Les 20 plagues que més preocupen a Catalunya

BarcelonaEn diem plagues o malures, malalties que afecten les espècies vegetals dels boscos i conreus i també els animals (inclosos els humans, en alguns casos). Catalunya, com passa arreu del món, veu com la llista d'amenaces creix any rere any, empesa tant per una mobilitat creixent de mercaderies i persones, com per una climatologia que permet als invasors instal·lar-se als habitats d'aquí i fer-los seus.

El que s'entén com a plaga és molt ampli: "Fem servir el terme per a coses molt diverses amb un denominador comú: ens comporten un perjudici", resumeix el director del Creaf, Joan Pino. Així, aquest llistat d'exemples destaca 20 espècies que figuren entre les prioritats de les administracions encarregades tant de vetllar pel medi ambient com per la salut pública.

Als camps de conreu

És un gran maldecap als camps d'arròs des que es va detectar per primer cop el 2009. Aquest mol·lusc gastròpode invasor ràpidament va estendre's per l'Ebre i també va arribar a l’Empordà. El combat des d’aleshores és incessant. S'han provat tota mena d'estratègies per mantenir-lo a ratlla; no és fàcil sense que se'n ressenti la collita. Darrerament, el Govern i l’IRTA han trobat una substància natural, la saponina (extracte de camèlia), que és efectiva i ara demanen a Europa que la registri per poder normalitzar-ne l'ús, segons explica la directora general d'Agricultura i Ramaderia, Elisenda Guillaumes. Aquest any, però, les restriccions per la sequera han afavorit la proliferació de nou de l'espècie en alguns camps i els regants de l’Esquera de l’Ebre diuen que observen “la pitjor densitat” vista mai.

Una mala herba que competeix amb l’arròs fins al punt que el 2022 alguns camps no van collir perquè quan passaven la màquina s’ho enduien tot i amb tantes impureses no els sortia a compte comercialitzar l’arròs. La reducció de fitosanitaris i herbicides ha privat d'eines per fer-hi front, reconeix la Generalitat. Es treballa en sembra en sec i en altres productes que de moment són menys efectius.

És una malaltia causada per un fong recurrent que ataca les vinyes. El fong s'associa a la humitat i a la pluja i, per això, a Catalunya, amb el seu clima mediterrani, no hi ha una gran afectació permanent sinó anys de tot. El 2020, per exemple, va ser un any plujós i el míldiu va fer molt mal amb pèrdues de fins al 50% de la producció en moltes parcel·les. I com que un 40% de la vinya al país és ecològica, els tractaments de síntesi química no són una opció per combatre la malaltia i els danys augmenten quan aquest fong ataca.

El cotonet de Sud-àfrica té d’inofensiu només el nom. Es tracta d’un petit insecte, una mena de pugó blanc, que causa estralls als cultius de cítrics, com saben prou bé al País Valencià especialment. La lluita biològica (i no química) és el que ha donat recentment resultats més esperançadors: es tracta d’alliberar un parasitoide, l’Anagyrus aberiae, que es menja el pugó. A més, a València van detectar que les formigues transporten el pugó. Per tant, mantenir-ne a ratlla la població també ajuda a reduir el dany del cotonet sobre els arbres.

És un dels problemes fitosanitaris més importants per al cultiu de tomàquet mundial. La plaga va aterrar a casa nostra cap al 2006 i el responsable és un lepidòpter minador que ataca principalment les fulles de la planta, però que també pot penetrar al fruit i provocar que quedi descartat per a la venda pels danys que hi provoca. Les pèrdues de collita poden ser considerables, i per això, es treballa des de l'Irta per combatre l'insecte amb lluita biològica, és a dir, introduint un enemic natural de la Tuta, el parasitoide Dolichogenidea gelechiidivoris, perquè l'elimini.

No ha arribat a Catalunya, però el rastre destructiu que ha deixat per on ha passat aquest bacteri, com ara les Balears, fa que estigui ben amunt a la llista de les plagues que més preocupen el Govern. L’agressivitat d’aquest invasor, per al qual no hi ha tractament viable, fa que la política quan es detecta sigui la més dràstica: arrencar els arbres de la parcel·la afectada perquè no s’escampi. A les Balears ha fet destrossa als ametllers (es creu que va arribar-hi introduït per uns ametllers californians infectats), però la Xylella pot ser letal també per a oliveres, cítrics o vinyes.

