La sequera pot deixar el delta de l’Ebre sense collita d’arròs

Barcelona"El primer que faig cada matí quan em llevo és mirar la previsió meteorològica i consultar el nivell d'aigua de l'embassament de Mequinensa". Amb les reserves actuals, els productors de la Comunitat de Regants de l'Esquerra de l'Ebre calculen que tindran aigua per inundar els camps d'arròs del delta fins a l'agost. "I això en l'escenari més optimista, perquè les restriccions poden arribar ja al juliol, quan la planta encara no està en creixement", comenta a l'ARA el president de la Comunitat, Javier Casanova, que vaticina que la situació pot complicar-se molt. "Farem tot el que estigui a les nostres mans per salvar la temporada, però per primer cop a la història, entre les previsions més pessimistes hem d'incloure que podem perdre un percentatge altíssim de la collita", admet.

Entre aquest divendres i dilluns es donarà el tret de sortida al cicle anual del cultiu de l'arròs amb l'aviament de les aigües i la inundació de més de 20.000 hectàrees d'arrossars del Baix Ebre i el Montsià, d'on surt més del 90% de l'arròs que es produeix a Catalunya. Un cicle que comença amb mal peu, perquè a principi de setmana la Confederació Hidrogràfica de l'Ebre (CHE) ja va anunciar una retallada d'un 50% en la dotació d'aigua de reg per culpa de la sequera. A més, el reg de l'agost no està garantit.

Els regants ja han reaccionat amb un pla per posar en funcionament nous sistemes de bombeig per promoure la reutilització d'aigües. També preveuen programar el tancament intermitent de séquies i promoure sistemes de reg en rotació per zones. En alguns casos, es plantegen plantar en sec i retardar la inundació unes setmanes, com ja s'ha fet en els darrers anys per evitar la propagació de la plaga del caragol poma. "Com que es tracta d'un escenari completament inèdit, estem plantejant solucions complexes, que són fruit de l'experiència però també de la intuïció. La sensació és que si no arriben les pluges i s'omplen els embassaments, aquest estiu podem arribar a un punt de no retorn", explica Dani Forcadell, pagès de l'arròs i president de la junta rectora del parc natural del Delta de l'Ebre.

El context de sequera és preocupant per les conseqüències sobre l'agricultura, sobre l'economia, però també sobre el futur dels valuosos espais naturals. “Perquè l'aigua és necessària per produir arròs, però també per garantir l'equilibri ambiental d'una de les zones naturals més importants de la conca mediterrània occidental”, afegeix Forcadell. La mateixa aigua que passa pels arrossars és transportada per una xarxa de séquies fins a desguassar a les llacunes i al mar, mitjançant un conjunt d'estacions de bombeig que gestionen les mateixes comunitats de regants.

Èxode de flamencs cap a l'Albufera

"Fa vint anys que som al delta de l'Ebre i no havíem vist mai un nivell d'aigua tan baix a la llacuna del Riet Vell". Marc Viñas, responsable d'aquesta reserva natural d'Amposta i membre de l'associació ornitològica SEO/BirdLife, explica que la capa freàtica està sota mínims i que les aportacions que habitualment arribaven des dels canals de reg també han minvat. És un lloc on fan el niu ocells com els xatracs. "Nosaltres mateixos hi vam instal·lar plataformes flotants amb vegetació per afavorir la nidificació, però enguany serà molt difícil que cap ocell hi vingui a pondre els ous", vaticina.

Però al delta prou sobre mullat, una expressió que no perd vigència malgrat la sequera. L’agost passat, la Comunitat de Regants de l'Esquerra de l'Ebre ja va aprovar avançar el tancament dels canals durant l’hivern —dos mesos abans del que és habitual— per reduir la despesa energètica del bombeig d'aigua, que va passar de 900.000 euros a 1,3 milions a causa de l'increment del preu de l'electricitat. Per això, aquest hivern hi ha hagut menys aigua als camps. I els camps secs són menys atractius per a les aus aquàtiques.

El Parc Natural del Delta de l'Ebre encara no ha publicat el cens anual d'aus hivernants, però tenint en compte campanyes anteriors —en les quals es van assecar arrossars com a mesura de lluita contra la propagació del caragol poma— tot fa pensar que la disminució de certes espècies serà inevitable. En els últims anys, les espècies que fan un ús dels arrossars inundats com a zones d'alimentació han sofert davallades de gran magnitud, de fins al 75% en alguns casos. Es tracta d'esplugabous, martinets blancs, fredelugues, bernats pescaires i corbs marins.

"Algunes d'aquestes espècies han estat declarades elements de conservació en l'àmbit de la Xarxa Natura 2000 i, per tant, les administracions tenen el compromís davant la Unió Europea de mantenir-les en un estat de conservació favorable. Què faran per preservar-les?", es pregunta Cristian Jensen, ornitòleg i assessor ambiental de les Salines de la Trinitat, ubicades a la Reserva Natural de la Punta de la Banya, que és, precisament, un dels espais naturals del delta més rics i on es concentren les colònies de flamencs. Però enguany, per primer cop, algunes colònies de flamencs del delta han sorprès i s'han desplaçat a criar a l'albufera de València, en un fet "absolutament excepcional" segons la conselleria d'Agricultura i Transició Ecològica de la Generalitat Valenciana. Caldrà esbrinar si aquesta excepcionalitat és fruit del canvi climàtic i com hi incideix l'alteració dels ecosistemes de les zones humides de la costa mediterrània peninsular.