"Necessitem la vostra ajuda": la crida d'un xaman ianomami a Barcelona

BarcelonaEl poble indígena ianomami té una paraula per a l'escalfament global: motokari. "Ja està passant a molts llocs de la selva", diu el xaman ianomami Davi Kopenawa, que aquesta setmana ha visitat Barcelona convidat pel Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB). El motokari "ha baixat per assecar la terra", alerta, i ens demana "lluitar junts, indígenes i no indígenes", per protegir l'Amazònia de la destrucció: "Si la terra mor, nosaltres també morirem, i la selva ja està començant a morir".

Inscriu-te a la newsletter de peus a Terra Una mirada al futur ecològic del planeta

Inscriu-t’hi

Kopenawa és líder polític i espiritual dels ianomamis, el poble indígena semiaïllat més gran de l'Amèrica del Sud, amb unes 40.000 persones que viuen a la selva amazònica a la frontera entre el Brasil i Veneçuela. Fa quatre dècades que Kopenawa, de 67 anys, lluita pels drets dels pobles indígenes i per la protecció de l'Amazònia. Ha portat aquesta lluita a tots els fòrums del món, incloses les Nacions Unides, i ha estat distingit amb el Right Livelihood, el Nobel alternatiu.

Delmats per la contaminació i les malalties

Aquesta setmana ha visitat Barcelona per primer cop, on ha rebut la distinció d'honor de la Universitat de Barcelona. I a més de la crida a aturar la destrucció de l'Amazònia provocada per la nostra economia de consum global, també portava una altra petició urgent. En una roda de premsa al CCCB, va explicar que el poble ianomami està molt afectat per la contaminació i per les malalties que els hi han deixat els miners il·legals d'or que els van envair en els anys de Jair Bolsonaro. El gener del 2023, quan Luiz Inácio Lula da Silva tot just acabava d'arribar al poder, es van fer públiques unes imatges devastadores que van donar la volta al món: infants ianomami greument desnodrits. El portal Sumauma, que fa investigació i denúncia des de dins de la selva amazònica, deia que més de 500 infants ianomamis havien mort en quatre anys de Bolsonaro. Els pobles indígenes fins i tot havien portat Bolsonaro al Tribunal Penal Internacional sota l'acusació de "genocidi".

Ara, diu Kopenawa, ja no hi ha desnutrició, però la malària i la grip s'estan acarnissant amb la seva gent, sobretot amb els infants. Lula ha aconseguit expulsar la majoria dels miners il·legals d'or de les seves terres, però "el crim organitzat encara s'hi amaga. Molts miners han marxat, però ens han deixat les malalties i les aigües contaminades –diu–. Els nostres infants s'estan morint", ha alertat, per demanar a Barcelona i a Europa que facin pressió sobre el ministeri de Sanitat de Lula perquè porti "vacunes i tractaments i faci un seguiment" dels ianomamis.

"Els europeus compren l'or que s'hi extreu"

Els miners il·legals d'or van arribar per primer cop al territori indígena ianomami durant els anys 80, després que l'any 1972 es construís una carretera que tallava la zona de selva on vivia aquest poble aïllat. Amb una lluita llarga i cruenta, els ianomamis van aconseguir que es demarqués i protegís el seu territori l'any 1992. Són 9,6 milions d'hectàrees de selva al nord-oest del Brasil, a prop de la frontera amb Veneçuela, equivalent a tres cops la superfície de Catalunya, que avui formen la demarcació indígena més gran del món.

L'Amazònia mai ha estat una selva verge

Però amb Bolsonaro, els miners il·legals d'or van tornar. "Més de 70.000 miners van inundar les nostres terres del 2020 al 2022, i venien armats", explica Kopenawa. Per als ianomamis, diu, "l'or és només una roca, no és riquesa, perquè la nostra riquesa és la terra que ens dona el menjar". Però té clar que "els que compren l'or de les terres ianomami són els europeus".

La demanda europea, des de l'or a la soja o la carn, contribueix a la destrucció de la selva amazònica, el bosc tropical més gran del món, que produeix el 20% de l'oxigen de la Terra, capta enormes quantitats de CO₂ i té un paper clau en els cicles de l'aigua. L'Amazònia és clau per la lluita contra la crisi climàtica i pobles indígenes com els ianomamis són els que l'estan defensant, sovint a costa de la seva pròpia vida. Segons Global Witness, més del 36% dels activistes mediambientals morts al món són indígenes. "Busquem la solidaritat internacional contra els invasors, contra la mineria il·legal, contra la desforestació", insisteix Kopenawa.

"Els esperits de la selva estan enfadats"

Com a xaman, Kopenawa connecta amb els xapiri, uns éssers que no li agrada traduir com esperits perquè diu que "és una paraula de l'església", però que vindrien a ser això, els esperits de la selva que adopten la imatge d'animals i envien els seus missatges a través dels xamans, en uns rituals amb el pols psicotròpic yakoana, que s'extreu de l'escorça de l'arbre virola.

"Els xapiri estan enfadats", deia Kopenawa a Barcelona. Enfadats perquè s'està destruint la selva amazònica, perquè "la selva es crema" en incendis que la desforesten "per extreure'n fusta, soja, or". Els xapiri, diu, van batejar els no indígenes, que en ianomami són napë, com "el poble mercaderia", un poble que envaeix la selva "amb les seves grans màquines" per endur-se les seves riqueses.

Es calcula que el 70% de la desforestació el produeix "la dieta carnívora" global, a través del bestiar i la soja per fer pinso, segons dades del professor de la UB Martí Orta, però també hi pesa l'extractivisme d'or, fusta i combustibles fòssils. Una destrucció que cada cop apropa més l'anomenat punt de no retorn. Actualment, s'ha destruït ja el 20% de la selva amazònica, però, si s'arriba al 30%, passaríem el punt d'inflexió a partir del qual els científics alerten que l'Amazònia deixaria de captar carboni per passar a emetre'l i deixaria d'actuar de regulador del clima, avançant probablement cap a la desertificació. "És important que estiguem units els indígenes i els no indígenes. Hem de lluitar junts amb els pobles originaris i amb els xapiri, perquè necessiten la vostra ajuda", convida el xaman.