Vinguda del Sud-est Asiàtic (es creu que per via marítima acompanyant mercaderies de la Xina), aquesta vespa va protagonitzar una important expansió per Europa des que va ser detectada per primer cop a França el 2004 i, sis anys més tard, a Espanya. La seva voracitat cruspint-se altres insectes suposa una amenaça greu per a pol·linitzadors com les abelles de la mel i altres insectes autòctons que formen part de la seva dieta. La UE l’ha situat com la plaga més agressiva de les 20 que figuren entre les seves prioritats a controlar.

El boom demogràfic d'aquesta espècie (es va arribar a calcular que n'hi havia 200.000 exemplars arreu de Catalunya el 2022) els ha fet proliferar en entorns urbans i també en explotacions agrícoles. L'expansió del bosc i la disponibilitat d'aliment han empès, entre altres factors, aquesta natalitat de l'espècie fins al punt que la Generalitat va dictar aquest any l'emergència cinegètica a la zona de Girona perquè els caçadors actuessin per controlar-ne la població.

D'espècie quasi testimonial, a un problema per la superpoblació. La reintroducció del cabirol al territori es va fer el 1995 com a part d'una estratègia per ajudar a mantenir el sotabosc, però la seva voracitat i proliferació (no té depredadors) ha arribat també a moltes explotacions, com ara a les vinyes, que es queixen dels danys que hi causa l'espècie. Des de fa pocs mesos, al Penedès i el Priorat, el Govern hi ha començat a assajar un producte repel·lent natural amb una olor que allunya el cabirol dels ceps.

La seva proliferació ha estat el malson de moltes explotacions agràries a la zona de Ponent aquest any, fins al punt que la Generalitat va declarar al març l'emergència cinegètica i confia que quan acabi, aquest setembre, s'hauran caçat 285.000 exemplars en un radi de 75 municipis de Lleida. El Govern va optar per aquesta solució descartant l'aplicació del fosfur d’alumini, ja que és un "producte tòxic”, recorda Sanitjas. Després, s'haurà de fer un nou cens per constatar si ha resultat efectiu per mantenir a ratlla una espècie autòctona que s'ha vist afavorida per la disminució de caçadors, la sequera i el despoblament rural.

Als boscos

És una plaga autòctona a qui les condicions climàtiques li estan posant tot de cara perquè visqui la mar de bé i ataqui de manera fatal moltes pinedes. L'insecte lepidòpter s’alimenta de la fulla dels pins i a simple vista es detecta perquè forma una mena de plomalls blancs i perquè l’arbre atacat pateix una greu defoliació. En hiverns en què glaça, gran part de la població de la plaga mor, però davant d’hiverns més suaus com els últims, el boom de la població és un fet.  

És un dels malsons per a les sureres del país, un fong autòcton que s’aprofita de l’orifici que obre un insecte perforador (el vector) per escampar-se i anar matant tota la part de l’escorça, que és la que ha de produir el suro. Els tractaments que es feien funcionaven, però ara el fungicida preventiu habitual ha sigut prohibit per la UE, que el considera massa contaminant. S’estan estudiant nous productes per poder frenar la diplòdia, segons la directora d'Ecosistemes Forestals i Gestió del Medi, Anna Sanitjas.

Els perforadors del suro com aquest coleòpter autòcton fa temps que es monitoritzen per combatre l’amenaça que suposen per a un sector econòmic com el de la indústria surera. El corc és un escarabat que col·loca les seves larves entre la part de la fusta i l’escorça de l’alzina surera, la capa mare on es produeix el suro. Viu molts anys i hi fa galeries i, per això, és difícil de detectar fins que el mal sobre el suro ja està fet. Ara s’assagen mètodes com trampes de captura que desprenen compostos atraients (similar a les feromones) per capturar l’insecte quan surt de sota l’escorça per aparellar-se.

