La tarifa de l'aigua a l'àrea de Barcelona s'encarirà per la sequera

BarcelonaFa més de 12 mesos que bona part de l'aigua que consumeix l'àrea de Barcelona (i no només) prové de les dessalinitzadores, que han pal·liat i alleugerit els efectes d'una sequera que ja és la més important del segle. Obtenir aquest recurs hídric, molt costós en termes energètics, comportarà aviat l'encariment del rebut que paguen les llars, ja que l'empresa pública de la Generalitat (ATL), que és la proveïdora d'aigua, apujarà a partir del gener la tarifa que paguen els 116 municipis que són els seus clients, entre els quals els de l'àrea metropolitana de Barcelona.

L'Agència Catalana de l'Aigua (ACA) ha aprovat aquest dimarts la proposta de l'ATL d'incrementar un 30% la tarifa mitjana, una pujada que recaurà sobre els ajuntaments i que, previsiblement, acabarà traslladant-se al rebut dels consumidors. L'empresa pública calcula que l'impacte que pot tenir sobre els ajuntaments és de fins a 1,5 euros més per persona i mes, o, si es compta per llars, uns 3,5 euros per unitat familiar. La tarifa de subministrament d'ATL és només una part de l'import total del rebut (on hi ha altres conceptes com el cànon de l'aigua o el tractament dels residus, en el cas de les llars metropolitanes) i el preu final que acabin pagant els particulars dependrà de les decisions que prengui cada ajuntament quan actualitzin les seves ordenances fiscals, apunten fonts de la companyia.

L'encariment de la tarifa, que estava congelada des del 2017, s'explica en bona part pels efectes de la sequera i la previsió que el 2024 encara s'arrosseguin greus problemes als embassaments de les conques internes, ja sota mínims. Si normalment obtenir un metre cúbic d'aigua potable d'un embassament com Susqueda, per exemple, té un cost de 0,05 cèntims d'euro (amb una despesa energètica pràcticament zero perquè l'aigua dolça baixa a les instal·lacions de la potabilitzadora empesa per la gravetat), el metre cúbic d'aigua dessalinitzada disparà aquest cost fins als 0,30 cèntims d'euro, segons ATL.

En el cas de l'Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB), la discussió sobre l'actualització de la tarifa de l'aigua que paguen els consumidors finals encara no ha començat, però fonts properes a l'ens ja avancen a l'ARA que s'acabarà encarint. "Es fa difícil pensar que es pugui absorbir l'encariment del 30% del preu de l'aigua que ha aprovat l'ATL", apunten. Al rebut que paguen els ciutadans metropolitans, a més, hi ha d'altres conceptes que també estan pendents de revisió. Per exemple, l'actualització que proposi l'empresa Aigües de Barcelona (participada en un 70% per Agbar, un 15% per l’AMB i un 15% més per CriteriaCaixa) que és l'encarregada de prestar el servei a les llars o bé la taxa de tractament de residus metropolitana que es carrega en aquest rebut de l'aigua i que es discutirà properament per actualitzar les ordenances fiscals.

Amb tot plegat, està per veure quina serà la pujada real que acabin notant les butxaques. La xifra final sortirà de la discussió política i aprovació final del consell metropolità que es reuneix mensualment i que haurà de votar-ho abans de final d'any. El 2022, l'AMB va apujar el rebut de l'aigua a les llars un 4% (tot i que la proposta inicial d'Aigües de Barcelona era del 7,4%) després d'anys de congelació i rebaixes. L'última pujada, de fet, era del 2015 i posteriorment va rebaixar-se els anys 2016 i 2018 i el 2020 (un 5%).

El pla inversor per garantir el subministrament d'aigua a l'àmbit metropolità les properes dècades també obliga a plantejar aquesta actualització per disposar de més recursos. Entre d'altres, abans del 2030 s'han d'iniciar obres importants de noves infraestructures, sobretot a l'àmbit del Besòs per aprofitar molt més l'aigua d'aquest riu (una nova potabilitzadora i una planta de regeneració).

Els costos, disparats

El cost energètic de produir al 100% tant a la dessalinitzadora del Prat (la més gran) com a la de la Tordera és un dels principals motius que obliguen a revisar la tarifa, segons admet el director d'ATL, David Vila. A més, s'hi suma l'actualització de l'IPC que, en el període 2017- 2022 s'enfila fins al 21%, afegeix. Durant tot aquest any, apunta el directiu, ATL ja ha arrossegat un pressupost deficitari, i la previsió per al 2024 no és gaire més optimista: "El que fins ara era extraordinari, com l'ús intensiu de les instal·lacions de dessalinització, serà el règim ordinari i estructural que preveiem per a l'any que ve", admet Vila. Això també ambé un increment de costos de plantilla fixa, que ha hagut de créixer per atendre les instal·lacions a ple rendiment.

L'ATL gestiona la principal xarxa d’abastament d’aigua en alta que dona servei a més del 90% de la població de Catalunya (gairebé 5,5 milions de persones) amb uns 200 hectòmetres cúbics subministrats a l'any entre tots els clients. És l'empresa titular de les dues dessalinitzadores del país (la del Prat i la de Blanes), així com de les potabilitzadores d'Abrera i Cardedeu.

Un altre dels motius pels quals es preveu un ús intensiu de les dessalinitzadores l'any que ve és el compromís del Govern de reduir la captació d'aigua del Ter que es porta cap a l'àrea de Barcelona: passar dels 135 hectòmetres cúbics actuals a només 90. Això ha de revertir en una millora de l'estat del riu i dels seus ecosistemes i obliga a recórrer a altres fonts alternatives per abastar la conurbació de Barcelona.

L'increment de tarifes coincideix amb la crida que ha fet la síndica de greuges perquè els ajuntaments regulin un preu social de l'aigua per a les famílies en funció de la seva renda per respondre a l'escalada de preus dels subministraments bàsics i de la inflació. En el seu informe sobre pobresa energètica que ha presentat al Parlament, Esther Giménez-Salina reclama que tots els consistoris aprovin ordenances municipals per oferir bonificacions als més vulnerables, una mesura que ara només tenen el 40%. Es calcula que gairebé el 10% de la població té problemes per pagar quan toca els rebuts de llum, aigua i gas.

La despesa domèstica en els subministraments bàsics se situava en 1.460 euros de mitjana l'any 2021, el que suposava 4,6% del pressupost familiar, mentre que el 2008 s'hi dedicaven 1.045 euros, un 3% dels ingressos familiars. Les dades, però, no inclouen l'escalada dels preus de l'energia dels dos últims anys a causa de la guerra a Ucraïna, que ha fet que es doblin les famílies que no poden pagar les factures, fins a arribar al 20%.