Els 1,5 °C d’escalfament global ja són a tocar

BarcelonaJa fa mesos que les dades ho apuntaven, però acabat l’any ja es pot dir amb total certesa: el 2023 ha sigut amb diferència l’any més càlid que s’hagi mesurat mai al planeta. La temperatura mitjana de la Terra s’ha situat 1,48 °C per sobre de la referència del període preindustrial (1850-1900), a tocar ja, per tant, d’un llindar molt rellevant: el dels 1,5 °C.

Aquest llindar es podria superar ja acabat el mes de gener o el mes de febrer per a un període de dotze mesos, segons el resum climàtic anual fet públic aquest dimarts pel grup d’experts del programa Copernicus de la Unió Europea.

La temperatura global del 2023 ha superat per una diferència substancial (0,17 °C) l’anterior any més càlid fins al moment, el 2016. Cada dia de l’any la temperatura del planeta s’ha situat més d’1 grau per sobre del nivell preindustrial, i durant dos dies de novembre es va arribar a superar el llindar dels 2 graus. "Aquest any ha estat molt excepcional climàticament, juga en una lliga pròpia, fins i tot si se'l compara amb altres anys molt calorosos", advertia en roda de premsa el director del servei de Canvi Climàtic de Copernicus, Carlo Buontempo.

L’excepcionalitat de l’any 2023 es va començar a manifestar a principis de juny, quan la temperatura mitjana del planeta va superar durant uns quants dies consecutius els 1,5 °C. A partir de llavors aquest llindar s’ha anat superant amb freqüència, fins al punt que gairebé en un 50% dels dies de l’any s’ha excedit.

El detonant més important d’aquest augment de la temperatura del planeta ha sigut la increïble pujada de la temperatura oceànica. És cert que aquest 2023 ha començat un episodi del Niño, un fenomen que dispara la temperatura del Pacífic, però segons els experts de la Unió Europea no és plausible pensar que aquest fenomen sigui el principal responsable de l’escalfament general dels oceans, i en particular de l’Atlàntic Nord.

Les diferents onades de calor marines registrades enguany al Mediterrani, a l’Atlàntic Nord, al Carib, a l’oceà Índic i al Pacífic podrien tenir a veure més aviat amb calor emmagatzemada en aigües profundes d’aquests oceans.

Més enllà de les dades oficials de Copernicus, hi ha una altra explicació que és compartida per diferents investigadors i que té a veure amb el desequilibri energètic del planeta. El balanç d’energia del planeta és la diferència entre l’energia que ens entra a través del sol i les diferents maneres com aquesta energia retorna cap a l’espai. Segons alguns experts com l’investigador nord-americà James Hansen, aquest balanç és més explicatiu de l’escalfament global que la dada de la temperatura mitjana.

Durant els últims mesos aquest indicador ha fet un salt brusc. Bona part d’aquest augment d’energia que absorbeix el planeta se’l queden els oceans, fet que podria explicar en part la pujada, molt notòria, dels últims mesos.

Tot i que el planeta està a punt de superar el llindar dels 1,5 °C d’escalfament global, una de les línies vermelles fixades pels països signants de l’Acord de París del 2016, això no vol dir que l’acord s’estigui ja a punt d’incomplir. El pacte estableix una mitjana de 20 anys com a referència per a la superació d’aquest llindar, i no pas de dotze mesos.

Segons un càlcul fet pel mateix programa Copernicus, seguint aquest criteri els 1,5 °C d’escalfament global se superarien el febrer del 2034 si segueix el ritme d’escalfament global actual. Prova de l’acceleració de l’escalfament global és que fa cinc anys aquest horitzó se situava a la tardor del 2037, i fa deu anys l'abril del 2044.

Mentrestant, l’augment de gasos d’efecte hivernacle a l’atmosfera ha seguit al ritme d’anys anteriors. El 2023 la concentració de CO₂ ha arribat a 419 parts per milió, el valor més alt mai registrat, sense que s’hagi notat cap descens en el ritme en què aquest gas ha anat augmentant en els darrers anys.

"Els extrems que hem observat durant els últims mesos proporcionen un testimoni dramàtic de com estem d'allunyats del clima en què es va desenvolupar la nostra civilització. Això té conseqüències profundes per a l'Acord de París", ha advertit també Buontempo, que ha cridat a "descarbonitzar urgentment l'economia" al mateix temps que "s'utilitzen les dades i el coneixement climàtics per preparar-nos per al futur".