Salut obre expedient pel vídeo catalanòfob d'una infermera: "És intolerable"
Una infermera es grava dins del centre hospitalari criticant que es demani el C1 de català a les oposicions: "Se'l traurà ma mare"
BarcelonaUna infermera de l'Hospital de la Vall d'Hebron ha criticat en un vídeo de TikTok que es demani el requisit de català per fer les oposicions. El vídeo s'ha viralitzat ràpidament i ha encès les xarxes pel menyspreu que la noia, de Cadis, mostra pel "puto C1 de catalán" tot i que està en actiu atenent pacients catalans. A més, fa aquest vídeo dins l'espai laboral. La infermera, acompanyada de dues col·legues, sentencia: "Se va a sacar el C1 de catalán mi madre". La seva companya de Sant Sebastià, en canvi, el parla mínimament al vídeo i diu que es presentarà a les oposicions. El compte de TikTok de la noia ja ha estat cancel·lat. El gener del 2022 ja hi havia protagonitzat un vídeo mofant-se del gallec.
El conseller de Salut, Manel Balcells, ha anunciat que s'ha obert un expedient a la infermera: "Declaracions com aquestes són intolerables en una servidora pública. Des del centre fins al departament arribarem fins al fons de la qüestió". I afegeix: "El sistema sanitari ha de garantir l’atenció en la llengua pròpia de Catalunya, en això treballem cada dia".
La Vall d'Hebron també ha afirmat a l'ARA que el centre "investigarà aquest fet i les circumstàncies en què s'ha produït". "No podem tolerar que dins de les nostres instal·lacions, en horari laboral i amb l’uniforme de la institució es facin vídeos que no tenen a veure amb activitat assistencial. És evident que no representen la institució ni el centre", ha dit el portaveu de l'hospital. També el Col·legi d'Infermeres de Barcelona ha anunciat que duran "a terme les mesures adients per evitar que es produeixin situacions com aquesta".
L'endemà de la polèmica, aquest divendres el diari El Mundo publica que la infermera demanarà la baixa per estrès. "Em fa molta por sortir al carrer. Hi ha gent que està molt boja i poden venir a apallissar-me. He rebut un pilot d'amenaces", deia en un missatge. La jove, de 25 anys i amb contracte a pediatria de la Vall d'Hebron des del juliol –quan van arribar d'Andalusia 300 sanitaris per cobrir places temporals– i fins al 31 de març, diu que està rebent "suport psicològic" per l'assetjament que ha rebut a xarxes. També ha demanat "disculpes a tots els que s'hagin sentit ofesos pel vídeo", que va gravar fa tres setmanes i del qual està molt "penedida".
S'ha de parlar català per exercir a Catalunya?
Per poder treballar com a metgessa o infermera a Catalunya no cal tenir cap requisit lingüístic. Sí que cal per estabilitzar la plaça com a funcionari de la sanitat pública. En aquest cas es demana el nivell C1 de català als professionals (el nivell que equivaldria a acabar secundària).
Tanmateix, com que hi ha una alta demanda d'infermeres i metges, quan s'ocupen places temporals o es fa la residència (una distribució de professionals que s'organitza directament des de Madrid i depèn del ministeri de Salut) no es demana cap requisit previ, malgrat que "la llei és molt clara i exigeix que els professionals de la salut coneguin les llengües oficials del lloc on treballen", diuen des del Col·legi d'Infermeres i Infermers de Barcelona (COIB). Tampoc no s'exigeix la llengua en els centres mèdics privats.
La gran mobilitat dels professionals i el relleu generacional provocaran que en els pròxims anys hi hagi un 20% de vacants en medicina i infermeria a Catalunya i, per tant, l’arribada de professionals de fora continuarà. De les 1.640 infermeres que es van col·legiar l’any 2022 a Barcelona, 297 (un 18 %) provenien de fora de Catalunya, segons el COIB. Des del 2016, el 40% de col·legiacions de metges a Barcelona –on es registren el 80% d’altes del país– són de metges estrangers. A més, cada any s'incorporen de fora de Catalunya uns 1.600 MIR.
Com recorda el conseller Balcells, "el sistema de salut ofereix formació gratuïta en català per als seus professionals perquè l’objectiu final és sempre el benestar del ciutadà i garantir els drets dels pacients". Els cursos, però, són optatius.
Fruit d'aquest context, l'àmbit de Salut és un dels més castellanitzats. Només un 26,4% dels catalans es dirigeixen exclusivament en català al seu metge, xifra que ha baixat 12 punts en quinze anys i que se situa gairebé deu punts per sota respecte a l’ús habitual del català (segons les últimes dades, del 2018).
Per què és necessari que es parli català a l'hospital?
Com diu tant el conseller Manel Balcells com també el Col·legi d'Infermeres, no garantir el dret dels pacients a poder fer servir la seva llengua "posa en risc la seva seguretat", mentre que parlar-la és "beneficiós per la seva salut i augmenta l'adherència als tractaments". Un estudi publicat a la revista de l’Associació de Metges del Canadà assenyalava que la concordança de llengua entre pacient i metge millora el pronòstic mèdic, fins al punt que el risc de mortalitat baixava si als pacients els atenien en el seu idioma (un 24% en el cas dels francòfons, i arribava a caure un 54% entre els que no tenen ni l’anglès ni el francès com a llengua materna i els tractaven en la seva llengua).
En un article recent en una de les revistes mèdiques més prestigioses de l’estat espanyol, Medicina Clínica, tres metges que exerceixen a Catalunya definien "el coneixement de les llengües i cultures autòctones com a part de les competències professionals" que han de tenir els metges. "No és una qüestió legal o identitària. La llengua és un element d’autonomia i dignitat del pacient. La incapacitat per comunicar-te és un motiu pel qual pots ser un metge incompetent", afirmava a l'ARA el doctor Gustavo Tolchinsky.