Espanya planteja prioritzar el català per davant del gallec i l'euskera per intentar convèncer els Vint-i-set

Brussel·lesNou gest del govern espanyol per mirar de convèncer la resta d'estats membres i, esclar, també Junts. Després que Madrid s'oferís a assumir els costos de traducció i interpretació del català, el gallec i l'euskera, aquest dimarts el ministre d'Afers Exteriors espanyol, José Manuel Albares, ha proposat a la reunió del Consell de la UE donar preferència al desplegament del català abans que el de les altres dues llengües. L'oferiment, però, no ha servit de moment per aconseguir el sí dels Vint-i-set i, en canvi, ha fet enfadar alguns dels suports que Pedro Sánchez necessita si vol sortir reelegit president, com el PNB, Bildu i el BNG.

Fonts diplomàtiques descarten a l'ARA que la priorització del català pugui ser el desllorigador de les negociacions i asseguren que cap estat membre ni tan sols ha apuntat que preferiria la introducció pràctica d'aquestes tres llengües a la UE a dues velocitats. De fet, les preocupacions que han expressat almenys 21 països, entre ells Alemanya i França, no tenen res a veure amb l'oferiment d'Espanya, sinó amb les implicacions legals, econòmiques i, sobretot, polítiques de la iniciativa. Les volen estudiar "a fons" i, per això, demanen "més temps" i aposten perquè s'encomani un informe tècnic als serveis jurídics del Consell de la UE, cosa que Espanya no ha volgut avançar si farà.

Tot i que Albares nega que la seva proposta sigui "en absolut" discriminatòria entre les llengües cooficials de l'Estat, el PNB, Bildu i el BNG han criticat que es relegui les llengües que es parlen al seu territori a un segon pla. El portaveu del PNB al Congrés, Aitor Esteban, fins i tot ha advertit al govern espanyol que l'oferta d'Albares no va pel bon camí i "no facilita" la potencial investidura de Pedro Sánchez. El ministre d'Afers Exteriors, però, ha argumentat que la Moncloa ha decidit proposar desplegar les tres llengües "de manera gradual" i "prioritzar" el català —"és la més parlada, té 10 milions de parlants", ha recordat Albares— per la recança d'alguns estats membres d'acceptar l'oficialitat de tres llengües de cop.

En canvi, el moviment del govern espanyol sí que ha agradat a Junts. Fonts de la formació postconvergent asseguren a l'ARA que el valoren positivament perquè el català passa a la "via ràpida", i la mateixa portaveu de Junts al Congrés, Míriam Nogueras, ha dit que "reconeix l'esforç" de la feina del govern espanyol. En la mateixa línia, l'expresident Carles Puigdemont ha destacat per Twitter que el català a la UE "mai havia arribat tan lluny", però ha avisat que "és insuficient" i ha assenyalat a Espanya que encara "té feina pendent i que l'ha de fer amb diligència i sense perdre temps". "L'oportunitat és ara", ha dit el líder de Junts.

Tot i això, el fet que els Vint-i-set aquest dimarts hagin ajornat la votació fa una mica més complicat que l'oficialitat del català a la UE es faci realitat abans del 27 de novembre, que és el termini màxim que potencialment tindrà Pedro Sánchez per ser investit. I, tal com confirmen fonts de Junts, la formació postconvergent es manté ferma en la seva voluntat de cobrar per avançat i, a canvi del seu suport, demanen que el govern espanyol compleixi amb el seu compromís d'aconseguir l'oficialitat del català a la UE abans de la investidura. "Si no, tindrà conseqüències", avisa Junts.

D'altra banda, el Govern (d'Esquerra) sembla que s'hagi intercanviat els papers amb Junts i aquest dimarts s'ha mostrat molt més contundent contra el PSOE. La portaveu de l'executiu català, Patrícia Plaja, ha criticat que la Moncloa ha fet la feina "tard i malament" amb el català a la UE i ha assegurat que "no ha complert el compromís" al qual va arribar amb Junts. Ara bé, la seva visió canvia pel que fa a l'avenç del català al Parlament Europeu, que és un acord que va sortir de la taula de diàleg, i fonts republicanes destaquen que l'Eurocambra ja ha demanat un informe per permetre que s'hi pugui parlar català.

En aquest sentit, Esquerra veu com una petició més factible la del Parlament Europeu o que, en tot cas, sigui pas previ que faciliti a la llarga que se n'accepti l'oficialitat en el global de la UE. Cal recordar, però, que la demanda ha estat encallada més d'un any a la mesa de l'Eurocambra i no ha sigut fins que el PSOE ha tornat a necessitar els suports independentistes que ha començat a fer pressió a la resta de grups parlamentaris.

Actitud "constructiva" dels Vint-i-set

Malgrat que la votació s'hagi ajornat, els socis europeus han mostrat una predisposició "constructiva" durant el debat d'aquest dimarts al Consell de la UE, que ha durat uns 40 minuts, i cap estat ha mostrat la intenció de vetar la iniciativa. De fet, la majoria de països han reivindicat la "pluralitat lingüística" d'Europa i han recordat el compromís de la UE de promoure-la, tal com indiquen els tractats comunitaris. "Soc un gran amic de la cultura catalana [...] però també hem de conèixer les conseqüències de les decisions, i avui és massa aviat per prendre una decisió", ha dit en català el ministre d'Exteriors finlandès, Anders Adlercreutz.

Tot i això, les principals reticències dels estats membres no són els costos econòmics o els dubtes legals, sinó precisament la possibilitat que l'oficialitat d'aquestes tres llengües revifi les reivindicacions d'altres comunitats lingüístiques minoritzades que hi ha dins les seves fronteres. En aquest sentit, la ministra sueca d'Afers Exteriors, Jessika Roswall, ha subratllat que hi ha "moltes llengües minoritàries" arreu d'Europa que "no són oficials a la Unió Europea" i que, per tant, podrien demanar el mateix que el català, el gallec i l'euskera. Ara bé, tal com ha recordat aquest dimarts, aquestes tres llengües consten a la Constitució espanyola com a cooficials, que és un reconeixement legal "gairebé únic" a la Unió Europea.

De fet, la secretària d'estat d'Afers Europeus de França, Laurence Boone, ha negat que el seu govern tingui "por" de les conseqüències polítiques de l'oficialitat a la UE d'aquestes tres llengües perquè el marc constitucional francès –que no reconeix el cors, l'occità ni, entre d'altres, el bretó– és diferent de l'espanyol. És a dir, legalment no podrien optar ara mateix al màxim segell d'oficialitat a la Unió Europea com aspira a fer el català.