La gran sequera

Samuel Reyes: "Hi ha marge per estalviar 20 litres d’aigua per persona i dia"

Director de l'Agència Catalana de l'Aigua (ACA)

BarcelonaLa sequera és un dels principals problemes que afronta ara mateix el país. Repassem amb el director de l'Agència Catalana de l'Aigua (ACA), Samuel Reyes, el present i futur més immediat que dibuixa la gravetat de la crisi hídrica.

Avui estem en un estat d’excepcionalitat i es preveu que entrem en emergència (la fase més greu) a principis de setembre. ¿La pluja dels últims dies canvia les previsions?

— No gaire. Amb els indicadors que tenim, veiem que fins al setembre no baixarien prou els embassaments per entrar en emergència. Les pluges d’aquests deu dies han anat bé i es preveu que plogui tot el mes de maig, però això podria fer, en tot cas, que endarreríssim dues o tres setmanes l’emergència.

Què significa per als consumidors l'entrada en emergència?

— Més reduccions [de consum] a casa en zones urbanes i per a les activitats econòmiques.

Cargando
No hay anuncios

¿Reduccions vol dir talls o reduir la pressió de l’aixeta?

— Bàsicament són aquestes dues alternatives, sí. La pressió és molt important perquè en comptes de talls el que permetria és limitar el cabal quan obríssim l’aixeta i això vol dir que consumiríem un 20% o un 30% menys. Això sí, s'hauria de mirar que l'aigua arribés bé a totes les edificacions. Des de l'ACA volem fer una línia de subvencions per als municipis per posar reguladors de pressió perquè puguin jugar millor, sectoritzar l’aigua, etc.

En una ciutat com Barcelona, ¿abaixar la pressió és possible? ¿L'aigua arribaria a l'àtic d’un edifici alt, per exemple?

— Això ho sap l’empresa que gestiona l’aigua, en aquest cas Aigües de Barcelona. De tota manera, confiem que amb totes les inversions que s’estan fent l’emergència es pugui endarrerir i, si no, que reduint el consum puguem evitar que hi hagi talls i restriccions.

¿Hi ha marge per reduir el consum, que ja ha baixat molt en l'àmbit domèstic en els últims deu anys?

— Fem un bon ús de l’aigua, és cert. La mitjana a l’àrea de Barcelona podria estar entre els 100 i els 110 litres per persona i dia, però segur que hi ha gestos que permeten estalviar més.

Cargando
No hay anuncios

Per exemple?

— Un de clau és la cisterna del vàter, que té doble polsador i que sobretot moltes vegades s’ha utilitzat com una paperera. Llancem un paper, ens moquem i estirem la cadena. Fent això gastem sis litres d’aigua cada cop. També hi ha el fet de no deixar l’aixeta oberta, ja sigui de la dutxa mentre ens ensabonem o a la cuina quan ensabonem els plats.

I quin marge veu possible reduir?

— 20 litres ho veig assumible, però crec que podríem arribar als 90 litres per habitant i dia.

Cargando
No hay anuncios

I dels turistes, quines dades tenen sobre el seu consum?

— Estem creant la Taula Nacional de l’Aigua per fer un debat en profunditat sobre l’aigua i posar les dades sobre la taula, totes. Molts cops depèn, per exemple, de la categoria de l’hotel on s’allotgen, no tant pel que gasta el turista directament sinó pels serveis associats: cada quant canvien les tovalloles, per exemple.

Un estudi recent de l’Institut d’Estudis Regionals i Metropolitans de Barcelona assegurava que precisament en els hotels de cinc estrelles un turista gastava cinc vegades més aigua.

— Sí, parlava d’uns 500 litres per persona i dia, mentre que els hotelers parlen d’uns 300. És un volum molt gran, realment, però cal tenir en compte que molts establiments ja prenen mesures: bugaderies que reutilitzen aigua o cartells on demanen que si no vols que et canviïn la tovallola, no la llencis a terra, per exemple.

Algú pot pensar que no s’actua abans declarant l’emergència justament per salvar els turistes de les restriccions.

— No és així. El pla especial de sequera justament té en compte tots els consums i, si vam entrar al març en excepcionalitat i normalment estem sis mesos en cada estadi, doncs és matemàtic que entrem en emergència al setembre. És com una predicció: si no plou, ja sabem quina és la corba de baixada que faran els embassaments.

Cargando
No hay anuncios

Parlant de consums, ¿sabem ara com ara quants municipis no estan complint amb els màxims fixats?

— Al voltant d’un 30% dels municipis de les conques internes, uns 200, no estan al límit que els pertoca. Quan ho detectem, enviem cartes i preguntem quines mesures estan prenent. Tot això, ara ho acompanyem amb una línia de 50 milions de subvencions per millorar infraestructures, sectoritzar, instal·lar reguladors de pressió. Fins i tot hi ha algun municipi que ha detectat que un veí consumeix massa aigua i li ha instal·lat un aparell que regula l’entrada al comptador perquè no pugui gastar tant.

El problema és que no es pot multar els municipis.

— No. El Parlament ha decidit endarrerir l’aplicació del règim sancionador fins que traguem la línia d’ajudes per als municipis. Ha de ser un règim dissuasiu, una manera perquè tothom faci els deures i siguem solidaris.

Hi ha ajuntaments que es queixen que els és difícil complir amb els topalls, que els falten eines, tenen les xarxes envellides, amb fuites.

