Un terç dels municipis gasten més aigua de la permesa en plena sequera

BarcelonaUn de cada tres municipis que depenen de les conques internes de Catalunya estan fent un consum d'aigua més alt del permès en l'actual situació de sequera. És la primera radiografia que fa pública el Govern sobre el grau de compliment de les restriccions en vigor, un detall en què també destaca el fet que un 8% dels municipis encara no han aportat les dades del que estan gastant a l'Agència Catalana de l'Aigua (ACA). La majoria de poblacions (un 56%), però, on viu el 90% de la població del país perquè inclouen l'àrea metropolitana de Barcelona, estarien respectant els límits de consum autoritzats, segons les primeres estimacions del mes de maig.

Es consideren municipis incomplidors aquells que estan gastant més dels 230 litres per habitant i dia que fixa l'escenari d'excepcionalitat en què es troba bona part del país o bé més de 250 litres en els casos dels municipis que estan en situació d'alerta (l'avantsala de l'excepcionalitat, segons el pla de sequera del Govern). Els excessos que mostren les dades són variats pel que fa a la gravetat, però també a la casuística que l'ACA apunta de manera genèrica: des de xarxes envellides amb fugues contínues, fins a activitats ramaderes que no estan desagregades (en alguns casos separar-les donaria més marge al municipi per ampliar el topall) o casos en què, simplement, s'està gastant més del compte.

"Cada municipi és un món", ha insistit el director de l'ACA, Samuel Reyes, en diverses ocasions mentre desgranava les dades. En alguns casos ha reconegut que potser també caldrà revisar les dades poblacionals per veure si les oscil·lacions d'habitants són més grans del que es calcula. "Les dades que tenim de segones residències són d'abans de la pandèmia i poden haver variat en algun cas i haurem de revisar poblacions estacionals", ha apuntat Reyes. Ha afegit que per tenir una fotografia més clara de per què s'està incomplint el topall caldrà esperar que els municipis responguin el requeriment que el Govern els ha enviat per clarificar possibles causes.

Municipis petits i dispersos

A simple vista, el que sí que es pot apreciar és que a la llista dels que tenen consums excessius hi ha sobretot municipis de mida petita i alguns de més mitjans, però no grans ciutats. N'hi ha més d'una vintena amb uns consums que dupliquen de llarg el topall vigent, entre els quals hi ha noms com Riudellots de la Selva (més de 600 litres), Olius (542), Prats de Rei (700) o Sant Vicenç de Torelló (513), per citar només alguns exemples.

S'hi detecten poblacions on abunden els habitatges unifamiliars i els nuclis menys concentrats (a vegades disseminats en diverses urbanitzacions), com passa a Matadepera, Lliçà de Vall, Sant Esteve Sesrovires, la Bisbal del Penedès o Llers (Alt Empordà). Tots freguen o sobrepassen els 300 litres per habitant i dia, i també hi consten municipis turístics de la Costa Brava com ara Begur, Regencós o Lloret de Mar.

Les dades de consum estan calculades sumant la despesa domèstica, la que fan les empreses i tota mena d'activitat que fan ús de l'aigua en un municipi i dividint el total pel nombre d'habitants. En alguns casos, segons Reyes, hi ha excepcions i s'amplien els topalls en municipis que tenen, per exemple, una forta concentració d'indústria (a vegades es compta de manera desagregada) o bé del sector primari.

Entre les dades proporcionades, sobten els casos de dos petits municipis, Sant Martí d'Albars i Pinós, que superen els 1.300 litres per habitant i dia. Sobre aquest últim del Solsonès, el director de l'ACA ha assegurat que li consta que el consum domèstic explica el 10% i que es tracta d'un error de l'Ajuntament per no presentar separadament els consums de la ramaderia. Les grans ciutats apareixen majoritàriament en verd, és a dir, complint amb els topalls establerts.

A l'àrea metropolitana de Barcelona (AMB), només Cervelló, la Palma de Cervelló i Corbera de Llobregat superen ara mateix el consum màxim permès, com ja va fer públic l'ens metropolità fa una setmana. Reyes ha destacat que des de principis d'any, la despesa d'aigua a les ciutats metropolitanes ha baixat en 13 litres per càpita (un 7%). De capitals de comarca també compleixen la majoria, tot i que destaca el Ripollès, on no només Ripoll supera el topall amb 265 litres per habitant i dia, sinó que hi ha diversos municipis amb xifres també per sobre (Planoles, Queralbs, Ribes de Freser, Campelles o Molló).

32 expedients sancionadors oberts

Els municipis que encara no han donat dades a l'ACA sobre la despesa d'aigua que estan fent ja tenen sobre la taula l'inici d'un expedient que pot derivar en multes. Reyes ha apuntat que s'han obert 32 expedients sancionadors, tot i que no ha donat detalls per "seguretat jurídica" mentre el procés administratiu està en marxa.

Pel que fa als municipis que es passen del consum, les sancions encara trigaran a activar-se. D'acord amb el que es va pactar en el decret de sequera aprovat fa un mes, les multes només s'activaran un mes després que s'hagi publicat la línia d'ajudes als municipis perquè puguin fer obres i posar al dia les xarxes, renovar comptadors i fer altres millores. Es tracta d'una línia de subvencions de 50 milions d'euros que ja està aprovada, però que es publicarà les setmanes vinents, segons d'ACA.