Una de les estratègies per assegurar una pol·linització millor (i una collita millor) és introduir poblacions d'aquests insectes als conreus. L'abella òsmia, una espècia autòctona i que 'treballa' en solitari, ha donat bons resultats als camps d'ametllers de Lleida. Es van col·locar caixes niu que van fer créixer les poblacions de l''Osmia cornuta', un insecte que actua en radis reduïts, però que és molt eficient perquè pol·linitza gairebé totes les flors que visita, segons explica el CREAF, impulsor juntament amb l'IRTA d'aquest projecte. Aquesta abella solitària permet millorar produccions amb una població petita, i això també redueix el risc de desequilibri, ja que introduir al medi poblacions de pol·linitzadors s'ha de fer constatant primer el dèficit pol·linitzador i tenint en compte la densitat per evitar situacions de sobreexplotació de recursos florals.
La desaparició de papallones a Catalunya pot costar milions d'euros
El declivi dels insectes pol·linitzadors amenaça la biodiversitat i també el resultat de les collites
BarcelonaEl declivi d'insectes pol·linitzadors com les abelles o les papallones és una mala notícia que van corroborant les dades de molts informes globals de biodiversitat. A Catalunya, el 70% de les espècies de papallones estan minvant i un 5% ja han patit extincions locals. De fet, les poblacions de papallones han caigut gairebé a la meitat en dues dècades, segons l'índex de planeta viu actualitzat a finals de l'any passat. La pèrdua d'aquests insectes bàsics per a la reproducció de les plantes i la supervivència dels ecosistemes no només és preocupant en termes ambientals o paisatgístics, sinó també alimentaris: el futur de molts conreus depèn en bona part de la feina vital i silenciosa d'aquests pol·linitzadors amenaçats i les pèrdues si aquesta activitat decau es calculen milionàries.
El 75% de les principals plantes que es conreen a tot el món necessiten pol·linitzadors per garantir qualitat i quantitat en les collites. En l'agricultura catalana, depenen força d'aquests insectes els camps d'ametllers i les produccions de fruiters com les pomeres, pereres o cirerers, que suposen, globalment, el 14% de tot el que es conrea al país i generen prop de mil milions d'euros a l'any com a sector.També alguns conreus industrials com la colza o el gira-sol, que tot i ser més minoritaris (1% del sector) han crescut molt els últims anys. La producció de mongetes, faves, tomàquets i tota mena de productes hortícoles com les síndries i les carabasses també està lligada a la feina silenciosa però vital de papallones, abelles, vespes, abellots o borinots. "Tenim unes 100.000 hectàrees conreades que depenen, en un grau o un altre, de la pol·linització d'insectes per produir i és una superfície que creix", avisa l'investigador i doctor en biologia del CREAF Jordi Bosch.
L'alarma per la pèrdua d'aquestes espècies d'insectes fa temps que s'ha encès a tot el món i fins i tot els primers estudis han començat a posar valor econòmic als beneficis que aporten a l'agricultura. La Plataforma Intergovernamental en Biodiversitat i Serveis dels Ecosistemes de les Nacions Unides (IPBES) apunta a una xifra global que podria superar els 500.000 milions de dòlars a tot el món. A Catalunya, el valor dels insectes pol·linitzadors vorejaria els 300 milions d'euros com a mínim, segons les estimacions (ja avisa que conservadores) que recull el primer informe sobre l'estat d'aquestes espècies silvestres.
El document, coordinat pel CREAF i presentat pel departament d'Acció Climàtica, és un compendi que constata una evolució general negativa d'aquestes poblacions d'insectes, tot i que en realitat ara com ara només es tenen dades fiables de les papallones, gràcies al Catalan Butterfly Monitoring Scheme. Al contrari del que passa amb les abelles de la mel, poc se sap dels centenars d'espècies d'abelles silvestres que poblen Catalunya o de la resta de pol·linitzadors estratègics. L'informe sí que dona dades globals europees: de les més de 2.000 espècies que hi ha, un 9% es consideren amenaçades i un 37% estan en declivi.
L'agricultura intensiva i els pesticides
Paradoxalment, tot i el valor d'aquests insectes per a l'agricultura, alguns models agrícoles són part del problema que n'amenaça la supervivència. Entre les principals causes del declivi hi ha la intensificació agrícola i el creixement del monocultiu de grans extensions, per exemple, que ha erradicat alguns hàbitats. També l'ús de plaguicides químics i un procés que tendeix a "destruir els marges de conreu i els espais seminaturals i guarets", segons recull l'informe. A més, el canvi climàtic també "està alterant el cicle de vida" dels pol·linitzadors i fent que en períodes de sequera com l'actual les plantes produeixin menys flors i menys nèctar, explica Bosch.
La pèrdua d'un paisatge de mosaic explica, de fet, que les papallones associades a prats i herbassars hagin davallat a Catalunya molt més que les que prefereixen entorns forestals, un fet que coincideix amb l'augment de superfície boscosa a molts territoris no gestionats. La menor abundància i diversitat de papallones típiques de zones agrícoles és un fet que també s'explica per altres factors com els cultius modificats genèticament, que a Catalunya són els de blat de moro. La planta, modificada justament per ser resistent a dues plagues molt agressives, acaba generant un pol·len que té propietats insecticides i que pot afectar negativament els pol·linitzadors.
A la vista de les conclusions d'aquesta primera diagnosi, el departament d'Acció Climàtica treballarà en un pla de conservació de pol·linitzadors silvestres. "Cal apostar per mesures que ajudin a revertir aquesta situació de declivi important en la diversitat i abundància d'aquests insectes", apunta el director de Polítiques Ambientals i Medi Natural del Govern, Marc Vilahur. Entre les mesures que contindrà aquest pla hi ha la recuperació de "marges funcionals o la reducció en l'ús de plaguicides" entre altres experiències per afavorir que papallones, abelles i la resta de l'exèrcit pol·linitzador puguin fer "la seva funció vital en aquests entorns", remarca la directora general d'Agricultura i Ramaderia, Elisenda Guillaumes.