TV3 i el català, a examen: què n'opinen els experts en llengua?

BarcelonaLa Corporació ha presentat recentment un paquet de 30 mesures –algunes encara per concretar– amb les quals vol donar un reimpuls a la llengua, en compliment de la seva missió fundacional. L’ARA ha aprofitat l’avinentesa per consultar a un seguit de lingüistes, filòlegs i escriptors què pensen sobre tres preguntes: 1) què fa bé TV3 amb el català?; 2) què fa malament?, i 3) què hauria de millorar?

Pau Vidal, filòleg recreatiu

1. Els serials i la ficció en general.

2. Escampar l'estàndard en excés, fora dels àmbits on hauria d'estar reclòs. També promoure una pronúncia afectada i artificiosa de telenotícies, normalitzar el canvi de llengua davant d'interlocutors no catalanoparlants i difondre el marc mental espanyol.

3. Hauria de marcar més de prop els professionals de la locució. No pot ser que en Pellicer continuï dient "seiiiixanta-dos", que una redactora que no sap sonoritzar els enllaços segueixi locutant (des de fa quinze anys!) o que tothom qui parla per antena, meteoròlegs inclosos, s'escarrassin a fer uns "jos" i uns "jas" com si fossin de Sant Llorenç des Cardassar. I rebaixar una mica les dosis insofribles de llenguatge burocratès que ens propinen. En general, fer un estàndard una mica més natural i afavorir, en general, la varietat dialectal, especialment pel que fa a la fonètica. També caldria recuperar el relat nacional: menys Espanya i més Països Catalans i el món i emetre un programa sobre llengua pensat i executat per professionals de la llengua.

Neus Nogué, professora a la UB

1. TV3 fa moltes coses bé: té un model de llengua adequat, un bon equip de lingüistes, bons professionals del periodisme i la comunicació… Per descomptat, sempre hi ha algun error; però es pot explicar perquè 1) tothom s’equivoca alguna vegada (per exemple, en la subtitulació), 2) perquè TV3 reflecteix una versió millorada de l’ús lingüístic general, que és el que és, i 3) potser perquè l’equip de lingüistes no pot arribar a tot. Sovint es focalitzen els errors i no es veu en quina mesura TV3 (entre altres actors lingüístics) és una font de bons models que han tingut un efecte positiu en la qualitat general de la llengua.

2. Alguns professionals no tenen clar que la llengua per defecte és i ha de ser el català, que s’ha de prioritzar en la selecció de continguts i que no han de passar al castellà amb ningú que entengui el català.

3. S’ha de ser molt curós en la selecció del personal (no només el que surt en pantalla) i s’ha de tenir una política lingüística clara per garantir un ús del català generalitzat i de qualitat en tots els àmbits. No dic que no es faci, no ho sé, dic que s’ha de fer sempre. També s’ha de garantir que l’equip de lingüistes té prou professionals per poder arribar a tot. I pel que fa a l’ús del castellà en pantalla, la direcció hauria d’intervenir-hi, com a responsable política i amb el suport tècnic dels lingüistes, amb un pla lingüístic que deixés clars els criteris i que garantís que després es vetlla perquè se segueixin.

Míriam Martín Lloret, lingüista

1. Introduir la variació de registres i adaptar-se al context comunicatiu de cada programa. Seria interessant polir més el català col·loquial genuí i menys interferit. Reactivar els canals infantil i juvenil S3 i X3 i de la plataforma #SomEVA, de creadors de contingut a xarxes.

2. Estandarditzar massa la llengua cap a una sola variant, especialment el català central. Falta més representació de tota la comunitat lingüística: periodistes, reporters, tertulians, experts, etc., com a models d’aquesta riquesa. Convidar experts i tertulians castellanoparlants als mitjans. Introduir el castellà a la ficció per “donar versemblança”. Si el castellà fos una pinzellada, encara... però no ho és. No podem transmetre la idea que a Barcelona no pots bellugar-te en català, cal ser un model també en ficció.

3. Autocentrar-se amb referents i influenciadors que parlin català. També promocionar els influenciadors que sempre es mantenen en català, i no els youtubers que ho peten en castellà. Apostar per talents que no necessàriament siguin influenciadors o youtubers, també estaria bé. Hi ha com una dèria de tenir a pantalla només “cares famoses” que pot anar en detriment de la qualitat dels programes. Més representació dialectal i de país, més sentiment de comunitat lingüística. Garantir que tots els professionals dels mitjans tinguin un bon nivell de català.

Enric Gomà, escriptor i divulgador de la llengua

1. TV3 és el millor que li ha passat al català en els últims 40 anys. Ni folklòrica ni antropològica ni culturalista. Per al català, ha fet bé marcar-se com un repte obtenir grans audiències i difondre un bon model de llengua contemporani. TV3 ha canviat el català: ha difós una bona llengua periodística i alhora el català col·loquial en la ficció i en l’entreteniment. L’ha modernitzat i l’ha ajudat a deixar enrere enyorances estèrils.

