Medi ambient

Auge de virus i paràsits i calor sufocant: la crisi climàtica amenaça la salut dels europeus

L'informe biennal d'experts independents alerta que l'augment de morts i l'escassetat d'aigua s'acarnissen amb el sud del continent

Onada de calor a Roma
4 min

BarcelonaLa salut dels 751 milions de persones que viuen a Europa empitjora cada vegada més a causa de l’incessant escalfament global. La temperatura del continent ha pujat el doble que a la resta del planeta i aquesta tendència es dona especialment als països del sud, entre els quals Espanya i Catalunya. Les conseqüències d’aquestes dades de rècord són molt preocupants, i l'àrea del Mediterrani és la que viu més moments d'extrema vulnerabilitat: des d'un augment de les defuncions "innecessàries" i un elevat risc de patir fenòmens extrems, com ara devastadors incendis forestals, fins a una feblesa més gran davant la propagació de patògens i de malalties infeccioses, passant per un agreujament de les desigualtats socioeconòmiques que acaba desembocant en inseguretat alimentària, fam i set i, per tant, migracions forçoses.

Inscriu-te a la newsletter de peus a Terra Una mirada al futur ecològic del planeta
Inscriu-t’hi

Aquesta és la radiografia que proporciona l’Informe europeu sobre l’impacte del canvi climàtic en la salut humana, el Lancet Countdown [compte enrere, en anglès], elaborat per 69 experts i publicat avui a la revista The Lancet Public Health. Aquest projecte internacional va arrencar l’any 2021 per “estimular” els governs a posar en marxa accions de mitigació i adaptació a un món en plena transformació i vulnerabilitat, segons els seus impulsors. I malgrat que destaquen que, políticament, s'han fet alguns avenços –com la llei europea del clima–, els experts lamenten que les dades d'emissions industrials continuen situant Europa al capdavant dels rànquings de contaminació. "El 2021, les emissions de combustibles fòssils van ser de 5,4 tones de CO₂ per persona a Europa, sis vegades les d'Àfrica i gairebé tres vegades les de l'Amèrica Central i del Sud", plantegen.

Les conclusions del segon Lancet Countdown –enguany liderat pel Barcelona Supercomputing Center (BSC), l'ISGlobal i 40 centres de recerca més– tornen a ser una estirada d'orelles a les administracions, que segons els seus autors “han perdut oportunitats de protegir la salut de la població”. “L’informe demostra que la crisi climàtica ha empitjorat la salut de les persones, sobretot si es miren les dades de mortalitat relacionades amb temperatures extremes i de possibilitats de propagació de malalties transmeses per animals”, explica Rachel Lowe, directora del projecte i líder del grup de resiliència de salut global del Barcelona Supercomputing Center (BSC). En aquest sentit, urgeixen les institucions a prendre "mesures urgents" per tenir "un aire més net, millors dietes, menys desigualtats i ciutats més habitables".

Deu dies més d'onades de calor

El Lancet Countdown constata que les defuncions relacionades amb la calor han augmentat a bona part d’Europa, sobretot entre dones, infants i gent gran, així com persones que sobreviuen amb pocs recursos. La taxa de morts per cada 100.000 habitants ha escalat fins a les 17,2 defuncions. L'exemple més clar es va donar l'estiu passat, quan es van encadenar onades de calor extremes que afectaven especialment la meitat sud del continent i alguns territoris van superar els 45 graus centígrads. Les conseqüències s'agreujaven en aquelles famílies i espais on hi ha més desigualtat socioeconòmica i marginació. A més, segons l'informe, el nombre de dies de calor s'ha disparat un 41% respecte a fa 20 anys, mentre que la població exposada als embats de calor s'ha duplicat.

En el cas concret d'Espanya, les onades de calor duren deu dies més que a principis de segle. Això, indirectament, també augmenta les hores considerades de risc per a l’activitat física i obliga la gent a ser més sedentària, cosa que incrementa el risc de malalties no transmissibles com l’obesitat, o a exposar-se a un estrès de temperatura corporal molt perillós. El document també assenyala que les sequeres són cada cop més freqüents a Europa i que més del 50% del sud d'Europa (especialment a Espanya i Portugal) pateix escassetat d'aigua. En aquest sentit, destaquen que cal protegir "els recursos crucials d'aigua dolça", perquè són essencials per a "la salut humana, l'equilibri ecològic i el funcionament de les economies i les societats".

Tot plegat està generant una "idoneïtat climàtica" per a diversos patògens i vectors de malalties sensibles al clima, sobretot els mosquits. Entre els microorganismes destaquen el virus del Nil occidental –el 2022 hi va haver més d'un miler de casos autòctons a Europa i un centenar de defuncions– i el dengue, que està molt relacionat amb la mobilitat i la globalització. "El canvi climàtic ja està causant estralls en la vida i la salut de les persones a tot Europa", resumeix Lowe.

Adaptació "insuficient"

I, malgrat tot, segons els experts, l'adaptació dels governs a la crisi climàtica "continua sent insuficient" i el camí cap als sistemes d'energia neta i contaminació zero és "lamentablement inadequat". En aquest sentit, proposen que, de cara al 2050, la inversió mundial en energia neta s'hauria de triplicar ja el 2030 i la inversió en combustibles fòssils hauria de reduir-se a menys de la meitat del seu valor actual. "Ha arribat el moment d'una acció sense precedents per limitar aquests impactes negatius sobre la salut a Europa i arreu del món", afegeix Lowe.

Enguany, el document fa un seguiment de 42 indicadors i conclou que la majoria dels impactes superen els nivells reportats fa només dos anys. A més, inclou una reflexió sobre quins són els grups de més risc a Europa i quina és la responsabilitat assumida –i la que desitjablement haurien d'assumir– pels governs per gestionar la crisi. Per complir amb les recomanacions de l'últim informe del Grup Intergovernamental sobre el Canvi Climàtic (IPCC), les emissions dels sistemes energètics europeus haurien de caure al voltant de tres vegades la taxa actual, plantegen els experts. "Però hi ha poca implicació mediàtica, política i individual en el clima i la salut, tot i que el canvi climàtic no és un escenari teòric de futur llunyà: és aquí, i mata", afirmen.

stats