Barcelona es postula per acollir un centre de la Unesco pels oceans
La Conferència de la Dècada dels Oceans de l'ONU arrenca amb una crida a invertir més en recerca oceànica: ara és el 4% de l'R+D global
BarcelonaBarcelona vol ser un centre neuràlgic de l'economia blava. Per això, l'alcalde Jaume Collboni ha aprofitat la sessió inaugural de la Conferència de la Dècada dels Oceans a Barcelona 2024 per presentar la candidatura de la capital catalana per acollir un Centre Col·laboratiu del Decenni dels Oceans per a l'Economia Blava. Si surt escollida per aquesta fita, ha dit, "seria la primera ciutat del món a acollir un centre d'aquests tipus i un referent mundial de la Unesco en economia blava". La candidatura per un Ocean Decade Collaborative Centre (DCC) es llança amb l'Ajuntament de Barcelona com a soci impulsor i el Port de Barcelona com a soci principal, i amb dos socis científics: l'Institut de Ciències del Mar (ICM-CSIC) i la xarxa d'experts en economia blava BlueNetCat. Aquest ODC (Ocean Decade Collaborative, en les seves sigles en anglès) focalitzaria esforços en un dels deu reptes fixats pel Decenni de l'ONU, el de l'economia blava. "Les xifres són clares: per cada euro invertit en protecció de la natura se'n generen entre 8 i 38", ha afegit Collboni. A Catalunya en concret, segons ha assenyalat el president de la Generalitat, Pere Aragonès, el 5% de l'ocupació prové de l'economia blava.
El Decenni per les Ciències Oceanogràfiques i el Desenvolupament Sostenible va ser declarat per l'ONU l'any 2017 per a la dècada del 2021 al 2030, i és gestionat per la Unesco. Barcelona acull des d'avui i fins divendres la primera gran conferència internacional organitzada en el marc d'aquest Decenni, que reuneix principalment actors de la societat civil i sobretot de l'àmbit de la ciència i la recerca per fer balanç del decenni i fixar les prioritats fins al 2030.
En la sessió inaugural aquest matí al Centre de Convencions Internacional de Barcelona (CCIB), Aragonès i la ministra de Ciència i Tecnologia, Diana Morant, s'han compromès amb "la preservació dels mars i oceans". Morant ha ratificat el compromís del govern espanyol amb l'objectiu de protegir el 30% de les aigües territorials espanyoles –uns 8.000 quilòmetres de litoral– el 2030, en el marc del tractat Kunming-Montreal de l'ONU.
Entre aquest dimecres i divendres, unes 1.500 persones es trobaran a Barcelona per debatre els deu grans reptes del Decenni, que van des de la contaminació i la restauració d'ecosistemes fins a la lluita contra la crisi climàtica, la recuperació de la pesca i la creació d'un mapa digitalitzat de tot l'oceà. "Menys de 30 persones s'han submergit fins al fons marí més profund, mentre que centenars de persones han anat ja a l'espai exterior", ha destacat aquest dimecres la directora general de la Unesco, Audrey Azoulay. Els oceans, de fet, són unes de les zones menys explorades del planeta, però s'està treballant intensament per fer-ho, ha explicat Azoulay: "En els últims tres anys, la part del fons marí que està cartografiada ha pujat al 24,9%", des de l'aproximadament 6% que estava posat sobre el mapa fa només tres anys, a l'inici del Decenni dels Oceans.
Els oceans al currículum escolar
En el marc d'aquesta dècada dedicada a la ciència oceanogràfica s'han posat en marxa ja 500 iniciatives en 60 països "llançades per milers de científics i estudiants, i que han creat un moviment que ha anat molt més enllà de les expectatives", ha dit Azoulay. Unes iniciatives que ha classificat en tres àmbits: la recerca científica, l'educació i la protecció. La Unesco, ha dit, vol posar la gestió i la protecció dels oceans en els currículums escolars. "El 2021, menys d'una de cada dues escoles del món esmentaven els oceans", segons Azoulay. En l'àmbit de la protecció, on l'ONU fixa aquest 30% per al 2030, la directora general de la Unesco ha destacat la urgència de "protegir els espais més amenaçats per la sobrepesca, la contaminació i l'excés de turisme".
Però en aquesta conferència de Barcelona, l'èmfasi s'ha posat especialment en la branca de la ciència. El príncep Albert II de Mònaco, que també ha participat en la inauguració, ha insistit en defensar el paper de la ciència en un moment com l'actual, "en el qual la veritat està en qüestió més que mai i aquesta batalla per la veritat està al centre de totes les crisis". "Davant de les supersticions, les realitats alternatives o les fake news, la ciència obre espai al diàleg i ens recorda que l'escalfament global no s'atura a la frontera d'alguns països, sinó que és una amenaça per a tots", ha dit Albert II.
De fet, un dels objectius principals del Decenni dels Oceans de la Unesco és aconseguir elevar la inversió en recerca oceànica. Segons dades de la Unesco, actualment les ciències oceàniques només s'emporten entre el 0,04% i el 4% dels diners invertits en recerca i desenvolupament (R+D) al món. Però uns 3.000 milions de persones depenen directament de la biodiversitat marina i costanera per a la seva subsistència. A més del fet que els oceans proveeixen la meitat de l'oxigen del planeta i absorbeixen més d'una quarta part del CO₂ que emet l'ésser humà.
El president de Cap Verd, José Maria Neves; el president de les Seychelles, Wavel Ramkalawan, i el primer ministre de les Illes Cook, Mark Brown, també han destacat la importància d'impulsar el coneixement científic sobre els oceans i la recerca de solucions tecnològiques i estratègiques, basades en la ciència, per als grans reptes que afronten els ecosistemes marins.