte sobre l'asfalt o sobre zones de bosc degradades i sobreexplotades, que sobre un bosc sa; doncs al mar és igual, també hi ha refugis climàtics sota el mar i és molt important que les àrees marines protegides intentin preservar-los", afegeix.

Les AMP abasten només un 8,3% de tot el mar Mediterrani, però això inclou nivells de protecció tan diversos que en molts casos permeten fins i tot la pesca d'arrossegament. I no només això, sinó que només el 18% d'aquestes AMP mediterrànies tenen un pla de gestió operatiu que permeti aplicar la protecció a la pràctica, explica la investigadora del MedPan (la xarxa d'AMP mediterrànies), Susan Gallon. Però la figura d'AMP inclou molts nivells diferents de protecció que sovint afecten una sola activitat o una sola espècie animal o vegetal, però que no suposen un tancament total. Si anem a mirar quines d'aquestes àrees estan realment tancades a la pesca o activitats extractives humanes, el resultat és desolador: només un 0,04% del Mediterrani està protegit de forma estricta, segons dades del MedPan. Això vol dir que per al 2030 cal passar d'aquell 8,3% al 30% i d'aquest 0,04% al 10%.

A la costa catalana, "només la zona nord de l'illa de l'Encalladora davant del Cap de Creus i un illot de les Medes que es diu Medallot són els únics dos espais totalment tancats com a àrea marina protegida de forma estricta", explica Joaquim Garrabou, també de l'ICM. Això són només dos quilòmetres quadrats dels aproximadament 17.700 km² de mar a la costa catalana (un 0,01%). El Govern i l'IcatMar diuen que a això cal afegir-hi diversos espais petits que des del 2022 estan vedats a la pesca per permetre la reproducció de les espècies i afavorir la indústria pesquera. Són uns espais que en conjunt sumen 462 quilòmetres quadrats, una superfície total similar a la d'Andorra, que a la pràctica són les úniques zones del mar català tancades a tot tipus de pesca, inclosa la d'arrossegament. Si tenim en compte aquestes àrees, hi ha un 2,6% de la superfície marina catalana tancada a la pesca. Però Gallon, del MedPan, assegura que aquestes àrees no es poden comptabilitzar dins del 10% que la UE reclama que sigui protegit de forma estricta, perquè "han estat designades per sostenir la indústria pesquera i no per a la conservació de la natura, que és l'objectiu de les AMP".

Cal deixar clar, tanmateix, que els percentatges que fixa la UE (tant el 10% de tancament estricte com el 30% d'AMP en general per al 2030) són objectius estatals, és a dir, són xifres que s'han d'assolir respecte del total de les aigües marines espanyoles i no tenen per què extrapolar-se a la costa catalana. El govern espanyol assegura que ja té un 28% de les seves aigües protegides (del 30% que cal el 2030), però ONGs com Oceana denuncien que aquestes xifres són "dubtoses" perquè inclouen espais que realment no estan protegits, com el corredor de cetacis davant de la costa catalana que en realitat l'únic que no permet és la prospecció petroliera. "Oceana no considera aquest lloc com un veritable espai protegit. Perquè les àrees marines protegides siguin realment efectives, cal anar més enllà de la designació sobre el paper i assegurar-ne una gestió adequada", cosa que no es compleix en la majoria de les zones considerades protegides, diu l'ONG.

Sobrepesca

El 64% de les espècies marines del Mediterrani estan sobreexplotades, segons la FAO. És la segona regió amb la xifra més alta del món després del Pacífic sud, però aquesta xifra no inclou les espècies que estan explotades "al màxim de la seva sostenibilitat", cosa que elevaria el percentatge d'espècies sota estrès per sobre del 75%. La prova és la desaparició dels peixos. Les captures dels pescadors catalans s'han reduït a menys de la meitat (un 63%) des de l'any 2000 i per això s'ha reduït també molt la flota pesquera catalana. Les captures de sardina s'han reduït a una cinquena part del que es pescava fa uns quinze anys, les de lluç han baixat a la quarta part, de bonítol se'n pesca una sisena part i de gamba les captures s'han reduit a la meitat, segons dades de l'Idescat.

