Límits a les aixetes dels hotels dels municipis que gastin més aigua durant tres mesos
El Govern deixa en mans dels ajuntaments el control del consum turístic perquè s'equipari al domèstic
BarcelonaAmb una temporada d'estiu incerta per endavant a causa de les (encara) baixes reserves als embassaments, el Govern posarà per primer cop restriccions de consum d'aigua al turisme. Ara bé, només ho farà si el municipi en què estan ubicats els establiments incompleix la nova dotació d'aigua permesa durant tres mesos consecutius. Via decret, la Generalitat ha modificat el pla de sequera i ara fixa per a cada habitació d'hotel els mateixos límits que hi ha per al consum domèstic: 115 litres en localitats en situació d'excepcionalitat; 100 litres per emergència o emergència 1, i 90 litres en fase d'emergència 2. Si no se sobrepassa la dotació, el llindar és recomanable, no obligatori.
Això vol dir que perquè la restricció afecti un municipi en fase d'emergència 1, com Barcelona, caldrà que el consum total de la localitat superi els 100 litres per persona i dia. Fonts governamentals subratllen que la modificació del pla no altera la dotació d'aigua en alta; l'aigua que rep cada ajuntament per cada ciutadà censat i estacional i que és de 200 litres per persona i dia. "Fins ara no es concretava el topall que podia utilitzar cada establiment i només es concretaven les limitacions en alta –ha explicat la portaveu del Govern, Patrícia Plaja–; ara s'introdueix de manera concreta el consum màxim per plaça". Amb aquest canvi, l'executiu vol que el consum turístic s'assimili al d'un ciutadà català, que ara gasta uns 100 litres al dia en estat d'emergència.
La supervisió del compliment dels llindars recau únicament en els ajuntaments, ja que els allotjaments s'abasteixen de les mateixes xarxes de subministrament que els domicilis i, si aquests hotels gasten més aigua de la que els és permesa, repercutirà en el consum total del municipi. En aquests casos, ha de ser el govern de torn qui, mitjançant l'ordenança municipal, multi l'establiment. "La Generalitat no té competències per multar-los; només a ajuntaments i operadors", expliquen fonts governamentals.
En aquest sentit, el decret modifica el règim sancionador i, a partir d'ara, es tindrà en compte un període trimestral consecutiu de la infracció (i no mensual, com fins ara), per "tenir en compte la tendència en l'evolució del consum". L'excés de despesa d'aigua lleu se sancionarà amb multes de fins a 10.000 euros; la greu, amb entre 10.000 i 50.000 euros; i la molt greu, amb fins a 150.000 euros.
Piscines com a refugis climàtics
El decret també permetrà omplir piscines públiques i privades sempre que els ajuntaments les censin com a refugis climàtics i s'obrin a la ciutadania per fer front a les altes temperatures de l'estiu. Els ajuntaments seran els encarregats de gestionar-ho i decidir quines piscines de comunitats de veïns, clubs esportius, hotels o càmpings es converteixen en refugis climàtics. Les escollides hauran de ser notificades a l'Agència Catalana de l'Aigua.
Amb les piscines públiques, els consistoris només hauran de fer la inscripció al cens, però en el cas que el servei formi part d'un complex hoteler, d'un càmping o d'una comunitat de veïns, haurà de negociar amb el propietari les condicions d'ús: l'aforament, si cal pagar entrada per entrar, en quins horaris estarà oberta, o si cal posar més socorristes. D'aquesta manera, un club esportiu podrà facilitar l'accés a un casal d'estiu. O una comunitat de veïns permetre'n l'accés a no residents. En cas que els propietaris privats d'alguna d'aquestes piscines es neguin a obrir-se al públic, no seran classificades com a refugis i no podran omplir-se. En general, les piscines de particulars no rebran aquesta consideració i, per tant, no es podran reomplir.
Dessalinitzadores privades
El Govern també ha introduït en el decret les condicions a partir de les quals es poden fer servir les dessalinitzadores mòbils de titularitat totalment privada, com demanaven els hotelers de Lloret. Aquesta eina no estava prevista quan es va elaborar el pla de sequera i, segons Plaja, no compromet la resta de recursos hídrics del sistema.
Tot i que ja se sabia que quedarien fora de les limitacions del pla de sequera, aquest dimarts l'executiu ha fixat que només es podran fer servir si es financen al 100% amb fons privats; si l'usuari té la concessió d'ús privat; si s'utilitza per a la seva activitat econòmica; si el propietari presenta un pla d'estalvi de consum d'aigua respecte al seu consum en situació de normalitat; si l'arribada d'aigua al punt d'utilització es fa amb un emmagatzematge mínim de set dies o arriba a la xarxa de distribució, i que, en cas que es constitueixi una comunitat d'usuaris, s'ofereixi l'entrada a explotacions agrícoles o ramaderes que tinguin dificultats en el subministrament d'aigua.
El vicepresident primer de l'Associació Catalana de Municipis (ACM), Jaume Oliveras, valora positivament el decret llei del Govern que preveu un canvi en el règim de sancions i reconeix la potestat dels ens locals de considerar en quins casos una piscina és un refugi climàtic.