Eliane Brum: "Hi ha una guerra contra la natura que té proporcions de massacre"

BarcelonaLa periodista brasilera Eliane Brum fa més de 35 anys que cobreix l'Amazònia, però en fa vuit que va mudar-se allà. Ara viu a Altamira, "epicentre de la desforestació" amazònica i també "epicentre de la resistència" contra el col·lapse ecològic mundial, en paraules seves. Ha estat un trasllat físic però també emocional, que ha submergit Brum en un procés de "desblanquejament" i "reforestació" interna, per adoptar la mirada i la forma de vida dels que anomena "pobles-selva". Ho explica en el seu llibre Amazonia. Viaje al centro del mundo, un relat molt personal però rigorosament documentat sobre la situació d'aquest ecosistema cabdal per al planeta Terra. Ara passa tres mesos a Barcelona com a Resident del CCCB, on assessorarà l’exposició Amazònies. El futur ancestral, que s'inaugura el 13 de novembre, i comissaria un cicle de conferències.

Per què diu que l'Amazònia és el centre del món?

— L’Amazònia Centre del Món és un moviment que proposa desplaçar els conceptes hegemònics de centre i perifèria. Quan vivim el col·lapse climàtic i la sisena extinció massiva d'espècies, ambdues provocades per l'acció d'una minoria d'humans, cal fer una recentralització: els centres del nostre món són els llocs on la natura resisteix i no els centres polítics i econòmics on es prenen les decisions que destrueixen el planeta. El centre són l'Amazònia, altres boscos tropicals, els oceans i no pas Madrid, Washington, Pequín o Londres. El centre del món és allà on hi ha la vida i no allà on hi ha els mercats. Això vol dir posar en el centre altres valors, els de les persones que es van quedar amb la natura com els pobles indígenes i les comunitats tradicionals, i abandonar el llenguatge que ens ha portat al col·lapse, que és el llenguatge eurocèntric, colonial, patriarcal, blanc, masculí i binari.

—

Per què es considera corresponsal de guerra a l'Amazònia?

— Hi ha una guerra contra la natura feta per les grans corporacions transnacionals, les elits extractives, els governs i els Parlaments que les serveixen. No és la humanitat la que ha provocat el col·lapse climàtic i l'extinció de les espècies, és una minoria dominant que segueix destruint aquest planeta i que ha obert una guerra contra la natura i els seus pobles que té proporcions de massacre, perquè les forces són molt desproporcionades. Avui, a l’Amazònia, les poblacions indígenes i les comunitats tradicionals estan defensant la selva i la vida de tots nosaltres amb els seus cossos i molt sols. Així que vaig decidir anar a aquesta primera línia de la guerra per amplificar aquestes veus.

Com va prendre la decisió de traslladar-se a viure a Altamira?

— Vaig començar a anar a l'Amazònia el 1988 i a la regió d'Altamira per primer cop el 2004. L'any 2011 hi vaig anar a acompanyar famílies expulsades per la construcció de la gran presa hidroelèctrica de Belo Monte. I el 2017, quan estava fent un projecte amb un grup de psicoanalistes per escoltar aquests refugiats, recordo perfectament el dia, feia molta calor en l'estiu de l'Amazònia, i vaig pensar "si defenso que l'Amazònia és el centre del món, per què jo visc a São Paulo?" Vaig decidir que aniria a viure allà, al principi durant un any, amb el meu col·lega fotògraf Lilo Clareto, que va morir de covid el 2021. I ara ja fa gairebé 8 anys que soc allà.

Què va significar Belo Monte?

— Belo Monte era un projecte hidroelèctric que la dictadura militar no va poder dur a terme per la resistència dels pobles indígenes i les comunitats d'Altamira. Però va ser el govern més esquerrà del Brasil, el primer de Lula, el que el va tirar endavant. Belo Monte està en una de les regions més biodiverses de l'Amazònia, la conca del Xingu, on viuen comunitats tradicionals com els ribeirinhos i pobles indígenes com els juruna, ararà i xikrín. I la presa segresta el 70% de l'aigua. Els peixos ja no es poden reproduir i això genera una crisi alimentària. És un ecocidi. Per a aquests pobles, Belo Monte va ser una altra fi del món. Es van expulsar milers de persones que vivien a les illes del Xingu, que van quedar negades. Se'ls va traslladar a la perifèria urbana d'Altamira i es van convertir en pobres urbans. Van sorgir moltes malalties i greus problemes de desnutrició infantil. En aquest procés, l'any 2017, Altamira va esdevenir la ciutat més violenta del Brasil.