Tot i així, la investigadora de l'ICatMar Eve Galimany assegura que actualment "no hi ha sobrepesca a les costes catalanes" i que aquest col·lapse en les poblacions de peixos "són els efectes de la manca de gestió de fa trenta anys". O una mica menys. De fet, fa poc més d'una dècada aproximadament que al Mediterrani espanyol està prohibida la pesca d'arrossegament a menys de cinquanta metres de fondària i a menys de tres milles de la costa. A més, el govern espanyol fixa vedes temporals, cada any més llargues, per aquest tipus de pesca, que és la més perjudicial per als ecosistemes marins: les grans xarxes arrasen amb tot al seu pas conduïdes per dues grans portes que van obrint rasses al fons marí. També des del 2012 s'han creat diverses taules de cogestió en zones concretes, que uneixen administració, científics i pescadors per tractar de recuperar algunes espècies emblemàtiques com la gamba, el sonso o la sípia.

El sector pesquer assegura que tota aquesta regulació els està ofegant, però els biòlegs i oceanògrafs creuen que encara és insuficient. "Al Delta de l'Ebre, que és una zona de la xarxa Natura 2000 (un tipus de zona protegida), hi ha pesca d'arrossegament a divuit metres de fondària perquè hi ha una excepció", explica la investigadora de l'ICM-CSIC, Marta Coll. I remarca també que "a tota la costa catalana es fa arrossegament entre els 50 i els 800 metres de fondària". Però Galimany, de l'ICatMar, diu que sense l'arrossegament el sector pesquer català no pot sobreviure i aposta més aviat "per modificar les portes de les xarxes perquè siguin flotants i no facin rasses, i fer les xarxes més amples perquè en puguin escapar els espècimens més petits". La UE, però, vol prohibir l'arrossegament en totes les àrees que conformaran el 30% d'AMP el 2030.

Crisi Climàtica

Aquesta situació crítica de les poblacions marines catalanes les fa també menys resilients a la crisi climàtica. El Mediterrani s'escalfa un 20% més ràpid que la mitjana mundial, i fa temps que els científics parlen de "tropicalització". De fet, l'escalfament de l'aigua està atraient espècies invasores, en alguns casos provinents de zones subtropicals. Si en els anys 80 la mitjana anual de temperatura de l'aigua era de 17ºC en la zona del Mediterrani pròxima a Catalunya, el 2022 va sobrepassar els 20ºC. Va ser també el 2022 quan a la costa catalana es van registrar pics històrics de temperatura: 26,5 al cap de Creus Sud, 26,7 a les illes Medes, i 27,7ºC a Ullastres (Llafranc), segons les dades de l'ICM.

"Les coses estan pitjor que fa dos anys, les noves onades de calor han estat les més severes que s'han registrat tant a la costa catalana com al conjunt de la Mediterrània", explica Garrabou, especialista en aquesta problemàtica. Un estudi de la tardor passada, explica, va detectar mortalitats elevades a totes les poblacions de gorgònia que van censar prop del cap de Creus. "La temperatura no és l'única causa, també hi ha malalties, però és la que fa que finalment morin. A més també pateixen en els seus cicles reproductius i això els deixa una capacitat de recuperació molt baixa", explica el científic. La crisi climàtica està afectant especialment les gorgònies, però també les esponges, algues, tunicats i espècies endèmiques del Mediterrani com la posidònia. Però en general, l'augment de temperatures té impacte, en major o menor mesura, en gairebé totes les espècies marines.

Contaminació

Des del MedPan, Susan Gallon destaca que un dels principals problemes específics de la costa catalana és "la pressió turística" que estressa els ecosistemes marins. Ja sigui des de les grans ciutats com des dels creuers, un dels principals impactes d'aquesta pressió és la contaminació. En l'estratègia marina 2030 del Govern català –que fixa disset objectius per protegir els ecosistemes marins– es preveuen actuacions com compensar els pescadors per la recollida de residus al mar i promoure la retirada d’arts de pesca perduts, tot i que Galimany destaca que justament a la costa catalana la contaminació no està tan vinculada a aquest tipus de brossa dels vaixells de pesca.

Es tracta sobretot de químics –de les cremes solars o altres productes que arriben a través del clavegueram– però també deixalles grans, "sobretot residus higiènics o d'envasos alimentaris, especialment al voltant de Barcelona", explica Galimany, a més del problema dels plàstics i microplàstics. Un estudi del CSIC i l'ICM va detectar "presència de plastificants a les anxoves, sardines i lluços del Mediterrani, que estaven a totes les mostres independentment del punt de mostreig", explica Ethel Eljarrat, del CSIC. No eren nivells perjudicials per a la salut humana, diu, però sí per a la vida marina.