Dos dies de pluja no eviten que les restriccions per la sequera s'hagin d'ampliar

BarcelonaLes celebrades pluges d'aquest pont del Primer de Maig han estat una treva que només ha servit per maquillar la sequera al país, tal com explicava Miquel Bernis a l'ARA dilluns. Malgrat això, l'aigua ha estat molt benvinguda no només als boscos, sinó també als embassaments, que han guanyat uns dos hectòmetres cúbics d'aigua, una quantitat que equival a reserves per a unes dues setmanes, segons els càlculs de l'Agència Catalana de l'Aigua (ACA). El petit respir dona "un marge", però caldria que aquesta situació s'anés repetint durant tot el mes de maig perquè pogués plantejar-se un canvi en les previsions que allunyés el risc d'entrar en emergència després de l'estiu, segons ha recalcat el director de l'ACA, Samuel Reyes.

De fet, tot i el respir en forma de pluja i la previsió que pugui repetir-se el cap de setmana que ve, les restriccions per la sequera a tot el país es continuen ampliant. "En dos dies no podem desfer el dèficit de trenta mesos", avisa el director de l'ACA. Per això, la situació d'excepcionalitat i les restriccions que fins ara afectaven 224 municipis (inclosos aquí tots els de l'àrea metropolitana de Barcelona i l'àrea de Girona i el seu litoral) s'ampliaran gairebé a mig miler (495). El Govern ha decidit que set noves àrees de les conques internes que estaven en alerta passin a l'excepcionalitat, i això amplia les restriccions a un total de sis milions d'habitants i deixa bona part del país a l'avantsala de l'emergència per una situació hídrica crítica.

A la pràctica, les mesures que adopten els municipis en excepcionalitat són topalls de consum de 230 litres d'aigua per habitant i dia, així com retallades en els usos agrícoles de l'aigua del 40%, d'un 15% en el cas de la indústria i també restriccions més dures en l'àmbit lúdic, entre altres.

Pel que fa a les conques de l'Ebre, gestionades per l'Estat i que es regeixen per altres indicadors, la situació és igualment greu i les males notícies s'han precipitat les últimes setmanes. La Confederació Hidrogràfica de l'Ebre (CHE) ha declarat la situació d'excepcionalitat per la sequera a la conca del Segre i, malgrat no haver dictat en aquest cas restriccions als municipis, sí que s'ha arribat a una situació dramàtica per a l'agricultura: el Canal d'Urgell, que alimenta 70.000 hectàrees, ha tancat per primer cop en 160 anys d'història i el Segarra-Garrigues rega a mínims perquè no morin els arbres i ja ha renunciat a la collita.

Una pluja benvinguda però insuficient

Les precipitacions del pont del Primer de Maig han servit, això sí, per frenar la tendència a la baixa que s'observava als embassaments de les conques internes (sobretot als del sistema Ter-Llobregat), que ara mateix estan al 25% de capacitat de mitjana. El director de l'ACA no ha descartat que els dos hectòmetres més que han guanyat els pantans siguin una mica més quan s'acabi escorrent l'aigua que ha caigut els últims dies i que no queda retinguda als boscos assedegats després de tants mesos. Les pluges de dissabte i diumenge van caure sobretot a les capçaleres del Ter i el Llobregat, que estaven sota mínims, mentre que dilluns van ser les comarques del Vallès i el Maresme les que van rebre més litres.

En tot cas, per allunyar el fantasma de l'emergència per sequera farà falta molt més. Reyes ha apuntat que cal una pluja més o menys constant, però sense que caigui amb violència i de cop. "Hi ha la preocupació que aquí no sap ploure", ha dit fent referència a l'activació de l'Inuncat el cap de setmana passat en la primera aparició de la pluja després de molts mesos. Si no es produeix l'escenari d'un maig plujós, la perspectiva és que l'emergència per la sequera i les restriccions ja domèstiques arribin a finals d'estiu, al setembre.

El que de moment no s'han activat són les sancions als municipis que ja estan amb restriccions, però no les compleixen. El tema de la moratòria, que estan negociant els grups polítics, fa que el Govern no vulgui encara pitjar aquest botó. "Si hi ha marge per a un acord amb els municipis i el Parlament, podríem esperar un mes sempre recordant-los les dotacions que estan fent perquè prenguin mesures", ha dit el director de l'ACA en la roda de premsa posterior al consell executiu. Malgrat tot, Reyes ha volgut insistir que es treballa amb els ajuntaments en les mesures de suport i la línia de subvencions de 50 milions perquè puguin fer millores i actuacions i complir amb els consums establerts.

Tres embassaments menys per apagar focs

Globalment, ha insistit el director de l'ACA, les pluges han estat positives per humitejar el terreny i rebaixar l'elevat risc d'incendi en què està Catalunya abans que hagi començat oficialment la temporada de calor. La temporada es preveu complicada per la combinació d'altes temperatures i sequera. De moment, l'estat dels embassaments ja obliga els Bombers de la Generalitat a descartar-ne tres per abastir els avions bombarders en cas d'incendi: ni Sau, ni la Llosa del Cavall ni la Baells tenen prou aigua per a aquesta campanya d'estiu. Això pot comportar que augmenti el temps entre descàrregues i pot comportar "una pèrdua d'efectivitat" en l'extinció de determinats focs, segons ha admès la portaveu del Govern, Patrícia Plaja.

A banda dels embassaments, ha ressaltat, hi ha 1.631 punts de recàrrega a tot el país on poden acudir els efectius dels Bombers en casos d'incendis forestals. De moment, des de principi d'any Catalunya ja ha registrat un 16% més de focs de vegetació que l'any passat i un 60% més que el 2021, malgrat que encara no ha començat l'estiu. De fet, el Govern ha decidit allargar la campanya de màxima alerta pels incendis (que comenci l'1 de juny i s'allargui fins al 30 de setembre, és a dir, començarà quinze dies abans i s'acabarà quinze dies després) i avançar l'arribada dels efectius de reforç amb què compten els Bombers per fer front a la temporada: 22 mitjans aeris en total.

El pla de prevenció d'incendis preveu invertir 20 milions d'euros aquest any i triplicar els recursos a tres anys vista (74 milions fins al 2025). Entre les mesures, es proposa augmentar els ajuts per netejar finques forestal privades, també dotar de més recursos (+25%) els ajuts en el cas de terrenys públics i feines de prevenció dels ajuntaments. Es vol millorar la planificació i avançar en les infraestructures de prevenció d'incendis com ara els perímetres de protecció prioritària en entorns com ara urbanitzacions.