— En alguns casos és veritat. Podem trobar dues tipologies de municipi i per això les sancions seran completament diferents. Municipis que tenen xarxes impecables que fan un consum excessiu i d'altres amb moltes fuites i una situació més complexa on caldrà fer obres.

Cargando
No hay anuncios

¿I no li genera frustració pensar que hi ha qui ho podria estar fent bé i vostè no té una mesura coercitiva per fer-li complir el topall en un moment tan crucial?

— Bé, s’aplicarà un cop es publiqui l’ordre de subvencions. També ens està anant bé tenir aquest marge perquè encara hi ha una cinquantena de municipis que no han passat les dades i no tindria sentit sancionar qui s’excedeix i no qui no sabem què està consumint.

Un element del qual s’ha parlat moltíssim, les piscines. Com queda tot això?

— Per als que no buiden la piscina en tot l’any cap problema, el reompliment està permès en excepcionalitat. Vam introduir un canvi perquè en aquesta situació es poguessin omplir les piscines públiques o d’ús comunitari o grupal, és a dir, les que no són privades. A l’estiu, amb la calor és bàsic comptar amb aquests refugis. També és important valorar el que es consumeix: al final omplir una piscina municipal pot ser com omplir 2.000 piscines privades però l’ús és molt més pràctic. I si després tots complim i reduïm consums a casa potser ni es notarà en el consum global.

Cargando
No hay anuncios

Vostè està preocupat?

Pateixo, sí, perquè parlem molt de l’aigua des d’un punt de vista urbà, domèstic, que és sobretot el que protegeix la llei, però a l’ACA veiem totes les problemàtiques: pous que s’han eixugat, que no es pot regar a l’agricultura, que no sabem si sobreviuran els arbres… Sabem que l’aigua que hi ha és aquesta i que la consumim d’aquesta manera. Pot arribar el dia que sapiguem que si no plou l’aigua pot acabar-se, i això ho hem d’evitar. Si ens bevem tota l’aigua de cop, no en tindrem.

Avui la gran alarma la tenim al camp. Hem vist retrets creuats entre la Generalitat i l'Estat, però què es pot per rescatar el sector, que travessa dificultats?

— Aquí hem de separar les conques internes, gestionades per l’ACA, de la conca de l’Ebre, que gestiona l’Estat i el 95% de l’aigua de la qual té un ús agrícola. A les conques internes aquest percentatge és del 25% i això ja ho diu tot: les restriccions als usos urbans a Lleida no ajudaran a regar, però, en canvi, l’estalvi a l’àrea de Barcelona sí que ajudarà a regar fora d’aquest àmbit metropolità. Està claríssim que s’ha de modernitzar el canal d’Urgell i el que esta demanant la Generalitat és que els diners que haurien de posar els regants els aporti l’Estat. A les conques internes ja hem treballat molt colze a colze amb els pagesos, sobretot al Baix Ter, pactant desembassaments, però esclar, hem de garantir l'abastament d’aigua i per això dic que tot el que estalviem a casa serà aigua que podrà anar a l’agricultura, la ramaderia o les activitats industrials.

Cargando
No hay anuncios

Aquesta setmana han presentat el nou pla de gestió de l’aigua: 2.400 milions i l’objectiu de produir un 30% més de nova aigua per pal·liar futurs dèficits. Però i el consum, s'ha de reduir? Quin és l’objectiu que es marquen?

— El que hem de fer és substituir. Ara utilitzem el que anomenem molta aigua natural (la que passa per rius, surt de pous i és als embassaments) per regar carrers, jardins. A la costa hi ha moltes depuradores d’aigües residuals que aboquen l’aigua al mar. El que proposem és que amb els tractaments avançants, aquesta aigua es pugui destinar a aquests usos i que la natural quedi per a aigua de boca [per beure].

El pla preveu noves dessalinitzadores. ¿Serà suficient tot això pensant en un horitzó 2050?

— El que sabem és que en aquest horitzó hi haurà una reducció del 18% de les precipitacions, de l’aigua disponible. Nosaltres ara planifiquem cada sis anys, és a dir, ara tenim un escenari 2027, i així anirem avançant. Volem potabilitzar el Besòs, regenerar molta més aigua, i haurem d’anar veient com evoluciona la indústria i els usos urbans, amb ordenances com la de Sant Cugat del Vallès, que fa que als nous edificis l’aigua de la pica i de la dutxa vagi a un dipòsit, es tracti i després s’usi per omplir la cisterna del vàter.

¿Totes les obres previstes poden pagar-se sense encarir el cànon que paguen els ciutadans?

— El cànon, realment, és una part petita de la factura de l’aigua, i tot i això ens permet fer moltíssimes obres. A banda, però, tenim més de 500 milions d’euros ja programats en inversions, hem rebut de l’Estat 220 milions d’euros per fer la dessaladora de la Tordera, a més de fons Feder o fons europeus Next Generation. Avui destinem 35 milions a pagar la factura de l’electricitat de 547 depuradores i estem posant plaques fotovoltaiques que ens faran abaixar la factura. Aquí l’important no és que els ciutadans paguin més sinó que tothom pagui.

Cargando
No hay anuncios

Està pensant en el frau? El tenen comptabilitzat?

— És una dada incerta, molt difícil de saber, però saps que existeix el frau perquè el vas descobrint. Això afecta l’ACA i els operadors. Treballem per poder verificar tot l’ús de l’aigua i que tota es pagui perquè és un bé comú a protegir. Amb les crisis arriben els conflictes, i si ho tenim tot regularitzat, molt millor.