Més de 120 dofins apareixen morts a l'Amazones, que pateix una sequera històrica
Milers de peixos també han mort en zones del riu llatinoamericà, on la combinació d'altes temperatures i reducció del cabal està afectant les comunitats locals
BarcelonaL'Amazònia pateix una sequera històrica que està deixant episodis sense precedents. Més de 120 dofins han aparegut morts en els últims dies al llac Tefé, que sobresurt del riu Amazones. Els cadàvers han anat apareixent des del 23 de setembre, amb un pic de 70 cossos el 28 de setembre, un dia en què la temperatura de l'aigua va pujar als 39 ºC. Els biòlegs encara investiguen què va ser exactament el que va ocasionar la mort massiva d'aquests animals, però la combinació de factors extrems que han confluït en aquesta catàstrofe té una vinculació clara amb l'emergència climàtica.
"Les aigües han baixat molt ràpidament i molt dràsticament en pocs dies. El cabal va arribar a la meitat, i això, sumat a una temperatura tan alta com són 39 ºC, genera un gran canvi en les condicions de l'aigua, com la concentració de matèria orgànica o la concentració d'oxigen, entre altres paràmetres", explica a l'ARA la investigadora brasilera de l'ICTA-UAB Leticia Lima. Una de les hipòtesis que estudia el grup de biòlegs que investiguen el succés és si l'elevada temperatura de l'aigua –vuit graus per sobre del que és habitual a la zona– va generar alguna biotoxina que hauria debilitat els dofins i els hauria impedit escapar del llac. "El dia 28 l'aigua va arribar als 39 ºC, gairebé 40 ºC, i als dofins se'ls veia molt incòmodes. Es notava en el seu comportament, no aconseguien baixar al fons, nedaven en cercles i algun van morir davant nostre", explica per telefon des d'aquella zona Miriam Marmontel, biòloga de l'Institut Mamiraua, que lidera la investigació sobre l'episodi.
Els animals morts eren de dues espècies: el boto o dofí rosat (per la tonalitat de la pell), un dofí de riu endèmic de la conca de l'Amazones i alguns dels seus afluents que està en perill d'extinció, i el tucuxi, una altra espècie de dofí fluvial que habita l'Amazones i altres rius de l'est de l'Amèrica del Sud. Els 120 cadàvers es van trobar en qüestió de pocs dies al llac Tefé, una massa d'aigua que sobresurt del riu Amazones just al centre de l'estat brasiler de l'Amazones, "en la zona més preservada del bosc", explica Lima. "En una sola setmana hem perdut 120 animals entre les dues espècies, aproximadament entre un 5% i un 10% de la població" de dofins d'aquesta zona, deia Marmontel.
L'equip de Marmontel ha fet autòpsies a desenes de dofins morts, dels quals s'han pres mostres per analitzar al laboratori, i també se'ls han fet PCRs. "Sospitem que hi pot haver biotoxines a l'aigua i que han estat exacerbades per la temperatura", explica la investigadora, que es resisteix a creure que l'única explicació siguin les altes temperatures: "Són animals molt intel·ligents i coneixen bé la zona. Per què no van sortir del llac cap al riu gran? Sembla que estaven desorientats, crec que hi ha d'haver alguna cosa més". En aquest sentit, diu que aquest dimarts han pogut veure una estranya floració d'algues al llac Tefé, cosa que els porta a pensar que potser se'n va produir una de similar abans del 23 que podria tenir alguna cosa a veure amb el succés.
Fins aquest mateix dimarts han estat recuperant cossos de dofins rosats i tucuxi. També busquen dofins vius que puguin mostrar comportament "de desesperació" per rescatar-los, estudiar-los també i si cal medicar-los. Però les condicions letals de l'aigua a l'Amazones no només han afectat els dofins. Milers de peixos han aparegut també morts en altres zones del gran riu llatinoamericà.
A més, les comunitats rurals que viuen disperses al llarg del riu Amazones, conegudes com a ribeirinhos, també estan patint molt les conseqüències de la sequera extrema. "Són comunitats que depenen molt del riu per desplaçar-se des de dins del bosc cap a centres de salut o altres serveis, ja que ho fan en embarcacions petites a través del riu, però amb aquests cabals que deixa la sequera s'estan quedant aïllades", alerta Lima. Les vies d'abastiment de medicaments i aliments que els arriben també han quedat tallades per la sequera, i "no poden vendre els seus productes d'agricultura o peix perquè els grans vaixells ja no hi arriben", relata la investigadora, que és especialista en aquestes comunitats tradicionals brasileres.
El Niño i el rècord de temperatura a l'Atlàntic Nord
Però ¿quin ha estat l'origen d'aquesta intensa sequera i aquestes temperatures extremes a la conca de l'Amazones? S'han unit dos factors claus determinants: l'arribada del Niño, el fenomen meteorològic que provoca un escalfament de l'aigua de l'oceà Pacífic que modifica el clima de manera temporal en molts indrets del món, i les altes temperatures a l'Atlàntic Nord, que han batut rècords aquest estiu. "A l'Amazones hi ha hagut abans grans sequeres –el 1997-98, el 2005, el 2010 i el 2014-15– i els científics han observat que totes han anat associades o bé al Niño o bé al sobreescalfament de l'Atlàntic Nord, però les pitjors són les que van tenir la combinació dels dos factors, com passa ara", explica Lima. L'Atlàntic Nord ha batut aquest estiu el seu rècord de temperatura, alhora que la temperatura global dels oceans també batia rècords, a més de molts altres límits que s'han superat per primer cop a causa de l'emergència climàtica. Però les pitjors conseqüències del Niño s'esperen per a l'any vinent, de manera que la situació a l'Amazònia encara "podria ser molt pitjor el 2024", alerta la investigadora.
De fet, Lima va ser un dels 72 científics i acadèmics que van signar una carta enviada el 20 de setembre al Parlament del Brasil alertant, precisament, de les condicions que es podrien generar per la conjunció d'aquests dos fenòmens. "Vam fer tard, perquè la sequera ha anat tan de pressa que ens ha agafat per sorpresa als mateixos científics", relata la investigadora, que veu una implicació clara del canvi climàtic en la mort massiva de dofins i peixos, un succés "que no s'havia vist mai".