"Us prego que expliqueu qui era i què deia la Carme Junyent"

Barcelona"Què li semblaria a ella, que tenia un esperit mig anarquista, aquest homenatge?", es preguntava el professor i amic Pere Comellas tot just començar el comiat que la Universitat de Barcelona ha dedicat a la lingüista Carme Junyent (1955-2023). L'acte d'aquest divendres ha omplert l'aula magna de l'Edifici Històric d'acadèmics, col·legues, alumnes i autoritats, però no ha perdut el caliu envers una persona "carismàtica com poques", deia Comellas. Algunes anècdotes ho han corroborat: el fet que escrivís als presos polítics cada setmana durant tots els anys que van ser a la presó, que sempre enxampés el rector de la universitat a les escales per demanar-li recursos, que abans de Nadal entrés al despatx del degà amb copes i cava, o que quan va comunicar a la directora del departament que tenia càncer i es moria també li va dir que havia preparat els exàmens de reavaluació i li va donar el nom d'alumnes seus que la podrien substituir.

L'acte ha servit per presentar l'últim llibre que va coordinar, Molts camins per caminar (Edicions UB), una mirada global a les literatures africanes, en l'estudi de les quals Junyent va ser pionera i un referent internacional. "El camí era molt més fàcil sabent de la seva existència –ha reconegut l'antropòloga Yolanda Aixelà Cabré–, però la seva petjada marca la ruta". La preservació de la diversitat lingüística i la defensa de les llengües minoritzades van guiar els passos de Junyent. "La Carme sempre deia que els científics ens fan la vida més fàcil o, de vegades, fins i tot ens la salven, però els de les humanitats expliquem per què val la pena viure", recordava Comellas.

23 fragments de la seva vida

Més enllà del vessant acadèmic, s'ha reivindicat una figura que va saber unir coneixement, convicció i capacitat divulgativa en articles, llibres i tota mena de debats públics. "Les llengües són iguals perquè en totes podem crear mons sencers", escrivia. "Moltes de les coses que he fet a la vida, si no les hagués fet sola no les hauria fet". "Amb llengua inclusiva o sense, els homes continuen dient-nos què hem de fer". "La substitució lingüística és l'amenaça més greu per al nostre ecosistema". "El multilingüisme aporta flexibilitat a la visió del món i relativitza tots els dogmes". Fins a 23 companys han llegit extractes dels seus llibres i articles, on va defensar la solidaritat lingüística, va denunciar la discriminació de les llengües de la immigració, va assenyalar les conductes de submissió lingüística com el canvi de llengua, també el masclisme imperant, i va batallar per acabar amb l'anomenat llenguatge inclusiu. Setmanes després de la seva mort, la Universitat de Barcelona va fer un comunicat en què s'adheria a la doctrina Junyent, i poc després també ho va fer l'IEC. Una victòria pòstuma que ha estat aplaudida a l'acte.

Junyent va fer vida a la UB durant més de 40 anys, des que n'era estudiant i fins al curs passat. "Va esmerçar el millor de la seva vida ensenyant, investigant i fent una vida social universitària molt potent", ha assenyalat el degà de la Facultat de Filologia i Comunicació, Javier Velaza. "En tots aquests anys és l'única persona que ha travessat la porta del despatx per no demanar-me res", afegia. "Perquè m'ho demanava a mi", li responia uns minuts després el rector, Joan Guàrdia, que ha revelat la "complicitat estranya" que van travar als passadissos amb una científica "excepcional inclús en la polèmica, que no defugia el cos a cos".

El rector ha fet una petició als professors: "Citeu-la a classe. Us prego que expliqueu qui era, què deia i quin era el criteri científic que avalava la posició de la Carme Junyent". Guàrdia ha tancat l'acte amb les últimes paraules que li va dirigir Junyent, a tall de consol col·lectiu: "Estigues tranquil, jo estic bé, tot segueix el seu curs".