I va ser el govern del PT [Partit dels Treballadors, el de l'actual president, Luiz Inácio Lula da Silva] qui ho va fer.

— El més paradoxal és que Dilma Rousseff va inaugurar la primera pedra i Jair Bolsonaro hi va posar l'última. Perquè Belo Monte és la mateixa mirada cap a l'Amazònia. La dictadura militar al Brasil (1964-1985) va forjar una ideologia, amb eslògans com "terres sense homes per a homes sense terra", que donava la idea que a l'Amazònia no hi vivien éssers humans. No es considerava els pobles indígenes com a éssers humans. Era una mirada colonitzadora, que veu la selva com un cos per a la violació i l'explotació de recursos. Tot el que simbolitzava la dictadura es va combatre, excepte aquesta mirada, que encara perviu.

Què ha significat Jair Bolsonaro per a l'Amazònia?

— El principal projecte de Bolsonaro va ser obrir la selva a l'explotació. Va estimular la invasió i els delictes a l'Amazònia. El seu ministre del medi ambient, que era un delinqüent ambiental, va dir durant la pandèmia que mentre la premsa estava ocupada amb la covid calia aprofitar per destruir la legislació mediambiental. Durant la pandèmia, hi va haver un procés de debilitament dels drets dels pobles indígenes. Bolsonaro fins i tot els va negar l'aigua potable. Espero que algun dia el jutgin per genocidi, perquè és clarament un genocidi.

El seu company fotògraf, Lilo Clareto, va morir de covid, i vostè diu que considera que va ser assassinat per Bolsonaro.

— Sí. Bolsonaro va executar el pla de propagació del virus per buscar "la immunitat de ramat". Més de 700.000 persones van morir de covid a tot el Brasil, i hi ha investigacions que proven que la majoria de morts s'haurien evitat si Bolsonaro hagués pres les mesures correctes de prevenció i no hagués combatut les vacunes.

Com ha canviat el país amb la tornada de Lula?

— No es poden comparar Lula i Bolsonaro. Bolsonaro és un extremista de dreta, un feixista i un genocida, i Lula és demòcrata. Però Lula va guanyar amb pocs vots, i això demostra el moment en el qual estem, amb el Congrés més depredador de la història del Brasil. Un Congrés de dreta i extrema dreta compromès i finançat per empreses mineres i corporacions de productes ultraprocessats, plaguicides, agrotòxics de la soja i ramaderia. Però alhora Lula representa una esquerra que es va quedar al segle XX, que vol combatre les desigualtats extraient recursos de la natura i no entén els desafiaments del segle XXI. Lula fa un discurs internacional sobre el canvi climàtic mentre que internament vol obrir un nou front d'explotació de petroli a l'Amazònia.

Com de prop està la selva amazònica del punt de no retorn climàtic?

— Hi ha parts de l'Amazones que els estudis científics han demostrat que ja han arribat al punt de no retorn, és a dir, ja emeten més gasos d'efecte hivernacle dels que absorbeixen, i hi ha altres parts que no. Avui l'Amazònia està cremant, literalment, en incendis provocats per l'acció humana. I alhora la selva està en el segon any de sequera extrema a causa del canvi climàtic. Així que possiblement ara està molt més a prop del punt de no retorn que fa uns mesos.

Vostè diu que "l'esperança està sobrevalorada".

— Crec que l'esperança és una qüestió falsa. Però per a mi, ser optimista o pessimista són paràmetres que ja no tenen sentit. Greta Thunberg va dir als adults: "No vull la vostra esperança, vull el vostre pànic". Jo em solidaritzo molt amb les noves generacions que hauran de viure en aquest món destruït pels adults que prenen les decisions. El que hem de rescatar és la força de la vida. I crec que la imaginació també és una força molt potent, perquè hem d'imaginar nous mons.

Creu que ara és més activista que periodista?

— Avui qui no és activista, o està mort, o està en coma. Perquè estem en risc d'extinció. I la idea de viure simplement per tenir fills i fer-te gran ja no és suficient, no és possible. Estem en un col·lapse. I tots hem de fer el que sabem i el que no sabem, crear coses que no existeixen. Així vaig esdevenir activista. Vam fer el moviment Amazònia Centre del Món. I ara hem creat la plataforma de periodisme Sumaúma, amb base a Altamira, per ampliar les veus de l'Amazònia, amb periodistes joves de les comunitats amazòniques. Però desafio qui sigui a qüestionar el rigor del nostre periodisme.