282 municipis només tenen pous o mines per fer front a la sequera

BarcelonaFa més de sis mesos que deu camions cisterna arriben diàriament a Sant Feliu de Codines (Vallès Oriental) per tal de garantir l’abastament d’aigua potable a tota la població. Del juliol al desembre del 2023 se’n van necessitar un total de 625, que van portar 17.511 m³ d’aigua. El municipi no està connectat a la xarxa d’Aigües Ter-Llobregat (ATLL), sinó que depèn totalment de l’aigua que li proporcionen les seves pròpies captacions. Fins a aquest estiu havien estat suficients per assegurar el consum d’aigua dels veïns, però la manca històrica de precipitacions ha portat el poble a una situació límit, ja que aquests recursos s’han esgotat. “Cada vegada podem treure menys aigua dels pous. No aconseguim cobrir la demanda”, explica l’alcalde del municipi, Pol Cabutí. És per això que la solució “d’emergència” que han trobat és recórrer als camions cisterna, els quals tenen un cost d’entre 3.500 i 4.000 euros diaris. Aquest és un escenari que es repeteix, en menor o major mesura, arreu del territori, ja que a les conques internes de Catalunya hi ha 281 municipis més que s’autoabasteixen amb captacions pròpies, com ara pous o mines subterrànies.

Amb caràcter general, acostumen a ser municipis que tenen un pou de titularitat municipal (també derivacions de riu o basses) que sol estar connectat a un sistema de potabilització que fa que l’aigua sigui apta per al consum humà. Formen part de les unitats d’explotació d’Anoia-Gaià (amb 37 municipis), la capçalera del Ter (amb 63 municipis), la capçalera del Llobregat (23 municipis), l’Empordà (43 municipis), el Llobregat Mitjà (34 municipis), Prades-Llaberia (22 municipis) i la Serralada Transversal (59 municipis). Això no vol dir que tots es trobin en una situació tan crítica com la de Sant Feliu de Codines, però segons Jesús Vargas, investigador de la Universitat de Màlaga i membre de l’Observatorio Ciudadano de la Sequía, “els municipis que només s’abasteixen d’aqüífers són molt més vulnerables” que “aquells que estan connectats a grans sistemes d’abastiment superficial”. Des de l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) coincideixen que en períodes de sequera extrema com el que estem vivint, molts municipis amb captacions pròpies i vulnerables “poden tenir problemes d’esgotament de reserves”.

En fase d’excepcionalitat hídrica

Amb una única excepció, aquests municipis es troben en situació d’excepcionalitat hidrològica, o sigui, han de limitar el seu consum a 230 litres per habitant i dia (en emergència aquest topall és de 200). Això s’explica, d’una banda, perquè aquestes set unitats d’explotació en les quals s’inclouen es fixen pel llindar de pluviometria (pluja acumulada), que és un indicador diferent del dels embassaments com el Ter-Llobregat o el Darnius-Boadella. Mentre que aquests darrers depenen de la disminució de les reserves d’aigua, l’indicador de pluviometria compara un determinat episodi de pluges amb la sèrie pluviomètrica històrica d’un mateix indret. D’altra banda, perquè per determinar la fase del Pla de Sequera en la qual es troben els municipis s’aplica un criteri comú en funció de la pluviometria a tota la unitat d’explotació. Per tant, tot i que hi pot haver municipis amb una problemàtica més greu, el valor global de la unitat pesa més. “S’ha d’analitzar cas per cas. Hi ha municipis que poden tenir problemes dins d’una unitat, i altres que no”, expliquen des de l’ACA.

