Les xifres de la rifa de Nadal: cada català compra entre dos i tres dècims
Lleida, per l'efecte de Sort, és la segona demarcació que més ven a tot l'Estat, mentre que Girona i Tarragona es troben a la cua. Hisenda, sense jugar-hi, hi guanyarà segur
BarcelonaEl proper dimarts 22 de desembre el Teatro Real de Madrid tornarà a acollir un dels sortejos de loteria més populars que existeixen a l'Estat, quan durant prop de tres hores i mitja els famosos nens de Sant Ildefons repartiran sort un cop més. Sense fer cap símil electoral amb un sorteig que se celebrarà dos dies després de les eleccions, la grossa va tocar l'any passat prop de la seu del PP al carrer Génova de Madrid, tot i que Catalunya va captar bona part dels altres premis, especialment en el cas de l'Hospitalet de Llobregat.
És impossible saber on s'obriran les ampolles de cava aquest any, però sí que hi ha una certesa absoluta, i és que Hisenda, sense jugar-hi, tornarà a endur-se un bon pessic. És així perquè tots els premis superiors a 2.500 euros tributaran un 20% de forma automàtica. El ministre Cristóbal Montoro va aprovar aquest impost perquè entrés en vigor el gener del 2013. En principi havia d'estar en vigor només dos anys, per mirar de combatre el dèficit, però la realitat és que sembla que aquest impost ha vingut per quedar-se. Els venedors de loteria han demanat al nou govern espanyol que el suprimeixi, però és difícil renunciar a uns ingressos que, gràcies als diferents sortejos que se celebren durant tot l'any, superen els 450 milions d'euros recaptats.
Deixant de banda anuncis televisius més o menys polèmics, les 160 sèries dels 100.000 números que es posen a la venda durant la rifa de Nadal suposen una emissió equivalent a 3.200 milions d'euros. El 70% –uns 2.240 milions– està reservat per als premis però, a la pràctica, no es venen tots els dècims i, lògicament, tampoc es reparteixen tots els diners. En cas que no fos així i es compressin tots el bitllets, l'Agència Tributària ingressaria 400 milions d'euros i, per tant, la quantitat efectivament repartida seria notablement inferior a aquest 70%.
La probabilitat de rebre algun dels 24,48 milions de premis que hi ha previstos s'apropa al 5%, mentre que la probabilitat de rebre el reintegrament puja al 9,99%. Lluny de mites, preferències i supersticions, tots els números que hi ha al bombo tenen exactament la mateixa possibilitat de ser premiats. Ara bé, durant els més de dos segles de sortejos de Nadal que s'han fet a la història, el 5 ha sigut la terminació més repetida –fins a 32 vegades–, enfront de l'1, que és la que menys vegades ho ha fet.
Quins són els números amb més sort?
D'estadístiques i comparacions n'hi ha per a tots els gustos. Per exemple, els números 15.640 i 20.297 han sigut agraciats amb la grossa dues vegades cadascun; en quatre ocasions el primer premi ha acabat en tres xifres iguals –444, 888, 666 i 999–; o bé el 85 ha sigut la terminació més repetida, concretament set vegades.
Amb el dubte sobre quants dècims es vendran aquest any –l'any passat les vendes van augmentar un 4,64% a tot l'Estat i un 2,58% a Catalunya–, i amb la certesa que tant la grossa de Nadal como la Grossa de Cap d'Any poden conviure sense problemes, la realitat és que les demarcacions catalanes concentren una dualitat curiosa. Per una banda, i gràcies a l'efecte de Sort, Lleida és la segona demarcació de l'Estat que més loteria ven –127,36 euros per habitant l'any passat–, només per darrere de Sòria –195,6 euros–, mentre que Girona i Tarragona són dues de les que menys venen –al voltant de 35 euros per persona–, només per davant de Cadis, Huelva, Illes Balears, Las Palmas, Badajoz, Ceuta i Melilla.
En tot cas, una cosa és la loteria venuda i l'altra la que es consigna en les administracions habilitades. A Catalunya van vendre's l'any 2013 un total de 359,7 milions, l'any passat la xifra va pujar lleugerament fins als 369 milions i ara està per veure quant es vendrà aquest 2015 del total de 428 milions que s'han consignat –una xifra similar a la de fa un any–. Són xifres molt superiors a les del sorteig de la Grossa de Cap d'Any, però que també demostren que a Catalunya es juga menys que a la mitjana de l'Estat, on sobresurten més Castella i Lleó i la Rioja.
En aquest degoteig de premis al llarg de la història, només les demarcacions de Tarragona, Zamora i Àvila no han repartit mai la grossa. La ciutat de Barcelona ho ha fet 40 vegades, només per darrere dels 76 cops que ho ha fet Madrid. Sort, Vic, Sant Quirze del Vallès, Igualada, Castelldefels, Ripollet, Cerdanyola del Vallès i el Prat de Llobregat són altres municipis catalans que també han repartit part de la grossa al llarg d'aquest segle XXI.
Els orígens de la grossa
Els orígens de la rifa de Nadal cal buscar-los a les Corts de Cadis de 1811, on en plena Guerra del Francès –a Catalunya– o Guerra de la Independència –a Espanya– va aprovar-se aquesta mesura com una manera "d'augmentar els ingressos de l'erari públic sense perjudici dels contribuents". La primera grossa de Nadal va ser l'any següent, el 1812, i a mesura que les tropes napoleòniques van anar-se retirant, la loteria va estendre's també per tot l'Estat, fins que el sorteig va celebrar-se finalment a Madrid a partir del 1814. L'any 1817, per exemple, ja funcionaven 497 administracions de loteria a tot Espanya, de les quals cinc estaven situades a la capital catalana. El sorteig s'ha celebrat ininterrompudament des de llavors, fins al punt que l'any 1938, en plena Guerra Civil, van fer-se'n dos de diferents, un a Burgos i l'altre a Barcelona. Sigui com sigui, el gran èxit d'aquesta rifa potser té una explicació sociològica i cal buscar-la en una enquesta del CIS: ja sigui a la feina o amb amics, tres de cada quatre jugadors asseguren que comparteixen el seu dècim amb altres persones.
