Quin municipi gasta més aigua i quin n'estalvia més?

Després de mesos d'avisos que les pluges són insuficients per mantenir el cabal actual d'aigua a les aixetes, ha arribat el dia de les primeres grans restriccions per a la població que viu a la conca del Ter-Llobregat, uns sis milions de catalans, que a partir d'ara hauran de rebaixar el consum domèstic. El Govern preveu decretar en aquesta gran àrea de Barcelona i Girona l'estat de prealerta que limita a 210 litres per persona i dia, una xifra que, amb les dades de l'octubre, sobrepassen 91 municipis dels 202 que entren en aquesta nova fase prevista al decret de sequera, el que suposa el 45% del total.

Tot i que gairebé totes les localitats han fet els deures dictats per l'Agència Catalana de l'Aigua (ACA) i han aconseguit reduir el consum en l'últim any, encara n'hi ha que excedeixen els topalls, no només dels 210 litres que es marquen amb el nou estat de prealerta, sinó també dels 230 que s'han permès fins ara. El cas de Matadepera destaca perquè és l'únic municipi que ha obviat les consignes de l'estalvi i en realitat ha gastat cada mes més aigua que l'anterior des del novembre del 2022. En l'últim registre se situa en 468 litres diaris, molt lluny dels topalls, però no és la campiona del malbaratament d'aquest líquid escàs.

Cinc municipis més, juntament amb la localitat vallesana, tenen un consum superior als 400 litres per persona i dia: Riudellots de la Selva (665 litres), Torrent (500), Pacs del Penedès (498), Vilobí del Penedès (451) i Begur (409). N'hi ha 14 més que en gasten més de 300: Abrera (369, amb dades de setembre), Olivella (367), Canyelles (346), Vallromanes (348), Torrelles de Foix (334), Sant Iscle de Vallalta (339), Castellví de Rosanes (318), Castellfollit del Boix (311), Cubelles (308), Lloret (304), Sant Pol de Mar (304), Caldes de Malavella (303), Sant Vicenç de Montalt (302), Sant Esteve Sesrovires (302), Subirats (302) i Cassà de la Selva (302).

Aquests municipis tenen en comú que són de renda alta (Matadepera, a la primera del rànquing de veïns més rics), un elevat parc de segones residències, i una gran abundància d'urbanitzacions amb cases unifamiliars amb piscines i grans jardins particulars que en molts casos els propietaris han continuat atenent com si no hi hagués la pitjor sequera que es recorda a Catalunya, després de tres anys de pluges per sota de la mitjana que han deixat els embassaments pràcticament buits.

Per contra, tots els municipis de l'àrea metropolitana de Barcelona, tant de la primera com de la segona corona, han fet un esforç per reduir els consums i encapçalen el llistat dels grans estalviadors, fins i tot per sota dels 200 litres al dia, una quantitat que supera amb escreix els 100 litres mínims de la dignitat que marca l'OMS. A ciutats com Barcelona, Badalona, Sant Boi, Cornellà, Terrassa, Sabadell, Vilafranca del Penedès o Vilanova i la Geltrú han escoltat els consells i han tingut cura a l'hora de tancar l'aixeta.

De la mateixa manera que hi ha els grans consumidors, hi ha un llistat de 18 municipis que s'ho pensen dos cops a l'hora de malbaratar l'aigua i han reduït el consum a menys de 150 litres per persona i dia. Són la gran majoria, localitats amb població de rendes baixes amb un teixit urbà d'edificis amb pisos. Destaquen els 93 litres que marca el registre de Sant Fruitós de Bages, seguits dels 103 de Martorelles, 125 de Badia del Vallès i Vallfogona i 131 de Santa Coloma de Gramenet. Per darrere d'aquests grans estalviadors se situen Castellbisbal (135), Santa Maria de Martorelles (140), Mataró (140), la Llagosta (141), Llagostera (141), Olius (141), Caldes d'Estrac (143), Sant Climent de Llobregat (145), Parets (147), l'Hospitalet (147), Pallejà (148), Salt (148) i Viladecans (150).