Aquest és el cas de Vallirana (Baix Llobregat), situat a 25 km de la capital catalana: tot i que forma part de la unitat Anoia-Gaià, que està en situació d’excepcionalitat, va declarar l’emergència hidrològica el 13 de novembre del 2023. “Ens autoabastim de l’aigua dels pous que tenim al municipi, però aquests pous van minvant. És per això que en el seu moment vam demanar declarar l’estat d’emergència”, expliquen des del municipi. Sant Feliu de Codines —que forma part de la Capçalera del Ter—, s’ha emmirallat en aquesta situació, i explica a l’ARA que ha sol·licitat a l’Agència Catalana de l’Aigua que declari l’emergència al municipi. “Barcelona ha entrat en emergència abans de portar aigua amb vaixells, i nosaltres és com si ja ho estiguéssim fent”, diu Cabutí.

Connexió a les grans xarxes

Paral·lelament, tots dos municipis també treballen per connectar-se a la xarxa d’ATLL, però reconeixen que es tracta d’una mesura a “mitjà-llarg termini”. En canvi, aquesta és una fórmula que podria veure els seus fruits en els pròxims mesos a l’Espluga de Francolí (Conca de Barberà), tot i que en aquest cas es connectaria a la xarxa del Consorci d’Aigües de Tarragona. Les obres està previst que s'acabin aquest estiu, però fins aleshores —i des del 2022— han de recórrer a l’aigua dels camions cisterna, que arriben diàriament al municipi. Sense anar més lluny, la setmana del 5 de febrer van arribar 60 camions al llarg de la setmana, que van tenir un cost de 10.986 euros. A aquests també se suma una mesura més dràstica, els talls d’aigua des de les 8 de la tarda fins a les 10 del matí. “Al municipi moltes cases tenen dipòsits, hi ha gent que ja està preparada perquè havíem patit episodis d’escassetat de manera puntual en anys anteriors. Però també hi ha veïns que han hagut de canviar la seva rutina”, expliquen fonts municipals.

Com demostren els casos de Vallirana o Sant Feliu de Codines, els municipis més vulnerables han hagut de posar fil a l’agulla per recuperar l’equilibri hídric i assegurar una necessitat bàsica: que tota la població tingui aigua potable. A més dels camions cisterna, la principal mesura que han pres a curt termini és explorar noves captacions d’aigua —és a dir, obrir nous pous—, però també reduir la pressió de l’aigua, reparar fuites i millorar l’eficiència de la xarxa, digitalitzar el sistema de comptadors d’aigua, aplicar l’ordenança d’usos d’aigua o impulsar campanyes de conscienciació per reduir l’ús domèstic. “Són petites accions que hem d’anar fent per poder subsistir. Mai havíem viscut aquesta situació de manera tan prolongada i intensa”, reconeixen des de l’Espluga del Francolí. “La situació és complicada. Ara com ara, només podem resar que plogui o obrir nous pous per intentar agafar més aigua”, lamenten des de Vallirana.

Ajudes per garantir l’abastament

Per tal de mitigar l’impacte de la sequera als municipis més vulnerables, l’ACA ha destinat entre 2022 i 2023 prop d’1,3 milions d’euros a través de 59 ajuts per al transport d’aigua en vehicles cisterna i l’execució d’actuacions d’emergència, com obertura de pous i connexions de xarxa a escala local. Aquestes ajudes oscil·len entre el 30% i el 95% del cost total, en funció de la població censada, amb un límit de 100.000 euros. L’Espluga de Francolí (100.000 euros), Castellcir (100.000) o l’Alforja (85.054) —on des d’aquest hivern s’abasteixen amb un camió cisterna diari— són les entitats locals que es basen en el llindar de pluviometria que han rebut més ajuts. A Castellcir, des d’on fa dos anys s’abasteixen diàriament amb tres o quatre camions cisterna, també han hagut de buscar noves captacions: “Encreuem els dits que aquest pou que estem construint funcioni. Haver de portar tants camions no és la solució”, expressa una veïna del municipi. Des de Sant Feliu de Codines, on aquest divendres han iniciat els treballs de sondeig d’un nou pou, comparteixen aquesta opinió: “Dependre de camions cisterna no és sostenible, ni a nivell econòmic, ni ambiental, ni logístic”, remarca l’alcalde.