El futur que ens espera? Per què els incendis del Canadà llancen un missatge alarmant
Els focs ja han cremat més hectàrees que la suma dels últims set anys, quan encara ha de passar l'estiu més calorós
WashingtonJa no hi ha fum al cel de Nova York, ni al de Washington, ni copa les portades del New York Times, ni del Washington Post, però el Canadà segueix cremant de costa a costa, i ho farà amb més força ara que ha arribat l'estiu. Mentre la informació internacional està centrada en la desaparició de cinc multimilionaris a les profunditats de l'Atlàntic, hi ha 409 focs actius als boscos canadencs, 203 dels quals avancen sense control. I, malgrat els rècords assolits aquesta primavera, una de les més seques i caloroses que es recorden al país, les previsions el govern nord-americà indiquen que el pitjor encara ha d'arribar.
Des de principi d'any, els més de 2.700 incendis que s'han identificat al Canadà ja han cremat 59.000 quilòmetres quadrats de vegetació, gairebé dues vegades la superfície de Catalunya. La xifra és impressionant: han cremat més hectàrees de bosc que la suma dels últims set anys, la qual cosa ha fet sonar, una vegada més, l'alarma sobre els efectes de la crisi climàtica.
Tot plegat, en l'any que la ciència avisa que podria ser el més calorós des que hi ha registres: la temperatura mitjana de la terra ha sobrepassat al juny els 1,5º C per sobre de nivells preindustrials, un fet excepcional –tot i que com a registre temporal, ara per ara– que s'agreujarà amb l'arribada del fenomen meteorològic del Niño.
Abans d'hora i més extensos
Els incendis són habituals al Canadà durant la primavera, especialment a la Colúmbia Britànica i Alberta. Però aquest any les altes temperatures han arribat abans d'hora, en alguns casos de manera extrema, i han afectat una extensió de terreny molt més gran. La calor extrema, combinada amb un clima més sec i ventós, han portat el foc més enllà de les petites àrees poc poblades que acostumen a cremar. En aquests moments, el govern assegura que tot el Canadà –excepte les regions àrtiques, on no creixen els arbres– es troba en risc d'incendi superior a la mitjana.
El departament de Medi Ambient i Canvi Climàtic del país avisa que la catàstrofe –natural, humanitària i econòmica– tot just acaba de començar i preveu que "les condicions anòmalament caloroses continuaran en tot el país durant els mesos de juliol i agost". Mentrestant, els incendis segueixen avançant al ritme d'un vent que tampoc no dona senyals de frenar, i el Canadà es dirigeix cap a un escenari sense precedents.
Els focs, el fum i la mala qualitat de l'aire ja han obligat desenes de milers de persones a evacuar, de manera temporal o definitiva, les seves cases. Un de cada quatre canadencs s'ha vist, directament o indirectament, afectat per la situació. El govern de Justin Trudeau ja preveu l'elevat cost econòmic que suposarà per al país la reconstrucció de l'àrea danyada, mentre mira de fer front als incendis.
Les mancances del sistema de prevenció d'incendis
El Canadà no té un cos de bombers nacional per fer front als incendis forestals, sinó que depèn de les seves 10 províncies i tres territoris. En temps normals, un centre de coordinació envia els bombers i l'equipament per apagar els focs d'aquelles àrees menys afectades a les províncies que més ho necessiten. Però la situació d'aquest any, completament excepcional, ha portat el sistema al límit i ha dificultat la coordinació entre territoris. Per alleugerir aquesta situació han arribat al Canadà més de 5.000 bombers provinents dels EUA, França, Xile, Costa Rica, Portugal, Austràlia, Nova Zelanda i Sud-àfrica.
Els esforços per apagar els focs s'han complementat amb mesures preventives. Al Quebec, per exemple, el govern ha prohibit els focs artificials durant la festivitat nacional de Sant Joan a gran part de la província. "L'últim que volem és que les celebracions contribueixin a empitjorar la situació dels incendis forestals", ha avisat Francois Legault, primer ministre del Quebec.
Però el Canadà ha anat perdent amb els anys la seva capacitat per prevenir incendis, un factor que ha contribuït a les xifres rècord que estem veient, asseguren els experts. A més de la manca d'una agència nacional, s'han succeït retallades en els pressupostos i s'ha dificultat l'aprovació per dur a terme cremes controlades, una mesura molt efectiva per mitigar els danys en temporada d'incendis, que les comunitats indígenes fa anys que practiquen en les seves terres.