L’arribada d’aquest lepidòpter forà ha fet estralls a les boixedes en indrets d’alt valor natural de bona part del país. De fet, ja s’ha detectat l’eruga a 24 comarques i es calcula que hi ha 180.000 hectàrees afectades. L’impacte sobre els ecosistemes és greu perquè, tot i que no hi ha aprofitament econòmic (com sí que passa amb el suro), quan l’insecte entra ho arrasa tot. Les estratègies per aturar-lo s’estan encara assajant, tant predadors naturals com lluita biològica, i s’apliquen de manera selectiva per veure’n l’eficàcia. L’avenç de la plaga està afavorida per les condicions climàtiques, la disponibilitat d’aliment (ja han atacat un terç dels boixos), que els dona gran capacitat de reproduir-se.

Un escarabat letal que ha sentenciat milers i milers de pins. Es tracta d’una espècie autòctona que ha anat prenent més i més importància amb l’impacte del canvi climàtic. Les pinedes afectades s’identifiquen perquè les copes dels arbres adquireixen un color entre grisós i marronós. Per combatre’l cal talar pins malalts (amb danys irreversibles) i cremar després la fusta per assegurar-se d’acabar amb l’insecte.

La greu malaltia que provoca aquest nematode al pi, situa la plaga com una de les amenaces prioritàries a vigilar a Europa en l'àmbit forestal. Originari dels EUA, aquest organisme es va detectar per primer cop a Portugal a finals dels 90, però ja venia de fer greus destrosses al Japó. En la seva dispersió, l’ajuda un insecte coleòpter que li facilita l’entrada a l’arbre per infectar-lo i provocar un decaïment sobtat del pi en qüestió. No és present a Catalunya i l’estratègia preventiva consisteix a anar fent prospeccions de vigilància. En cas de detecció, l’actuació és la més agressiva: tallar i cremar els arbres perquè no s’escampi.

Als entorns urbans

Arribat des del Sud-est Asiàtic, aquest mosquit amb potes ratllades negres i blanques va ser detectat per primer cop a Espanya el 2004. Avui està totalment implantat a tota la franja litoral catalana i avança cap a zones més interiors empès per una climatologia més suau pel canvi climàtic. Ha trobat en entorns urbans un hàbitat per reproduir-se: a qualsevol indret on hi hagi una mica d'aigua estancada (gerros al jardí i petits recipients de tota mena). L'alerta per la seva picada, a banda de més molesta que la del mosquit autòcton, ve per la seva capacitat per transmetre malalties com el zika o la febre groga, que malgrat ser pròpies d'altres latituds, comencen a manifestar-se també a Europa amb alguns casos declarats els darrers anys. Per això, es fan actuacions preventives i un seguiment de la seva presència i han sorgit iniciatives de ciència ciutadana com Mosquito Alert.

Les paneroles són una de les plagues estrella a les ciutats, sobretot darrerament la panerola americana (anomenada del clavergueram). Tot i que hi viuen tot l'any és a l'estiu, i especialment els secs com aquest any, quan surten i es tornen encara més presents al carrer i també a moltes llars. Molt adaptada a viure amb els humans, on troba aliment de tot tipus per sobreviure, les actuacions per mantenir-la a ratlla en canonades, desguassos o clavegueram estan motivades sobretot per la salut pública, ja que poden causar contaminació amb bacteris —com ara la salmonel·la— d'altres malalties.

La rata comuna és segurament la plaga més habitual a les ciutats i la més combatuda pels municipis amb actuacions de sanejament. Habitual de les clavegueres, gris i de cua llarga, acostuma a sortir a la calçada pels embornals. Els experts d'ADEPAP asseguren que cada cop perd més la por de deixar-se veure i que les condicions climàtiques afavoreixen que pugui reproduir-se tot l'any. A més, els darrers anys també ha proliferat una altra espècie, la rata negra (Rattus rattus), també coneguda com "equilibrista" perquè s'enfila al cablejat amb facilitat i també als nius de dalt de les palmeres.

La superpoblació de coloms en algunes ciutats ha motivat actuacions regulars per motius de salut pública, ja que es tracta d'aus que poden ser portadores de malalties. A banda del mètode de la captura per controlar les poblacions, municipis com Barcelona o Reus han optat des de fa pocs anys per administrar pinso esterilitzant que eviti que es reprodueixin (la nicarbazina).