La sequera no frena l’extracció d’aigua embotellada a Catalunya

GironaAmb la capacitat dels pantans catalans a mínims històrics, les restriccions de consum d'aigua potable es van endurint per a tota la població. Amb una excepció significativa: el sector de l'aigua mineral natural embotellada, que, malgrat la sequera, pot continuar extraient i envasant el mateix nombre de litres anuals que en una època de pluges. És així perquè la seva aigua no és de domini públic i no depèn de l'estat de les conques internes, sinó de les reserves de les fonts subterrànies, propietat exclusiva de l'empresa que en té el permís d'extracció. L'Agència Catalana de l'Aigua (ACA) no hi té competència i la regulació recau en la direcció general de Mines del ministeri, que aplica la llei de 1973 per donar concessions a cent anys vista.

A Catalunya, la gran majoria de marques d'aigua mineral natural es concentren al Montseny i les Guilleries, com Font Vella, del grup Danone, o Viladrau, de Nestlé. Des de fa mesos, aquesta zona pateix els efectes extrems de la sequera, amb dades pluviomètriques excepcionalment baixes, fonts eixutes i problemes per abastir els dipòsits de les masies, que han de fer pujar camions cisterna al massís. Les entitats ecologistes estableixen una relació de causa-efecte directa entre la falta d'aigua al Montseny i l'explotació dels aqüífers subterranis a càrrec de les embotelladores. Denuncien, principalment, que la llei de mines no ha estat revisada, és opaca i no permet saber públicament la quantitat de litres que s'extreuen ni els resultats dels estudis d'impacte ambiental. "Tot i que les empreses i l'administració es neguen a donar-nos els números, tenim la impressió empírica que aquest any s'ha augmentat l'extracció, perquè hem vist pujar i baixar més camions que mai, mentre hi ha poblacions que no els arriba prou aigua", denuncia Carles Lumeras, president de la Coordinadora per a la Salvaguarda del Montseny. "Les embotelladores utilitzen un bé públic per a un benefici privat que no repercuteix en el territori, és un escàndol", afegeix.

Lumeras reclama la "moratòria total de les noves extraccions en aquest punt de la geografia i la congelació dels cabals que es van autoritzar fa molts anys a les explotacions existents". I lamenta: "Només s'han fet estudis hidrogeològics pagats per la mateixa empresa interessada, ens prenen per ximples". Com a resposta a la falta de transparència, des de la coordinadora montsenyenca treballen per tirar endavant una avaluació científica independent per extreure les conclusions necessàries sobre "l'estat real dels aqüífers per regular la situació", explica el president.

"Explotació sostenible" del recurs

Davant d'aquestes crítiques, les empreses d'aigua mineral del Montseny responen que compleixen totes les normatives i que fan una explotació sostenible del recurs. "La sequera no té cap repercussió immediata en les fonts subterrànies, perquè el recorregut de filtració i recàrrega dels aqüífers és diferent del de l'aigua superficial i no depèn de les pluges immediates", defensa Xavier Civit, president de l'Associació Catalana d'Envasadors d'Aigua (ACEA). I continua: "No arribem als cabals màxims d'explotació que marca la direcció de Mines i la sequera tampoc ha repercutit en més consum de la població, perquè l'aigua de boca de l'aixeta està assegurada". La subdirecció catalana de Mines corrobora que els episodis de sequera no tenen una incidència significativa en el moviment de l'aigua del subsol i admet que es fa un seguiment piezomètric dels aqüífers per comprovar-ne l'estat.

Les dades del volum d'extracció de la font de cada empresa són privades, però l'ACEA explica que, durant el 2022, el conjunt de les embotelladores catalanes van extreure 1.800 milions de litres anuals. "Això només representa el 0,03 de les reserves hídriques d'aigua subterrània de Catalunya i equival al consum d'aigua dels embassaments de tota la població en un sol dia", manifesta Civit. Les empreses del sector ressalten que la seva aigua només s'utilitza per beure i això ocupa un percentatge minúscul en relació amb tot el consum mitjà per habitant del recurs. "No competim ni ens movem amb els mateixos cabals de l'aigua de l'aixeta, no té res a veure, ja que la nostra aigua mineral natural només és un complement per a la població que aposta per beure un producte de qualitat, que no ha estat tractat químicament i va bé per a la salut", conclou Civit.

La Garrotxa, un altre focus de crítiques

La marca Sant Aniol, que des de fa 30 anys capta l'aigua de la font mil·lenària de la vall de Llémena, al parc natural de la Garrotxa, també ha estat objecte de crítiques dels ecologistes. El passat mes de maig la firma va anunciar que tenia intenció d'expandir-se a l'Orient Mitjà i l'Associació de Naturalistes de Girona va respondre amb contundència: "És un contrasentit que es puguin tirar endavant plans expansionistes d'empreses que comercialitzen un recurs públic gràcies a una llei franquista; una llei franquista basada en dades que no tenien en compte el canvi climàtic i sense mecanisme de revisió de llicències, mentre la resta ens hem d'estrènyer el cinturó amb restriccions", defensa Raül Domínguez, tècnic de la plataforma naturalista gironina. "Cal un estudi públic que demostri si els sistemes fluvials propers a la font de Sant Aniol s'han assecat només pels efectes de la sequera o també per culpa del sistema d'extracció de l'empresa", argumenta. I conclou: “Deixar de beure aigua embotellada i apostar per la de l’aixeta ajudaria a abaixar la pressió sobre els aqüífers i permetria reduir enormement la quantitat d’envasos que es generen”.

La marca d'aigua garrotxina, per la seva banda, contesta que no han augmentat ni els cabals ni les perforacions, ja que són els primers interessats a fer un bon ús de la font: "A la serra de Sant Aniol de Finestres, l'aigua es filtra per la roca volcànica al llarg de molts anys, de manera que la falta de pluges actuals, si és que ens afecta, ho farà a molt llarg termini", explica un portaveu de l'empresa. Sant Aniol assegura que ara mateix estan captant aigua que té com a mínim desenes d'anys d'antiguitat i garanteixen reserves suficients per suportar molts episodis de sequera com l'actual. El 2022 van envasar 52 milions de litres d'aigua i el 2023, per estratègia corporativa, no tenen previst arribar als 40. Sobre les exportacions a l'estranger, l'empresa matisa que representen únicament un 7% del negoci: "Els nostres clients estan bàsicament a Catalunya, amb l'hostaleria com a canal prioritari, on servim en format de vidre retornable", sosté el portaveu.