És aquest l'animal més pesant que ha habitat mai la Terra?
Descobreixen al Perú l'esquelet del 'Perucetus', que va viure fa uns 40 milions d'anys
BarcelonaUn equip de paleontòlegs ha descobert els ossos fossilitzats d'una de les balenes més estranyes de la història. El Perucetus colossus (així han anomenat l’animal) va viure fa uns 39 milions d’anys i podria haver pesat unes 200 tones, tant com una balena blava, fins ara amb diferència l’animal conegut més pesant del planeta. Mentre que les balenes blaves són bussejadors elegants i neden ràpidament, el Perucetus era una bèstia molt diferent. Els investigadors sospiten que es movia a la deriva per aigües costaneres poc profundes com un manatí, impulsant el seu cos semblant a una salsitxa amb una cua en forma de paleta.
Alguns experts han advertit que caldria descobrir més ossos abans de fer una estimació ferma del pes del Perucetus, però en el que tots coincideixen és que la troballa canviarà la manera com els paleontòlegs veuen l'evolució de les balenes a partir dels mamífers terrestres. "És un fòssil estrany i fantàstic, sens dubte", ha dit Nicholas Pyenson, paleontòleg del Museu Nacional d'Història Natural de l'Smithsonian, que no ha participat en l'estudi. "Amb aquest descobriment queda clar que hi ha moltes formes de balena que encara no hem descobert".
Mario Urbina, paleontòleg del Museu d'Història Natural de la Universitat Nacional de San Marcos a Lima, al Perú, va descobrir el Perucetus el 2010. Travessava el desert d'Atacama, al sud del Perú, quan va notar un bony rocós que sobresortia de la sorra. Quan ell i els seus companys van acabar d'excavar-lo, van veure que el bony era una vèrtebra gegant.
A l’excavació, els investigadors van acabar trobant 13 vèrtebres en total, juntament amb quatre costelles i part d'una pelvis. Només aquesta última troballa va revelar exactament el que havien descobert. A diferència dels altres ossos, la pelvis era petita i estava perfectament formada. Tenia crestes i altres trets distintius que assenyalaven que pertanyia a una branca primerenca de l'arbre evolutiu de les balenes.
Les balenes van evolucionar a partir de mamífers terrestres de la mida d'un gos fa uns 50 milions d'anys. Algunes de les espècies més primerenques van evolucionar amb extremitats curtes i probablement van portar una existència semblant a la de les foques, caçant peixos i després arrossegant-se a la costa per reproduir-se.
Extinció
Les primeres balenes van desaparèixer al cap d'uns quants milions d'anys, substituïdes per un grup de balenes totalment aquàtiques anomenades basilosàurids. Eren bèsties que podien ser tan grosses com un autobús però que encara conservaven vestigis de la seva vida a la terra, com ara petites potes posteriors.
Els basilosàurids van dominar els oceans fins fa uns 35 milions d'anys. A mesura que es van extingir, va sorgir un altre grup de balenes, els avantpassats de les balenes vives. Les balenes més grans d'avui, com les balenes blaves i els rorquals comuns, van assolir la seva mida gegantesca en els últims milions d'anys.
La pelvis del Perucetus va revelar que es tractava d'un basilosàurid, però es va observar que la balena havia evolucionat fins a convertir-se en un basilosàurid diferent dels que s’havien trobat fins ara. Eli Amson, expert en teixit ossi del Museu Estatal d'Història Natural de Stuttgart, Alemanya, va detectar que un os típic està ple de porus que el fan més lleuger sense sacrificar la força, però els del Perucetus eren sòlids a tot arreu. De fet, el fòssil és tan dur que en algunes parts seria impossible clavar-hi un clau amb un martell, explica el mateix Amson.
Ell mateix i els seus col·legues van reconstruir l'esquelet complet de la balena i el van comparar amb el d’altres basilosàurids que s'han conservat del cap a la cua. Si la resta d’ossamenta del Perucetus fos igual de densa, l’esquelet complet pesaria entre 5,8 i 8,3 tones, cosa que el convertiria en el mamífer més pesant del que mai s’ha tingut constància, uns ossos que serien el doble de pesants que els d’una balena blava.
Un esquelet tan voluminós també suggereix que el Perucetus tenia un cos gruixut, semblant a un barril. Tot i que la seva longitud podria ser uns dos terços del que mesura una balena blava, Amson i el seu equip sospiten que pesava aproximadament el mateix.
D’altres experts, com el doctor Pyenson, del Museu Nacional d'Història Natural de l'Smithsonian, consideren prematur fer aquesta estimació. "Fins que no trobem la resta de l'esquelet, crec que hauríem d'esperar a parlar de pes pesant”, opina. En canvi, Hans Thewissen, paleontòleg de la Northeast Ohio Medical University, que no ha participat en l’estudi, considera que l’estimació feta és del tot raonable.
El Perucetus és la prova que les balenes no van haver d'esperar fins fa poc per fer-se grans. "El missatge més important no és que puguem entrar al Llibre Guinness dels Rècords –sosté Amson–, sinó que hi ha un nou camí cap al seu gegantisme".