Acord 'in extremis' a l'ONU per mobilitzar 200.000 milions de dòlars per protegir la natura
Els governs pacten crear un fons público-privat que inclourà ajudes directes dels països rics per 30.000 milions anuals a partir del 2030


BarcelonaAl món hi ha un milió d'espècies naturals en perill d'extinció. La vida salvatge s'ha reduït un 69% els últims 50 anys. Per això, els governs de tot el món es van posar d'acord finalment l'any 2022 a Montreal per protegir almenys el 30% dels ecosistemes l'any 2030, però calia veure com es finançava aquesta tasca descomunal. Aquest era l'objectiu de la cimera de l'ONU de la Biodiversitat COP16 que es va celebrar el novembre passat a Colòmbia i que va acabar sense acord. Les negociacions s'han reprès aquesta setmana a Roma, i finalment el pacte s'ha segellat prop de la mitjanit de dijous, quan acabava el termini. Els 150 governs reunits a la capital italiana han acordat "mobilitzar 200.000 milions de dòlars anuals des del 2030" per finançar la protecció i la restauració d'ecosistemes amb diners públics i privats i amb diverses figures financeres. Uns fons que inclouen –i aquí hi havia el gran escull– ajudes directes dels països rics als més pobres: seran de 20.000 milions anuals a partir del 2025 i de 30.000 milions anuals a partir del 2030.
"L'aplaudiment és tot per a vostès. Han fet una feina increïble", deia la presidenta de la cimera i ministra de Medi Ambient de Colòmbia, Susana Muhamad, a última hora de dijous després de donar el cop de mall per certificar l'acord. El plenari de la COP16 ha ovacionat l'acord final després de tres jornades d'intenses negociacions a Roma. La cimera va quedar encallada a Cali (Colòmbia) el novembre passat precisament per la falta de consens en aquest mecanisme financer, que havia tensionat les converses fins a l'últim minut. Allà, ja en temps de descompte i fora de termini, Muhamad va introduir aquesta provisió de diners en el text final de l'acord, però era tan tard que la majoria de representants polítics ja havien agafat els vols de tornada als seus països i no hi havia el quòrum necessari per poder votar. Així, la negociació es va reprendre a Roma aquest dimarts passat i, tot i que en alguns moments semblava que es feia marxa enrere en el text proposat, finalment s'ha confirmat el mecanisme financer pactat.
Aquest mecanisme no satisfà tothom, perquè l'única part que són ajudes directes queda reduïda a 30.000 milions de dòlars anuals, mentre que per a la lluita contra la crisi climàtica s'han acordat 300.000 milions anuals. Però almenys preveu finalment una provisió de fons globals per a la tasca ingent de protegir i restaurar els ecosistemes naturals arreu del món, una fita que no és menor dins del context geopolític actual.
Els Estats Units no eren a la reunió perquè no formen part de la Convenció per la Diversitat Biològica de l'ONU, però l'onada expansiva de les seves polítiques extractivistes i de la seva guerra comercial s'ha sentit en les reticències de molts països a tancar un acord molt ambiciós.
Compartir els beneficis dels recursos genètics extrets de la natura
El que sí que va aconseguir pactar-se a temps a Colòmbia és la creació d'un altre fons, l'anomenat Fons de Cali, que aquest dimarts en l'inici de les converses a Roma es va crear formalment. Es tracta d'un altre mecanisme pel qual les empreses que explotin la riquesa genètica dels recursos naturals d'un territori (ja sigui per fer fàrmacs, cosmètics, biotecnologia o per qualsevol altre ús que es faci de la informació genètica d'aquests organismes, animals o plantes, fins i tot a través d'intel·ligència artificial) haurà de compartir una part dels beneficis en aquest fons. I es preveu que almenys el 50% d'aquests diners reverteixin en els pobles indígenes i les comunitats locals que habiten els indrets amb més biodiversitat del planeta d'on s'extreu aquesta informació crucial per a la ciència i la indústria.
Susana Muhamad, que ha liderat aquesta cimera a Roma com a presidenta de la COP16 de Cali, deixarà el seu càrrec de ministra de Medi Ambient després d'aquesta reunió. Ho fa per motius que no tenen a veure amb la biodiversitat: va presentar la seva dimissió al president de Colòmbia, Gustavo Petro, juntament amb tres ministres més que van fer el mateix, en protesta pel nomenament com a ministre de l'Interior d'Armando Benedetti, un polèmic polític acusat de corrupció i d'agressions masclistes.