S’activa per primer cop l’emergència per la sequera en una vintena de municipis de l’Empordà i en dos del Baix Camp

BarcelonaLa situació crítica per la sequera no només no s'ha esvaït en ple pic de l'estiu sinó que s'agreuja a nivells inèdits en algunes zones del país. Una vintena de municipis de l'Alt Empordà entraran en situació d'emergència (el pitjor escenari) els pròxims dies pel mínim històric en què es troba l'aqüífer Fluvià-Muga. Aquest pas implicarà endurir les restriccions per a pobles com Sant Pere Pescador, Peralada, Sant Miquel de Fluvià, Palau-saverdera o Viladamat. També l'embassament de Riudecanyes –que està al 6% de la seva capacitat– passarà a l'estat d'emergència, cosa que afectarà en aquest cas un parell de pobles: Riudecanyes i Duesaigües.

L'entrada en emergència, que serà efectiva la setmana que ve, afecta uns 26.000 habitants i implica reduir a només 200 litres per habitant i dia la dotació de consum d'aigua permesa (aquí s'hi inclou des del consum domèstic fins al consum d'equipaments públics o activitats econòmiques). A més, es redueix dràsticament el reg agrícola (80%) i s'obliga a un 25% menys d'ús d'aigua a la indústria. Omplir i fins i tot reomplir parcialment piscines queda del tot vetat.

La llista d'afectats pel grau més crític de la sequera a l'Alt Empordà són: Agullana, l'Armentera, Capmany, Espolla, Garriguella, la Jonquera, Masarac, Mollet de Peralada, Palau-saverdera, Pau, Pedret i Marzà, Peralada, Sant Climent Sescebes, Sant Miquel de Fluvià, Sant Mori, Sant Pere Pescador, Torroella de Fluvià, Ventalló, Vilabertran, Viladamat, Vilajuïga i Vilamacolum. Es dona la circumstància que la majoria són pobles petits, la majoria de menys de 1.000 habitants, i només supera la xifra dels 3.000 empadronats la Jonquera, tot i que n'hi ha que tenen força segones residències que s'omplen especialment a l'estiu.

La meitat dels municipis empordanesos que estan afectats per la nova declaració d'emergència (el grau més extrem que preveu el pla de sequera del Govern) estan a hores d'ara incomplint els topalls màxims de consum vigents. En la situació d'excepcionalitat vigent, que és l'avantsala de l'emergència, haurien d'estar consumint 230 litres per habitant i dia, però segons les dades de l'ACA alguns d'ells han registrat nivells superiors als 400 litres durant el mes de juliol. El consum mitjà de tota l'àrea Fluvià-Muga és de 243 litres per habitant i dia.

Sobre els motius del consum d'aigua excessiu en bona part dels municipis que es nodreixen de l'aqüífer Fluvià-Muga (que no havia estat tan baix ni durant la sequera del 2008), l'Agència Catalana de l'Aigua (ACA) apunta que es tracta d'àmbits "amb força piscines i zones enjardinades". "Passejant per alguns pobles encara ho veus tot verd; mentre que en altres zones l'herba es veu ben seca perquè no es pot regar, allà no passa", ha apuntat el director de l'ACA, Samuel Reyes.

¿Risc de talls en el subministrament?

"Sempre és més recomanable abaixar la pressió de l'aigua que fer talls, que poden ser contraproduents i provocar més fuites i trencaments a la xarxa de canonades", ha apuntat aquest dimecres Reyes, que ha afegit que municipis com Manresa ja estan utilitzant reguladors de pressió, una solució que els ajuntaments poden finançar amb subvencions del Govern. De tota manera, ha admès, la solució per complir amb els nous màxims que dicta l'emergència és, en última instància, "competència municipal", segons Reyes.

Les possibles multes als ajuntaments que no compleixen amb els topalls no són encara vigents avui. El Govern preveu que el règim sancionador entri en vigor la setmana que ve i l'ACA ha recordat que ja estan en marxa les subvencions per a obres de millora de la xarxa que poden sol·licitar els ajuntaments, un pas que pot estalviar-los la multa.

A banda, ha dit Reyes, l'ACA enllesteix l'aprovació d'una ordenança tipus de règim sancionador per posar-la a disposició dels municipis i que puguin fer-la seva i aprovar-la per multar els veïns que facin un ús excessiu de l'aigua. Avui només alguns ajuntaments disposen d'aquest tipus de normatives.

Peralada i Pedret, els municipis amb consum més elevat

Segons les dotacions mensuals a partir de les dades de les empreses subministradores, Peralada és el municipi amb el consum més disparat, amb 493 litres per habitant el juny del 2023. L’alcalde, Miquel Brugat, reconeix la gravetat de la situació, però matisa que des de l’ajuntament no tenen els mitjans per garantir el topall fixat de 200 litres: “Ja fa temps que som conscients de la sequera i prenem mesures com tancar el reg de jardins públics i les fonts ornamentals, però no han estat suficients per evitar la situació d’emergència.”, explica. I afegeix: “No disposem de prou personal per anar controlant habitatge per habitatge si els veïns fan un bon ús del recurs”.

A Peralada també hi ha el Club de Golf, que gasta molta aigua per regar els seus camps: “El golf està reconegut com a esport federat i funciona amb normalitat, perquè hi ha gent que s’hi dedica i hi treballa, aquí nosaltres no hi tenim competència”, conclou l’alcalde.

Brugat també defensa que els càlculs de l’ACA no reflecteixen el consum real de cada veí del poble: “No estem catalogats com a municipi turístic, però tenim una tipologia de població d’estrangers jubilats que viuen en cases grans, no estan empadronats al poble, fan ús de la xarxa d’aigua i fan pujar la mitjana”.

A Pedret i Marzà, un poble de menys de 190 habitants, també es queixen que les dades de consum (437 litres per habitant) no es corresponen amb la realitat del municipi: “Aquí tenim un centre de tractament de residus comarcals i l’ACA suma l’elevat consum de la planta al de la resta de veïns”, aclareix l’alcaldessa, Xènia Ijsselstein Berta.

Pel que fa a l'àmbit de Riudecanyes, a banda dels dos municipis del Baix Camp on es declararà l'emergència també quedarà del tot suprimit el reg agrícola que no sigui per mantenir els conreus llenyosos (com fruiters i vinya) amb vida. Els regants han criticat que no es declari el mateix estadi de restricció al pantà de Siurana, una decisió que la Generalitat assegura que no pot prendre perquè la gestió d'aquest recau en la Confederació Hidrogràfica de l'Ebre, que depèn del govern de l'Estat.

Quina és la situació a l'àrea de Barcelona?

Les pluges del maig i el juny van donar una treva molt petita a la situació del sistema Ter-Llobregat (el que abasteix l'àrea metropolitana de Barcelona) en els primers compassos de l'estiu. La millora lleu de les reserves, com les dels pantans de Sau i Susqueda, no permet, però, dibuixar encara un escenari del tot optimista. El sistema Ter-Llobregat, que es troba en situació d'excepcionalitat, té risc d'entrar en emergència cap a finals de novembre o desembre si abans no arriben les desitjades pluges, segons les previsions de l'ACA.

Reyes ha explicat que continuen monitorant molt de prop els embassaments de Sau i Susqueda, que estan connectats per poder transvasar aigua de l'un a l'altre com ja es va fer a la primavera, per garantir sobretot "la bona qualitat de l'aigua". La ubicació dels pantans, propers a comarques com el Ripollès i Osona, amb una forta activitat ramadera, obliga a extremar la vigilància, ha admès.