2. Els col·laboradors habituals dels programes haurien de tenir un nivell de català òptim i ara sovint no el tenen. És per aquí que s’hi esquitlla el catanyol. En canvi, no comparteixo la crítica que el català de TV3 és tot ell catanyol –el model lingüístic dels crítics em sembla visigòtic–. Hauria d’aprofundir en el col·loquial. Hauria de revisar els rètols amb més zel. Hauria de ser més proactiva en la recuperació del català com a llengua preeminent al país.

3. Traçar el circuit de les correccions lingüístiques diferent: que redactors i guionistes fossin conscients de les correccions, sobretot de caràcter expressiu, i que adquirissin eines per enriquir el seu català. Cal que guionistes/redactors i correctors treballin més braç a braç. Reduir la presència del castellà en favor d’augmentar la del català: en TNs, en documentals, en magazins. El pla d’impuls del català de TV3 ens informa que el 81% dels catalans sap parlar català i mirant TV3 ningú no ho diria. Repensar els programes en clau d’enriquiment lingüístic i aportar-hi aquest punt. A Joc de cartes, algú que diu “Una costella de ternera” hauria de puntuar baix.

Gerard Furest, filòleg i columnista

1. La presentació de 30 mesures d’impuls del català (la voluntat és un factor positiu. Ara faltarà observança i actuacions). La reobertura de la delegació a Perpinyà, incomprensiblement tancada durant molts anys. S’ha recuperat via X3 la cultura de l’anime en català, que sempre ha creat identitat entre els joves i no tan joves. La nova plataforma del 3Cat en general està molt bé de concepte i realització.

2. S’ha imposat d’una manera clara el tevetresí, entenent per aquest terme (en el meu cas) la recerca despolititzadora de vocabulari eufemístic (territori, la nostra terra, etc. per no dir país, nació, etc.). Mantenen una visió del món hispanocèntrica. Es promocionen molt i massa novetats literàries, teatrals i cinematogràfiques en castellà. I relacionat amb això de la cultura, l’antigament gloriós canal 33 és ara un apèndix ectoplasmàtic, amb unes audiències i continguts que parlen per si sols. Promocionen (als programes matinals o a Som EVA) molts creadors que fan contingut íntegrament en castellà i fins i tot promocionen la seva participació a la CCMA en castellà. La pronúncia i el lèxic d’algunes estrelles de la casa estan molt castellanitzats: es promou un model col·loquial de català mimètic. No hi ha hagut gaire esforç per crear un model de català col·loquial propi i viable, que la mateixa gent de la casa percep diglòssicament com a inferior.

3. Caldria produir moltes més sèries juvenils de qualitat que creïn un imaginari propi i contingut multimèdia molt divers, i que a més siguin exportables. És car fer-les, sí, però això té molt més sentit que les inversions milionàries en alguns programes de La Manchester Radiofònica.

Valentina Planas, filòloga i creadora de @somlaincorrecta

1. El Pla d’Impuls Lingüístic que han presentat està molt bé, tot i que si no haguessin deixat morir el 3XL, potser ara totes aquestes mesures no serien necessàries. També està molt bé que es puguin trobar tots els vídeos del Telenotícies en llengua de signes catalana i que, per fi, es tinguin en compte altres varietats dialectals en programes com Cuines. O l’èxit d’Eufòria, que demostra que hi ha un públic jove per al català.

2. Sobre la famosa ‘castellanització’ de 3Cat, segurament és més un problema global i de la Corporació que no pas de 3Cat en concret. 3Cat ha de tornar a apostar per una programació de qualitat en català per als infants i joves i, posats a demanar, que ho facin sense introduir altres llengües a la cadena. En resum? Més autoestima lingüística i menys complex d’inferioritat.

3. L’era televisiva es troba en perill d’extinció. Escoltem la ràdio i ens informem a X (abans, Twitter), però mirem sèries i pel·lícules a Netflix i a Amazon. Si 3Cat no vol morir, caldrà que torni a fer productes que puguin competir amb totes aquestes noves maneres de consumir televisió. També trobo molt necessari el compromís de millorar i vetllar per la qualitat de la llengua de tots els presentadors, tertulians i col·laboradors. Esperem que amb la nova creació del Consell Lingüístic Assessor de 3Cat aquest aspecte millori amb escreix. Sobre aquesta última qüestió, cap sorpresa i només una pregunta: no contemplen l’opció de comptar amb altres especialistes? La incorrecta proposaria la tornada de programes com l’A+A+ i El gran dictat... Queda dit!